L’anomenada violència de gènere respon a una violència estructural que s’edifica en una cultura basada en la lògica de la dominació i les relacions de poder. Té el seu origen en una manera concreta i determinada d’interpretar el món i les relacions humanes que construïm culturalment.

Al llarg del llibre es desgrana la proposta d’Olga Arisó i Rafael Manuel Mérida fonamentada en què l’eradicació de la violència haurà d’anar necessàriament acompanyada, no només de la possibilitat de crear polítiques més alliberadores de gènere, sinó també d’un doble compromís, individual i col·lectiu, per transgredir el sistema i edificar unes relacions més respectuoses entre les persones.

Una proposta que ens incita a subscriure un compromís ètic i polític que permeti edificar un nou pacte social capaç de fer impensable qualsevol forma de violència, qualsevol imaginari que sigui capaç d’edificar i transformar qualsevol tipus de diferencia humana en desigualtat.

A tal efecte a partir de la lectura dels 4 capítols en què es divideix el llibre es fonamenta la subordinació de les dones que exerceix el patriarcat. Instal·lada sobre la base d’una ideologia de la desigualtat, la societat patriarcal s’alimenta de la creença que la diferència sexual home-dona naturalitza aquesta desigualtat i utilitza el recurs a la força i a la violència per al control, la subordinació i la submissió de tots aquells que considera inferiors.

En aquest sentit la violència es relaciona amb altres formes de denominació i poder que es manifesten en la classe social, la raça, l’ètnia, l’orientació sexual… i que condicionen la vida de moltes persones. Un model de societat que només és bo per als qui ostenten algun tipus de poder i exerceixen violència.

Per tant, tots i totes haurem de ser capaços de transformar aquest ordre establert ja que no serà possible cap revolució política sense un canvi radical en la nostra pròpia concepció del que és possible i del que és real.