Marc Furnó és un home creatiu de mena. Ho desprèn el seu tarannà parlant, movent-se, escoltant… La seva mirada profunda comunica sensacions positives. Furnó va néixer a Barcelona el 1975 i ha treballat en diversos àmbits relacionats amb la creativitat i la comunicació, tant literària com en el món del cinema i dels videojocs. Això no obstant, els seus estudis van dirigir-se cap al vessant urbanístic. “Aquells estudis ja em van ser força avorrits, però construir blocs de pisos ho va ser encara més. Dedicar-me a allò era com assassinar la meva creativitat”, i segueix, “sóc autodidacta quan m’interessa alguna cosa. La meva feina actual és intentar la recerca del meu propi equilibri, descobrir el món des de mi mateix”.

Durant tres anys va treballar de Cap de Redacció de la revista 3D i Animació. Només en dos anys, les vendes van situar la publicació en el primer lloc en els països de parla hispana. “Amb escassos recursos, varem conquistar el cor dels i les apassionades al cinema 3D”. L’èxit d’aquella empresa li va obrir més portes i el va portar a ser conseller del festival 3D més prestigiós d’Espanya: Art Futura. Posteriorment a aquella etapa va viure a Galícia, on es va dedicar a treballar en pel.lícules 3D, realitzades exclusivament per a nens i nenes.

“La meva trobada amb la literatura va venir sense buscar-ho, quan vaig escriure la meva primera poesia que vaig publicar a Internet, captivant a moltes lectores. El segon cop que ho vaig fer va ser escrivint una carta de comiat al meu avi, just quinze dies abans que morís”. És llavors quan sorgeix "El Rey Tejedor", en què s’extrapola la carta de comiat al seu avi amb un personatge malvat que introdueix en el món imaginari de la indústria tèxtil, prop de l’any 1920. “La vaig publicar a Facebook i moltes persones em van aconsellar retirar el text i registrar-lo immediatament. Me’l van comparar amb el "Conte de Nadal" de Charles Dickens”. Actualment, Furnó està treballant amb una directora de cinema amb l’afany de dur el guió del conte a la gran pantalla, en forma de curtmetratge, i continua utilitzant l’escriptura. “És l’eina que he escollit per transmetre sensacions i emocions humanes pròpies”.

“El Rey Tejedor” no deixa de ser una sàtira contra el poder masculí i les formes menys adequades d’utilitzar-lo. En la seva lectura descriu un home ric i poderós que maltracta de totes les maneres possibles les seves treballadores, dones, fins al punt de menysprear-les per la seva condició. La forma amb què el personatge es dirigeix a l’anomenat ‘sexe dèbil’ –tot i que s’ambienta quasi bé un segle enrere- construeix un pont que enllaça perfectament l’abans i l’ara.

Aquell text va donar pas a altres, tots ells amb molt bona crítica. En el mateix sentit, l’entrada cap al món editorial l’ha fet no fa pas gaire, amb la seva novel•la, ja registrada, “Els Àngels de l’Era d’Aquari”. Ara mateix està pendent que alguna editorial li publiqui. “Es tracta d’una novel•la madura i de múltiples nivells. És un viatge a l’infern, i un canvi de consciència”. Una novel•la immensament seriosa que donarà moltíssim plaer a moltes persones. “És visual, ràpida de llegir i molt impactant. Sensible, profunda i delicada alhora. És un concepte d’escriptura realment nou, on les emocions humanes són el pilar de la història i de tota la trama que s’hi va desenvolupant”.

En relació a la seva pràctica literària Furnó es descriu. “M’agrada molt inventar històries de ciència ficció i de tot allò que parli de l’existencialisme i de la humanitat. També gaudeixo llegint els avenços de la Ciència i els descobriments del Cosmos. Segurament em passo la vida mirant el cel i fent-me preguntes. Tenir la ment a les estrelles i preguntar-me que és la vida és com volatilitzar-me una estona. Agraeixo molt que el meu oncle m’ensenyés a tirar a l’arc, al bosc, una forma d’estar en ple contacte amb la natura. M’apassiona tot allò relacionat amb el món de les emocions i dels somnis. Si no tinc emocions no sóc ningú. Si no tinc somnis, la vida no té valor. Per a mi, la natura és equilibri i el Cosmos l’eternitat”.

L’escriptor utilitza la meditació per trobar la creativitat i la pau. “Per a mi és importantíssim. Tinc un somni que no sé si podré fer però que m’agradaria molt, que és anar a viure un temps amb els monjos del Tibet. Ara mateix, tot i que siguin bones, hi ha massa responsabilitats pel mig”.

