Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Llibre Recomanat

Género, ciencia y tecnologías de la información

Género, ciencia y tecnologías de la información

Cecilia Castaño i Juliet Webster
Canal Dones en Xarxa

Banners

Tarifes de Publicitat
Ni + ni - = s
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Cap dona sense weblog
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 25-10-2014
>
<
Octubre'14
llmamejovessum
2930
1
2
3
4
5
6
7 8
9
10
11
12
13 14
15
16 17 18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2

Convocatoria destacada

Concert 'Escombra la pobresa' amb Lídia Pujol
Concert ’Escombra la pobresa’ amb Lídia Pujol
Dijous 20 de novembre a les 20:30h Sala Bikini
Dones & TIC’s
Entrevista a Rosaura Alastruey

"No esperis que torni el món tal i com el coneixíem"

dimecres 25 de gener de 2012

"No esperis que torni el món tal i com el coneixíem"

Xarxa i dones, es porten bé?

Doncs sí, prou bé, la xarxa ens allibera de l’horari físic, podem tenir presència i sense horari, en aquest sentit, ens empodera, però també és necessari el contacte personal, és fonamental. Ara és el moment de fer foros femenins, però perquè desapareguin.

És cert que les dones treballem millor a la xarxa?

No és que treballem millor, és que el nostre cervell, la nostra manera de funcionar, efectivament és en xarxa, podem fer vàries coses alhora. Ara les dones tenim una visibilitat que abans no teníem, sense la xarxa. Però les diferències encara persisteixen, segons un estudi, a twitter hi ha més dones que homes, però piulen més els homes que les dones.
Tothom hi coincideix... la xarxa és el futur.

També per a tu?

En dos anys els canvis han sigut bestials. El que cal és expandir-la. L’entorn no tornarà a ser com abans, si el teu sector ha entrat en crisi, has de buscar sortides. T’has de reinventar, o bé canvia de sector, reorienta’t, però no esperis que torni, el món, tal i com el coneixíem, ha canviat.
Tan important com la teva presència és el que la resta diu de tu, i això és també una feina constant, també s’ha de tenir present que no podem agradar a tothom, és un treball de conquesta.

Suposo que hi ha gent que es resisteix...

Amb la crisi hi havia gent que mai havia enviat un CV. Gent de 40 anys que tota la seva vida havia treballat a la mateixa empresa, ara es troben descol·locats però han d’acceptar els nous temps. L’edat no està al DNI, està a la ment, en una mentalitat oberta i amb ganes de provar coses noves. Sovint em trobo amb gent que referent a la xarxa, diu “això no és per a mi”, i mira, hi ha una empresa de netejadors de vidres que només accepten els CV per correu electrònic. La xarxa ens ateny a tothom, a totes les categories laborals i professionals. L’altre punt de vista és d’una dona d’uns seixanta anys que en una conferència em va dir“Nena, això és gratis?, aleshores què hi perdo?!"

Masses canvis?

La premissa és que tots els canvis costen molt, i des del punt de vista de l’empresa, el què es busca és que estalviï temps i diners, són un filtre, en un procés de selecció que abans durava dos mesos, ara dura dues setmanes.

Una bona actitud, sens dubte

Ells es pensen que això és immediat, però cal temps, no et plouen les ofertes quan acabes d’aterrar a la web, a les xarxes socials. En part, és com abans, perquè en el fons networking hi ha hagut sempre. El problema més comú a la xarxa és que comença tard a treballar-la, s’ha de fer el networking sempre, quan et quedes sense feina, ja és tard, ja se sap que les preses són males conselleres. S’ha de tenir en compte que és una progressivitat, una carrera de fons, és com voler córrer una marató sense haver entrenat, impossible i decebedor. Primer, has de trobar la teva eina.

La feina de la feina...

Ens hem de mentalitzar (i això és important) de que la xarxa és una feina més. A més, no hi ha prou amb estar present, el següent pas és ser actiu, participar als grups (Linkedin) i assistir a les reunions presencials. Quan es coneix personalment, canvia la relació a la xarxa. Un altre error és el de voler tenir masses contactes. La xarxa és una eina que s’ha de valorar, en tot cas no es pot obviar. Ojalà poguessin gaudir de la xarxa, s’ha d’incorporar a les rutines laborals.

I el futur?

Els nois i noies que ara estan a les facultats d’aquí a tres anys, entraran a les empreses, el canvi estarà dintre, són com un gèrmen, veurem que passa, aleshores. I en aquesta trajectòria i amb aquest futur, no sé si ens podem quedar enrere.
Sempre els dic el mateix als alumnes, d’ha de monitoritzar, hem de fer que la xarxa treballi per nosaltres i no nosaltres per a la web. És una bona filosofia.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

2 Missatges al fòrum

  • "No esperis que torni el món tal i com el coneixíem"

    25 de gener de 2012 21:34, per  Rosaura Alastruey
    Hola a totes. Ha estat un veritable plaer compartir amb vosaltres els meus (modestos) coneixements i opinions sobre el món del networking. Rosaura Alastruey
  • "No esperis que torni el món tal i com el coneixíem"

    25 de gener de 2012 22:55, per  Analía
    Como emprendedora y profesional liberal quiero apoyar y suscribir todas y cada una de las afirmaciones de Rosaura....como mujeres, seres escepcionales y únicos gestionamos mil roles a la vez...y con total naturalidad. Sin ser mi punto de vista sexista ni de menosprecio al hombre y su rol en la sociedad y en la familia.
    Las mujeres somos por naturaleza escepcionales y maravillosas y eso cuenta a la hora de crear, emprender, proponer y observar las necesidades del entorno. El olfato necesario, para identificar los conflictos nos permite evitar que se generen y esa es la gran ventaja de nuestro género, algo que nos es, innato...La sabiduría se transmite de generación en generación, por eso nuestros hijos nos necesitan cerca...por eso moldeamos nuestros horarios, por eso entendemos la importancia de coordinar la gran tarea familiar con la profesional.-
    Mi profesión es maravillosa y la defiendo, ejerciéndola lo mas cerca que se me permite de mis hijas y esa es la famosa "economía del bien común".
    Así fundé mi empresa y con esos principios avanzo cada día. Animo desde aquí a aquellas mujeres que creen que su tarea es valiosa a que lo digan, lo expresen y lo compartan!!! Esa es la mayor revolución de internet poder transmitir nuestras ideas y que esa semilla germine en nuestros congéneres, haciendo que al final del ciclo vuelva transformado..dar sin esperar recibir...mejorar nuestro mundo gota a gota. Bona nit a tots, Analía
    APAREJADORES MATARÓ
    Analía González Damiani
    Arquitecta Técnica 12.007- Perita Judicial
    analia.gonzalez@apabcn.cat
    Síguenos en facebook y en twitter.
    @APAREJADORES
En col.laboració amb: