Segurament el territori més violent del món per qualsevol dona, és l’escollit per la cloenda d’aquest conjunt d’activitats que vàren iniciar-se a Filipines el 8 de març passat. Sis mesos d’accions diverses a tot el món, de trobades entre centenars de grups de dones de 52 països, amb l’objectiu de caminar juntes vers un món més just per les dones, on la pobresa i la violència de qualsevol tipus no hi tingui cap espai.

Ens trobem a Bukavu (R.D.Congo), on el nombre de violacions i tortures sexuals constitueix un crim de guerra d’incalculable quantificació, d’inabastables conseqüències personals i socials, i, malgrat tot, d’increible persistent impunitat. Aquest moviment de dones els vol donar, amb aquest gest, el seu més rotund recolzament.

3

Els actes d’aquests quatre dies vàren ésser els següents: PRIMER DIA: acollida i obertura oficial. SEGON I TERCER DIA: unes 1.000 persones, pràcticament totes dones,van participar a les 4 taules rodones programades: “Pau i desmilitarització”,”Bé comú i serveis públics”, “Violència cap a les dones” i “El treball de les dones: autonomia econòmica”. Són els temes bàsics de la Marxa. Cadascun ocupava tot un matí o una tarda, hi participaven quatre dones amb un testimoni rellevant, i després s’obria un espai d’interlocucions on quasi una vintena de dones feien aportacions lliures des de l’estrada. S’acompanyaven les sessions amb cants al seu inici i al final.

QUART DIA: El dissabte es va fer un Homenatge a la ciutat de MWENGA, una població a uns 160Km de Bukavu, a les 13 dones i 2 homes que van ser enterrats vius per part de grups armats, durante la pitjor època dels conflictes a la regió (1999).

DARRER DIA: El diumenge va començar amb una plantada simbòlica d’arbres. Després, s’estima que 20.000 dones vingudes d’arreu van protagonitzar una marxa per tota la ciudat, esdeveniment guarnit amb els vestits de colors que caracteritzaven a cada associació, els seus cants, les seves pancartes, les seves reivindicacions. La marxa va acabar a la gran plaça de la Independència, on, entre els parlaments principals, cal destacar el de la dona del president Kabila, Olive Lembe Kabenge.

Van acompanyar aquests actes diurns una fira sobre Sobirania Alimentària i una altra d’entitats socials, algunes activitats culturals als vespres, alguna exposició de quadres d’artistes locals i una de fotografies sobre les dones “porteuses” (les que fan el trasport de mercaderies a les seves esquenes), que solen ser dones d’edat avançada.

4

Alguns fragments del Manifest de les dones per la Pau de l’acte de cloenda de la Marxa :

“Nosaltres, les dones d’arreu del món, patim fortament la dura realitat de la guerra, i constatem l’avançament de la militarització sobre la vida civil, sobre els nostres territoris i sobre els nostres cossos. Sobreposant-nos a la por i el silenci, ens posem en marxa, en aquests indrets convertits en camps de batalla, per unir les nostres veus en nom de la justícia i la pau.”

“El llenguatge de la violència ben establert a l’interior del capitalisme i del sistema patriarcal amb el recolzament de multinacionals, mercenaris i paramilitars permet que les guerres s’instal·lin, algunes d’elles molt mediatitzades, d’altres oblidades, però totes infringint les mateixes seqüelles”.

“Nosaltres tenim la responsabilitat de fer callar les armes i denunciar els pretextes dels quals se serveix el poder per inmobilitzar-nos, utilitzant falsos discursos sobre la seguretat, les missions humanitàries i el combat en contra del terrorisme, mentre que avancen la indústria d’armament ,la instal·lació de bases militars, la privatització i la destrucció dels recursos naturals. A la Carta Mundial de les Dones per a la Humanitat nosaltres declarem que la pau és molt més que l’absència de guerra :és el respecte i l’acompliment de tots els nostres drets com a habitants d’aquest planeta.”

Alguns fragments del Manifest de les dones per la Pau de l’acte de cloenda de la Marxa :

“Nosaltres, les dones d’arreu del món, patim fortament la dura realitat de la guerra, i constatem l’avançament de la militarització sobre la vida civil, sobre els nostres territoris i sobre els nostres cossos. Sobreposant-nos a la por i el silenci, ens posem en marxa, en aquests indrets convertits en camps de batalla, per unir les nostres veus en nom de la justícia i la pau.”

“El llenguatge de la violència ben establert a l’interior del capitalisme i del sistema patriarcal amb el recolzament de multinacionals, mercenaris i paramilitars permet que les guerres s’instal·lin, algunes d’elles molt mediatitzades, d’altres oblidades, però totes infringint les mateixes seqüelles”.

“Nosaltres tenim la responsabilitat de fer callar les armes i denunciar els pretextes dels quals se serveix el poder per inmobilitzar-nos, utilitzant falsos discursos sobre la seguretat, les missions humanitàries i el combat en contra del terrorisme, mentre que avancen la indústria d’armament ,la instal·lació de bases militars, la privatització i la destrucció dels recursos naturals. A la Carta Mundial de les Dones per a la Humanitat nosaltres declarem que la pau és molt més que l’absència de guerra :és el respecte i l’acompliment de tots els nostres drets com a habitants d’aquest planeta.”

“La nostra solidaritat s’exten a totes les dones i a tots els territoris afectats per la violència de la guerra i de la pobresa. Ens mobilitzem, trenquem el silenci, renovem el nostre compromís de continuar la nostra marxa seguint els cinc valors dela Carta Mundial de les Dones per a la Humanitat : la IGUALTAT, LA LLIBERTAT, LA JUSTÍCIA, LA SOLIDARITAT I LAPAU.”

5

“La nostra solidaritat s’exten a totes les dones i a tots els territoris afectats per la violència de la guerra i de la pobresa. Ens mobilitzem, trenquem el silenci, renovem el nostre compromís de continuar la nostra marxa seguint els cinc valors dela Carta Mundial de les Dones per a la Humanitat : la IGUALTAT, LA LLIBERTAT, LA JUSTÍCIA, LA SOLIDARITAT I LAPAU.”