Accesibilidad
Parlem amb la meva neboda adolescent i m’explica la seva darrera sortida escolar que consistia en una visita cultural per Barcelona, una sessió de cinema al Maremagnum, i un tomb pel centre comercial. És una conversa informal, però la noto un pèl disgustada. El que realment ha entusiasmat a la majoria de les seves companyes ha estat el centre comercial i no ho acaba d’entendre. A sobre, la seva millor amiga s’ha discutit amb el xicot a l’autocar i s’ha passat el dia entristida i sense gairebé parlar.
Em comenta preocupada que aquesta parella es baralla sovint i que està cansada de dir-li a la seva amiga que ho deixi estar, que hi ha més xicots al món.
-Tu ho entens?, em pregunta empipada. -D’acord, està molt enamorada, però la fa patir. Sempre la deixa en ridícul davant els amics i li diu “gorda”. No sé com l’aguanta.
Em quedo perplexa. M’adono que, a vegades, menystenim els sentiments i les emocions dels joves. Tenim ben poca memòria de la nostra pròpia adolescència i tot ho reduïm a coses d’adolescents donant poca importància a les seves relacions sentimentals i pensant que aquests sentiments no són profunds ni transcendents. Ja els hi passarà, pensem. Però la realitat és que els joves viuen l’amor i les relacions molt intensament i són molt vulnerables. Les estadístiques diuen que augmenta el número de denúncies per violència de gènere entre parelles adolescents, i resulta preocupant que entre aquests joves aparentment moderns i educats en la igualtat al segle XXI s’amaguin encara avui de manera solapada i subtil els estereotips més vells.
Ens refiem que aquests joves d’avui ho tenen tot molt superat, que tenen més llibertat, que reben més informació i que disposen de molts mitjans a l’abast, però oblidem que segueixen sent vulnerables. Ho són precisament, perquè som els adults els que eduquem i fem de transmissors de valors. Sens dubte, això fa que entre el jovent d’avui puguin persistir actituds socials arcaiques i es repeteixin rols que haurien de estar ja superats.
Els adults fem de mediadors a l’hora de transmetre l’aprenentatge i la cultura als infants i als joves. Fem de transmissors de rols socials, i entre aquests rols hi són presents els estereotips que dificulten la identificació de situacions de violència de gènere i amaguen les raons per disculpar i perpetuar aquesta violència.
Haurem d’aprofundir en l’educació com a mitjà més útil per lluitar contra qualsevol violència, i caldrà treballar més en la prevenció i sensibilització entre aquest grup d’edat. Però, sobretot, hem d’explicar als més joves que vol dir realment estimar i que és l’amor.
