Amb pocs dies de , 23 i 28 de maig, el diari El País publicava dos reportatges sobre una qüestió que creia la teníem resolta: les informacions en els mitjans sobre la violència masclista.

Els dos feien referència a que el Ministeri de Sanitat Política Social i Igualtat, el Govern en realitat, pretenia proposar un Codi per informar de la violència contra les dones, sota l’argument referit a un estudi de la Universitat de Granada basat en l’idea que els crims masclistes es produeixen per imitació.

Li ha faltat temps al món periodístic per exclamar-se sobre el que diuen pot ser una cotilla i fins i tot algú ha arribat a afirmar (Romà Gubern) com:” una censura encoberta i estúpida”.

Què proposa el Ministeri? Doncs com que l’estudi, entre d’altres coses, assenyala que després d’analitzada la concentració temporal els assassins masclistes ocorreguts en els darrers vuit anys,que “després d’un crim de gènere existeixen 1,67vegades més possibilitats que en tingui lloc un altra el dia següent i que aquesta incidència s’allarga als deu dies posteriors al mateix”. I ho atribueixen a l’efecte imitació o “pas a l’acció”. I conclou amb que: “aquest factor por estar present en el 25% dels crims de gènere”.

Fa poc més d’un any que presentàvem a Barcelona una reedició revisada i ampliada de les Recomanacions sobre El tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació, que tot cal dir-ho creiem i així ho valora un recent estudi del Consell Audiovisual de Catalunya CAC sobre el seguiment que s’ha fet de l’aplicació de les Recomanacions en els mitjans i que han contribuït a una millor i més àmplia difusió del que continua essent una greu problemàtica de l’Estat espanyol com son els assassinats de dones.

Cert que l’estudi-seguiment del CAC fa referència exclusivament als mitjans audiovisuals públics de Catalunya, però tot i així li podem donar un valor qualitatiu important. El seguiment fet en el període que va entre els mesos d’octubre i desembre de 2010 i incidint en els informatius emesos per TV3, el 3/24, TVE Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Penedès TV, han permès concloure que s’ha produït una millora sensible en la qualitat de les informacions.

I posen l’èmfasi en que existeix una elevada preocupació social i política entorn de la violència masclista, que les persones expertes a les quals es dóna veu augmenta, de la mateixa manera que les valoracions politiques incideixen en la necessitat d’actuar.

Igualment, entre els aspectes destacables i positius de l’incidència de les Recomanacions és que la violència masclista es tractada com un fet estructural i no tan sols com un fet anecdòtic o conjuntural. L’ús de fonts qualificades i una diversificació d’aquestes mateixes fonts contribueixen a la qualitat informativa.

Cert que en aquest estudi valoració no tot és tant positiu, però no vull estendre’m més, ja que tothom el pot consultar en els documents del CAC. Però només voldria remarcar que el Ministeri podria , sense necessitat de voler incidir en els mitjans de comunicació de manera tan ostensible i que genera tantes crítiques, veure el que s’ha fet més enllà de Madrid sobre aquesta problemàtica i com ha funcionat.