Tornant a la seva fita cinematogràfica, Furnó ’emmascara’ la violència de gènere en un conte. “Ningú està prepara’t mai, per rebre maltractaments. Escriure sobre la violència de gènere va ser una escapatòria pel meu cor, que sofria de soledat i d’incomprensió. Com es poden donar casos on les persones som com monstres?”. I sense embuts segueix, “extrapolar a un conte un personatge malèfic, com ho va ser el meu avi, em va permetre alliberar-me del que sentia i pensava. El personatge de "El Rey Tejedor" busca el seu propi destí: l’infern”. Furnó i la seva família van patir maltractaments físics i psíquics durant més de deu anys, per part del pare matern, fins que van haver de fer-lo fora de casa comptant fins i tot amb les forces de l’ordre. “La situació era molt crítica. I això que no se’ls reconeix, des de fora. El veïnat, recordo que sempre deien el mateix: se’l veia tan maco, l’avi…”

Aquesta experiència va marcar la seva vida, tal com ho reconeix. “Les coses mal fetes no s’han d’obviar, ni un dia. Les persones han de pagar pel que fan. No n’hi ha prou amb un xip rastrejador perquè un home no s’acosti a la seva víctima. Hauria d’estar empresonat i sota control psicològic i mèdic”. Però no només ens parla de casos masclistes. “Hi ha homes que també estan sota pressió per part de les dones. Això no deixa de ser un maltractament, tot i psicològic, que cal tractar. Però sembla que s’hagi de convertir en tabú, parlar-ne. Pocs homes admeten que pateixen maltractataments”. Aquest és un altre dels símptomes de masclisme, ja que una majoria es creuen invulnerables al poder de les dones. No obstant, Furnó en té per a tothom. “Hi ha dones a qui també caldria tancar i tractar, per la seguretat dels homes i de les seves famílies”. El jove escriptor creu que aquesta no és una qüestió de gènere. “Es tracta de violència, física i/o psicològica, i no s’ha de fer cap mena de distincions i aplicar-se’n les mesures necessàries si el que volem és una igualtat real. L’home que usa la violència física ho fa perquè no té armes emocionals. És com un lleó quan té gana. Les emocions fortes i asfixiants destrueixen la capacitat de raonament de l’home. La dona es infinitament més forta, però d’aquesta mateixa manera pot ser, també, immensament cruel, i sense ni posar-te un dit a sobre. Hem de canviar aquest estigma i aplicar noves formules cap al maltractament, ja sigui visible o invisible. No sóc cap entès en la violència. Per a mi és incomprensible”. I continua l’entrevista assenyalant, “el que ens hauríem de preguntar és con podem arribar a situacions d’aquest tipus. Recordo quan era petit i m’havia d’amagar, a l’hora del pati, perquè els altres nens no em peguessin. La violència, de vegades, comença a les escoles. El model d’una educació basada en la competitivitat és una malaltia, un càncer. En alguns casos es prepara les criatures per ser productives més que no pas per ser persones, ni se’ls ensenya a descobrir els propis valors”.

La seva infantesa, farcida de violències, físiques i psicològiques. “Com que era petit no podia expressar ben bé el que sentia i els meus pares només em veien plorar, en arribar a casa. Em van canviar d’escola, però no van saber educar en mi el tema de les emocions. De fet, no conec ningú amb aquest diploma. Suposadament ens l’hem de guanyar a pols”. I torna a descriure el seu avi com “una persona que no sabia què era estimar. Intentava que tothom de casa visquéssim amb por. Aquest sentiment era l’únic coneixement que utilitzava per mantenir les persones al seu costat. Ell, no oferia rés com a ésser humà”. La prova més dura, assegura, “se la va endur la mare quan va haver de decidir treure de casa el seu pare. Sempre li pregunto com té la consciència. M’agrada que em contesti que està tranquil•la i que ho tornaria a fer, si calgués”. Furnó va donar tot el seu suport a la seva mare i no se’n arrepenteix. “Tot plegat va ser molt dur, però vaig decidir explicar aquests problemes als meus amics i als altres familiars. Crec que hem d’aprendre a compartir els secrets més negres de la família i de la parella amb les persones que ens rodegen. Hem de destapar el maltractament i lluitar contra ell”.

De com resoldre aquesta xacra Furnó no hi dubta gens. “Primer, cridar molt fort! Prou! I és imprescindible una educació emocional, perquè crec que en aquest món hem deixat enrere el més important, que és l’aprenentatge del què significa ser lliure, i tot allò que implica no dominar als altres. La paraula llibertat s’ha d’aprendre i desenvolupar-la. No s’hi val en només pensar que ja la coneixes perquè l’has llegit. Hi ha gent formada, de tots els àmbits, que tenen una empatia zero cap al món que els rodeja. Necessitem de tots els esforços per transmetre uns nous valors que ens facin viure amb dignitat. Tots ens hem de donar suport. Nosaltres ens podem ajudar a nivell social, tot i que no se molt bé què es pot fer a nivell polític. Potser no podem comptar massa amb els polítics que estan més pendents de la seva popularitat i posada en escena que en problemes reals. Per contra, és evident que hi ha gent molt valuosa en aquest àmbit, a qui dirigeixo tots els meus respectes”.

Pel que fa a les virtuts que admira de les persones en cita bastants. “El coratge, l’honor, la innocència. El no caure mai en el parany de… què diran de mi? La gent que està disposada a viure la seva pròpia vida”. Ens aboquem a que ens descrigui, també, dues paraules: ‘masclisme i feminisme’. “Ho intentaré… Per a mi el masclisme és un moribund amb molt mal humor. No vol marxar per les bones. Però pel bé de tots ha de morir. El feminisme és més complicat. No s’ha d’enfocar com un acarament al masclisme. El feminisme, ben fet, enlluerna amb les seves pròpies idees. La dona no ha d’estar pendent de l’home. Ella és capaç de crear un nou món a on a molts homes ens hi fascinaria ser. Aposto per un món familiar”.