Xarxa i dones, es porten bé?

Doncs sí, prou bé, la xarxa ens allibera de l’horari físic, podem tenir presència i sense horari, en aquest sentit, ens empodera, però també és necessari el contacte personal, és fonamental. Ara és el moment de fer foros femenins, però perquè desapareguin.

És cert que les dones treballem millor a la xarxa?

No és que treballem millor, és que el nostre cervell, la nostra manera de funcionar, efectivament és en xarxa, podem fer vàries coses alhora. Ara les dones tenim una visibilitat que abans no teníem, sense la xarxa. Però les diferències encara persisteixen, segons un estudi, a twitter hi ha més dones que homes, però piulen més els homes que les dones.
Tothom hi coincideix... la xarxa és el futur.

També per a tu?

En dos anys els canvis han sigut bestials. El que cal és expandir-la. L’entorn no tornarà a ser com abans, si el teu sector ha entrat en crisi, has de buscar sortides. T’has de reinventar, o bé canvia de sector, reorienta’t, però no esperis que torni, el món, tal i com el coneixíem, ha canviat.
Tan important com la teva presència és el que la resta diu de tu, i això és també una feina constant, també s’ha de tenir present que no podem agradar a tothom, és un treball de conquesta.

Suposo que hi ha gent que es resisteix...

Amb la crisi hi havia gent que mai havia enviat un CV. Gent de 40 anys que tota la seva vida havia treballat a la mateixa empresa, ara es troben descol·locats però han d’acceptar els nous temps. L’edat no està al DNI, està a la ment, en una mentalitat oberta i amb ganes de provar coses noves. Sovint em trobo amb gent que referent a la xarxa, diu “això no és per a mi”, i mira, hi ha una empresa de netejadors de vidres que només accepten els CV per correu electrònic. La xarxa ens ateny a tothom, a totes les categories laborals i professionals. L’altre punt de vista és d’una dona d’uns seixanta anys que en una conferència em va dir“Nena, això és gratis?, aleshores què hi perdo?!"

Masses canvis?

La premissa és que tots els canvis costen molt, i des del punt de vista de l’empresa, el què es busca és que estalviï temps i diners, són un filtre, en un procés de selecció que abans durava dos mesos, ara dura dues setmanes.

Una bona actitud, sens dubte

Ells es pensen que això és immediat, però cal temps, no et plouen les ofertes quan acabes d’aterrar a la web, a les xarxes socials. En part, és com abans, perquè en el fons networking hi ha hagut sempre. El problema més comú a la xarxa és que comença tard a treballar-la, s’ha de fer el networking sempre, quan et quedes sense feina, ja és tard, ja se sap que les preses són males conselleres. S’ha de tenir en compte que és una progressivitat, una carrera de fons, és com voler córrer una marató sense haver entrenat, impossible i decebedor. Primer, has de trobar la teva eina.

La feina de la feina...

Ens hem de mentalitzar (i això és important) de que la xarxa és una feina més. A més, no hi ha prou amb estar present, el següent pas és ser actiu, participar als grups (Linkedin) i assistir a les reunions presencials. Quan es coneix personalment, canvia la relació a la xarxa. Un altre error és el de voler tenir masses contactes. La xarxa és una eina que s’ha de valorar, en tot cas no es pot obviar. Ojalà poguessin gaudir de la xarxa, s’ha d’incorporar a les rutines laborals.

I el futur?

Els nois i noies que ara estan a les facultats d’aquí a tres anys, entraran a les empreses, el canvi estarà dintre, són com un gèrmen, veurem que passa, aleshores. I en aquesta trajectòria i amb aquest futur, no sé si ens podem quedar enrere.
Sempre els dic el mateix als alumnes, d’ha de monitoritzar, hem de fer que la xarxa treballi per nosaltres i no nosaltres per a la web. És una bona filosofia.