Unes consideracions d’Alain Tourain, en una entrevista , ampliades, amb mes detall en un llibre* recent, motiven aquesta reflexió. Diu que creia que el feminisme en tant que moviment social jugaria un paper important en els actuals i necessaris canvis radicals, però que no ha estat així.

Penso, en primer lloc, que l’autor, gran estudiós dels moviments que poden anomenar “ clàssics”, no sembla haver llegit les historiadores i pensadores dels feminismes varis que des de fa mes de dos cents anys treballen, escriuen i actuen en la nostra realitat. Es possible que la seva interpretació del feminisme estigui condicionada pels criteris i la mirada del expert en moviments socials “ clàssics”. I la mateixa mirada no es vàlida, per valorar el que representa, ha representat i ho seguirà fent, el moviment feminista. És molt possible que els trets que defineixin els feminismes siguin uns altres , diferents dels que s’atribueixen, per exemple, als moviments sindicals veïnals o als moviments de masses que poden arribar a derrocar règims… Es requereix una altra mirada per comprendre els trets distintius i les conseqüències polítiques, socials i personals dels diversos feminismes…

En segon lloc, cal dir, amb veu ben alta que els feminismes, sota les seves diverses expressions, formes i actuacions, han estat i estan transformant el món. Potencien la dignitat i llibertat personal de la meitat de la humanitat. Lluiten pels drets humans de les dones i per tant pels Drets Humans. Treballen per apoderar les dones i, per tant, per democratitzar la vida. Lluitar contra la seva discriminació és lluitar contra la que es model i referent de totes les altres. És lluitar per la justícia més elemental. Però hi ha més. Des del fons de la història, la vida de les dones transcorre en la continuïtat d’allò quotidià, en estret contacte amb les arrels de la vida física i social de manera que quan ella canvia, canvien les relacions socials, la vida personal, la quotidianitat i no diguem ja la vida entre els sexes i el respecte entre persones . Hi ha més. En la actualitat està present en l’àmbit públic, on, amb moltes dificultats, amb una autèntica lluita per esdevenir visible i audible, vol introduir una nova mirada, i en alguns casos, una nova agenda…

Que aquests fets transcendentals no mereixin l’atenció publica ni acadèmica, que no siguin valorats com caldria, no ens ha d’estranyar. Té a veure amb la predominància dels models acadèmics i socials patriarcals que no saben reconèixer les característiques d’aquest moviment multiforme, dispers i potent que està transformant la vida arreu, ajudant a prendre consciencia mitjançant els fets de la mateixa vida, de les relacions interpersonals, de l’ús del cos, de forma que veiéssim el poc “ naturals “ i el molt polítiques que son els costums i les creences. Malgrat tot el camí d’aquest moviment es ple de paranys… De vegades la seva força es xuclada per organitzacions que es pretenen més “ generals”; de vegades les seves conquestes queden tant “ normalitzades” i “normativitzades” que no son valorades… De vegades, moltes, el feminisme ha permès accedir al poder a dones que prediquen conservadorisme i retorn al passat.. Totes aquestes dificultats neixen del propi moviment que es nodreix de les experiències i els pensaments de dones diverses i arrela en la vida social diària. Un moviment que, malgrat tot, unes característiques que el fan diferent. I alhora menys visible, menys contundent: NO DISGREGA NI SEPARA LA SOCIETAT I NO FA ÚS DE LA VIOLÈNCIA. Trets, que, poden ser interpretats, per la cultura pública, com a debilitats.

Per entendre el poder transformador dels feminismes i la seva transcendència, s’ha da canviar d’ulleres, de mirada i de conceptes.

*Tourain, Alain . “Después de la crisis”. Paidos. Madrid 2011