En les converses sinceres amb dones joves, apareixen sovint qüestions relacionades amb la maternitat. Per activa o per passiva, a favor o en contra, oberta o camufladament, la maternitat i tot el que ella comporta sol fer la seva entrada en algun moment del diàleg. Es tracta d’un assumpte important per a tothom.

D’una banda estem en front d’una qüestió política, en tant afecta a la llibertat personal de la meitat de la població. Es també una qüestió social ja que, se suposa, que la demografia condiciona bona part del nostre futur col.lectiu I es, sobre tot un motiu de neguit psicològic. Els tres factors junts actuen removent les obscures arrels del que durant segles s’ha entès com a identitat femenina.

La funció materna i de cura ha ocupat tot l’ espai identitari femení en totes les esferes socials. Les reines havien de tenir fills barons per assegurar la descendència. I les camperoles xineses han estat obligades a tenir un únic fill… El mandat ha estat arreu i durant segles, contundent malgrat s’hagi disfressat sovint d’una idealització que ha servit per tenir les dones ben sotmeses.

A la modernitat, quan hem pogut, n’hem fugit com de la pesta, bo i intentant construir una subjectivitat civil i política basada en el desenvolupament humà complert. Hem lluitat perquè la maternitat no fos quelcom imposat sinó que respongués al control sobre el nostre propi cos.

Hem intentat fer mes compatible la vida laboral o professional amb el normal desig de ser mares- fos dins una família de format clàssic o en les diverses formes de família existents avui.- .Hem exigit la responsabilització dels companys i de les administracions en la criança. Podríem dir que la nostra ha estat una activitat “reivindicativa”, en contra de les imposicions. Però, la por a seguir un camí traçat que dugués a la submissió no ens ha permès, fins fa poc, contemplar altres aspectes de una qüestió vital que – per activa o per passiva- i al llarg de molts anys condiciona la nostra vida real i afectiva. Hem enretirat molts obstacles, però les dificultats continuen.

Com ens diu Gemma Cánovas , moltes dones joves tenen la “ maternitat hivernada”, guardada al congelador mentre decideixen quants, com, amb qui, volen, desitgen, tenir fills, mentre el rellotge biològic no s’atura.

Dues grans qüestions hem de treballar per avençar en el camí de la llibertat personal. Ens cal poder posar en comú i analitzar els nostres propis desitjos. en espais comuns on no es temi expressar-los; desitjos que no han de respondre a una imposició sinó a altres maneres de voler viure la vida, de tenir curar, d’acompanyar el creixement d’altres vides.

I d’altre banda, la maternitat o la mater-paternitat han d’ocupar un espai l’espai i la importància política que pertoca en tant que dret al benestar, la plenitud humana i a la possibilitat real de triar mes enllà dels freds càlculs de pensions futures que tant esquifits i curts de mires, resulten.

Sinó ho fem, les dones joves aniran congelant els seus desitjos mig en secret, en una mena d’orfandat comunicativa. Les que tenen fills petits hauran de fer front a les dures contradiccions vitals que se’ls hi plantegen, a les culpes i contradiccions que remeten a la imatge asfixiant de la mare perfecte i sacrificada, mentre coneixen bé la difícil realitat de la vida quotidiana d’avui.

Si nosaltres no ens ocupem d’aquestes qüestions tant vitals, d’altres ho faran segurament d’una manera que ens remetrà a temps anteriors. …