Bergen és la segona ciutat més gran de Noruega, i diuen que també la més bonica. Fins allà ha marxat a treballar la Núria Navarra, una ballarina badalonina que ha trobat a la companyia Carte Blanche una gran oportunitat de créixer professionalment.

La Núria s’ha format a l’Institut del Teatre i a la companyia IT Dansa, i ha treballat en diferents projectes amb La Veronal, una companyia de Barcelona, i la Cía. Gelabert Azzopardi.

Dedicar-se al món de la dansa no és gens fàcil, especialment en un país on aquesta cultura no està gaire arrelada. A Bergen, però, la Núria ha protagonitzat portades de revistes i diaris com a nou fitxatge de Carte Blanche.

Quan s’et va despertar el cuquet de la dansa?

Vaig començar a ballar ja de molt petita, quan tenia uns 6 anys, a l’escola Emi Vives de Badalona, però més com a hobby. En aquell moment, no sabia que voldria dedicar-m’hi professionalment. No va ser fins més endavant que vaig començar a dedicar-hi més hores, compaginant-ho amb els estudis a l’Institut del Teatre.

És una feina molt dura, constant i que exigeix molt del ballarí. De quina manera et compensa?

Sí, és una feina que exigeix moltes hores i sacrificis, però al cap i a la fi, estàs fent el que t’agrada. Personalment, penso que per un ballarí, sempre després d’haver estat dedicant moltes hores en un projecte, el moment que compensa més és quan balla a l’escenari i veu que el treball té uns resultats i, a més a més, pot disfrutar fent-ho.

Penses que a Barcelona la dansa té tota l’atenció que mereix o que desperta tant interès com a d’altres països?

No, penso que a Catalunya i a Espanya en general la dansa no està suficientment valorada ni recolzada. Tot i així, Barcelona és una de les ciutats on es pot veure més dansa i on hi ha més possibilitats per realitzar projectes de dansa de Catalunya. El que he pogut veure quan he marxat fora alguna vegada a ballar, i ara que estic a Noruega, és la gran diferència que hi ha respecte a la dansa i la cultura en general. Aquí a Noruega, per exemple, la gent té més el costum d’anar al teatre a veure dansa, i això fa que hi hagi més gent que conegui què és.

És difícil treballar com a ballarina a Barcelona?

La veritat és que no hi ha moltes opcions i és complicat poder-te guanyar la vida només ballant. Ara mateix és també un mal moment i a moltes companyies els hi està costant poder donar feina a ballarins durant un període llarg de temps.

Com s’et va presentar la oportunitat de fer un càsting a Noruega?

Vaig anar a fer l’audició perquè és una companyia que ja coneixia i m’agrada el treball que fan. Vaig saber que feien l’audició perquè necessitaven a una noia i hi vaig anar. Jo havia acabat justament un projecte que estava fent a Barcelona, així que havia de buscar feina pels mesos següents.

Hi havia 149 candidats de 24 països diferents. Com et vas sentir quan vas saber que t’havien seleccionat?

La veritat és que va ser un moment molt feliç quan em van trucar per donar-me la notícia. No m’ho esperava, així que em va agafar una mica per sorpresa. Ja havia fet bastantes audicions abans i havia rebut moltes respostes dient que no, així que va ser una alegria molt gran, després de tan d’esforços.

Quina és la teva feina a Carte Blanche?

Tinc un contracte com a ballarina durant sis mesos. Jo he entrat a la companyia a mitjans de temporada, així que tinc moltes coses per aprendre i he d’intentar incorporar-me el més ràpid possible per poder fer les següents actuacions que té la companyia.

A Noruega has protagonitzat articles i portades de revistes com a ballarina que arriba de Barcelona. T’ho esperaves?

Doncs, la veritat que no m’ho esperava, perquè no estic acostumada i no m’ho havien fet mai. Pel què he pogut veure, la companyia Carte Blanche és coneguda per la gent de la ciutat, així que els diaris locals de Bergen publiquen les notícies i articles sobre la companyia i els ballarins.

Potser allà la dansa es valora més…

Sí, la dansa està molt més valorada i les companyies de Noruega tenen moltes més facilitats i ajudes en comparació a Espanya i alguna part d’Europa.

Com és un dia a dia teu allà?

Comencem a les nou i mitja cada dia amb una classe de contemporani o clàssic i després fins les 16:30h tenim assajos - amb tres quarts d’hora per dinar -. Normalment, treballem de dilluns a divendres, però com que hi ha actuacions fora de Bergen i de Noruega, els caps de setmana també treballem i llavors es van alternant els dies de festa.

En principi, tens un contracte amb la companyia fins al juny. T’agradaria quedar-t’hi?

Crec que és una molt bona companyia per créixer i aprendre com a ballarina moltes coses i que et pot obrir moltes portes. Així que si se’m donés la oportunitat de quedar-m’hi diria que sí.

Com portes el noruec? És molt complicat…

De moment no m’ha donat temps a aprendre noruec, però pel que estic veient és força difícil (riu). Tinc la sort que aquí quasi bé tothom sap anglès i la gent de la companyia es comunica en aquest idioma. Ara em falta, poc a poc, anar millorant el meu anglès… i després ja començaria amb el noruec (riu).

És el primer cop que vius fora d’Espanya. Com t’han acollit a Noruega?

Molt bé. La veritat és que és un país on tenen molt bona organització vagis on vagis. I no he tingut cap problema. A més a més, la companyia ja ha tingut moltes vegades ballarins que han vingut de fora de Noruega, així que m’han ajudat a l’hora d’adaptar-me i instal·lar-me a la ciutat.

És real el concepte de fredor que tenim aquí dels nòrdics?

Són molt diferents que la gent espanyola, per exemple, que és justament l’altre extrem. Potser si que són una mica més freds, però pel que he pogut veure fins ara, són gent molt agradable i atenta.