Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Ni + ni - = s
Tarifes de Publicitat
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 20-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Societat

No se porqué me hice puta

Por Gemma Lienas
dijous 20 d'octubre de 2005

Un amic meu m’envia un anunci per paraules que ha trobat a la premsa. Diu: “Sheila, maquíssima, irresistible, pits de primera, bombó d’or, escultural, nivell universitari, poliglota, educadíssima, super carinyosa... Tinc tantes qualitats que no sé per què em vaig fer puta.”

La consellera d’Interior, Montserrat Tura, va visitar ahir alguns prostíbuls de l’Empordà en hores nocturnes, les hores en què els puteros hi arriben en massa. En una iniciativa molt lloable i singular es va interessar per la higiene dels locals i per les condicions de treball de les noies. No crec, però, que els preguntés per quina raó s’havien fet putes. Entre d’altres coses perquè elles haurien pogut contestar-li que no n’havia de fer res de les seves motivacions per triar una feina o una altra. Segurament -i ho dic basant-me en els reportatges que he vist o llegit sobre la prostitució- el principal per no dir l’únic mòbil és l’econòmic. Això suposant que hagin estat lliures per triar, ésclar, que no és la situació més freqüent. Ni tria la noia d’Europa de l’est que deixa el seu país enlluernada per una oferta de treball fantasmagòrica, ni tria la colombiana que, incapaç de perllongar un o dos anys més l’allunyament dels fills que l’esperen a Colòmbia, decideix guanyar diners més ràpidament que no pas netejant cases, ni tria, per descomptat, la que hi ha estat introduïda per força o la que hi ha estat impulsada per un ambient familiar que convidava a ben poques coses més. Algunes de les prostitutes -goso dir que una minoria- diuen que hi han arribat lliurament; i també elles confessen una raó econòmica: volen guanyar calés de pressa. I sense gaire esforç, hi afegeix algú.

¿Sense esforç? ¿Us imagineu l’obstinació que es deu necessitar per anar-se’n al llit amb un paio calb, panxarrut i amb halitosi, que, al damunt, exigeix un petó negre? ¿I entrar en un hotel de mala mort -o no- al costat d’un tipus amb un aspecte de tal mena que el d’en Jack Nickolson en ple deliri psicopàtic resulta una expressió angelical? Molt d’esforç trobo jo que cal.

D’altra banda, a mi, el que m’hauria agradat és que la consellera esbrinés les motivacions dels clients. Ésclar, la més evident l’entenc i la comparteixo: desig, necessitat sexual. Però ¿comprar el sexe? Resulta una manera estranya de relacionar-se amb l’altre cos. Inevitablement indica una relació de poder: jo estic per damunt teu i et compro. Segurament, però, la majoria de clients no deuen ser conscients d’aquest joc estrany i poc recomanable que estableixen quan se’n van al llit amb una puta, de manera que no haurien pogut contestar-li a la Tura: ho faig perquè m’agrada tenir-la a la meva disposició, saber que sóc dominant.

I, finalment, hauria estat extraordinari conèixer les raons amb les quals s’haurien justificat els proxenetes. ¿S’haurien presentat com ETTs? ¿Com ONGs d’ajuda a les immigrants? Aquests sí que ho tenen fàcil: no arrisquen la salut ni la vida com elles, guanyen morterades sense matar-s’hi gaire i, al damunt, ara que els seus col·legues europeus ho tenen cru per les ilegalitazcions es fan la barba d’or obrint puticlubs a la vora de la frontera.

De manera que no sabem per què la Sheila es va fer puta, però és fàcil entendre per què els proxenetes han triat aquest diguem-ne ofici.

En col.laboració amb: