Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Canal Dones en Xarxa

Banners

Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Tarifes de Publicitat
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Ni + ni - = s
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 6-12-2016
>
<
Desembre'16
llmamejovessum
282930 1 2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Opinadores

Ostentatio mammarum

dimarts 21 de gener de 2014

Ostentatio mammarum

Les dides alleten la societat des de temps immemorables. Hi ha milions d’alletaments anònims, alguns d’històrics, dels primers i més coneguts, el de la lloba que alleta Ròmul i Rem, “fundadors” de la ciutat de Roma, Itàlia. El terme “lloba”, en llatí “lupa” servia per anomenar les prostitutes de l’època. El mite que l’animal va donar de mamar els bessons s’explicaria per l’error en la traducció de com anomenaven la dona, una prostituta, qui es faria càrrec d’ells, adoptant-los i criant-los.

Una dida o ama de llet és una dona que alleta un nadó que no és seu. Recórrer a una dida es remunta a la prehistòria, i va ser un fet habitual fins al s. XIX ja que hi havia mares que no podien o no volien fer-ho. No podien per raons físiques, o bé per raons socials ja que es considerava una tasca inadequada per a les classes superiors. En entorns pobres, ésser Dida t’assegurava una feina a una casa rica.

El desenvolupament de noves fórmules de llet en pols va portat a la gradual extinció de les dides als països “desenvolupats”. O potser no…

En aquest quadre de Rubens una jove ofereix el seu pit a un senyor. La imatge ens pot xocar. Si coneixem la història dels personatges potser ens sobta més en saber que són pare i filla. El parentesc el coneixem de la mà del compilador d’anècdotes històriques Valerius Maximus que ens narra com la jove romana dóna de mamar al pare, a punt de morir de gana, a la garjola.

El quadre de Rubens s’anomena “Caritat Romana” (1612) perquè quan les autoritats romanes van veure l’escena es van commoure i concedeixen la llibertat al pare.

Els Bishnoïs són membres d’una comunitat a l’Oest de l’Índia creada pel Gurú Jambeshwar Bhagavan, conegut com Jambaji (1451-1536). Bishnoïs o Vishnoï (de bish, “vint” y noï, “nou” en rajasthani, una forma dialectal del hindi) són els 29 preceptes promulgats per aquest Gurú. Els Bishnois protegeixen amb la seva vida els arbres i els animals des de fa més de 500 anys.
Les dones donen de mamar a les gaseles desnodrides o orfes com a un nadó més, acollint-les a la família i alimentant-les durant llargs períodes fins que les retornen fortes i saludables a la natura.

L’any 2001, una dona que intentava anar de la república Dominicana a Puerto Rico en pastera amb 15 persones més va salvar la seva vida donant-les de mamar. Se’ls va acabar l’aigua i el menjar i van subsistir gràcies a la seva llet. Fins feia 4 dies havia donat de mamar al seu fill, i, per tant, podia també fer-ho amb els més grans, els va animar a perdre la vergonya i a nodrir-se d’ ella. La llet d’aquesta dona va mantenir vives 16 persones, inclosa ella mateixa durant 12 dies en algun lloc de l’oceà Atlàntic.

Antigament l’Ostentatio Mammarum feia referència al gest matern d’autoritat que feien les dones en situacions límit ensenyant els pits per conscienciar els fills, els soldats, etc. perquè el pit els havia alimentat, el pit els havia de fer recordar les seves mares, la infantesa, l’haver de donar les gràcies per haver nascut d’elles.

De l’Ostentatio Mammarum se n’ha tergiversat el significat. Els pits ja no són símbol d’autoritat o d’aliment. Són un símbol sexual robat i manipulat pel patriarcat. A la botiga de Primark t’expulsen per donar de mamar a un nadó… Mentrestant, el món de la publicitat ostenta amb els pits per anunciar qualsevol producte o censura mugrons d’algunes artistes i els retransmet només a les anomenades “hores decents”…

Els pits estan espantats. (La Teta Asustada, 2009 Claudia Llosa).
Potser la llibertat ja no guia el poble.

El passat mes de desembre va fer un any de la violació per un grup d’homes a una noia en un autobús a l’Índia. Una violació que li va causar la mort dues setmanes després en un hospital de Nova Delhi. La jove noia de 19 anys viatjava amb un company a quin van colpejar, per després violar la noia amb una barra de ferro, causant-li ferides internes molt greus que van acabar amb la seva vida. El següent vídeo és en motiu de l’aniversari de la mort de la jove, i de totes les violències que pateixen les dones.

“Mira com mires quan em mires així” és un treball realitzat per la Whistling Woods International que porta per títol: “Dekh Le”. El lema és: “Pensa, Actua, Reflexiona” per tal que els homes s’adonin de com miren quan ens miren, entre d’altres parts, els pits.

Article publicat a Eldiario.es

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: