El nen es posa malalt i se l’ha d’anar a buscar a l’escola a mig matí. O s’ha de sortir abans per anar al metge. O agafar una baixa per malaltia. Ser més o menys comprensius a aquest tipus de situacions no hauria de ser una qüestió de gènere, però sembla que ho és.

O almenys, així es desprèn d’un estudi que ha fet l’escola de negocis Iese, segons el qual la majoria de treballadors prefereix que el seu cap sigui una dona perquè considera que aquestes fan més fàcil la conciliació de la vida laboral amb la vida familiar.

L’estudi revela que, a partir dels 35 anys, el 68% dels treballadors està més satisfet amb el seu cap si aquest és una dona, i aquesta xifra augmenta fins al 81% en el cas dels treballadors més grans de 50 anys.

Aquesta diferència s’atribueix al fet que abans dels 35 anys les càrregues familiars són molt menors. A partir d’aquesta edat els treballadors ja acostumen a tenir fills, i a partir dels 50 els treballadors tenen més necessitat d’autonomia i ja no pensen tant a fer carrera. També és quan poden tenir persones dependents al seu càrrec.

A mesura que l’edat dels treballadors augmenta, la conciliació de la vida laboral amb la familiar adquireix més importància. Cal, però, tenir un cap que també hi combregui. "Notes que els homes accepten amb resignació que hagis de resoldre qüestions familiars", explica Francesca Puig, que treballa de periodista, un dels sectors on la conciliació és complicada.

Creu que és una qüestió d’actitud. "Quan em vaig agafar una baixa per fatiga crònica, el meu cap va interpretar que estava fent comèdia. Això no m’ho hagués trobat amb una dona." Ella és mare de tres fills de 14, 12 i 11 anys i considera que la dona directiva té una "visió més àmplia" i entén "els problemes que suposa que la dona sigui treballadora dins i fora de casa".

No pensa el mateix Carles Sánchez, mestre de professió: "No perquè sigui dona serà més entenedora, depèn més de la seva experiència personal." Ell ha tingut i té dones cap; algunes, monges.

La Beatriz Fernández-Tubau és fundadora d’una gestoria i mare de dos fills de 17 i 20 anys. Té deu treballadors al seu càrrec i creu que hi ha diferències en la manera en què homes i dones exerceixen el lideratge: "Nosaltres som més transversals, menys jeràrquiques i creiem més en el treball per objectius."

Els divendres s’ha instaurat com a "dia sagrat" i només es treballa fins a les tres de la tarda. "És el dia en què pots anar a buscar els fills a l’escola." També fan torns per poder sortir una hora abans dos dies a la setmana. "La racionalització dels horaris és molt important per a la conciliació i s’hauria de potenciar per llei", diu.

Ella, però, a vegades arriba a casa a quarts de deu de la nit. "Nosaltres conciliem com sigui, els que no ho fan són ells i fins que no hi hagi coresponsabilitat en les tasques de la llar no hi haurà conciliació", conclou. No obstant, segons aquest baròmetre, els que estan més satisfets amb la integració de la feina en la família són, precisament, els homes que tenen una dona com a cap.

Isaac Farré, educador social, diu que ha trobat "més empatia" en les dones que ha tingut com a cap que en els homes, i afegeix: "Si per llei no em corresponia agafar-me dies per l’operació d’un familiar, m’han permès fer-ho."

El fet que el cap tingui fills també és un aspecte que els treballadors valoren, ja que consideren que li serà més fàcil entendre que un dia hagin de sortir abans per atendre necessitats familiars. En canvi, els homes sense fills són els caps pitjor valorats pels seus treballadors.

Una altra de les qüestions que analitza l’enquesta és la motivació a l’hora de treballar. Així, un 50% de les persones que treballen només per guanyar diners es considera satisfeta amb la seva ocupació i la xifra augmenta fins al 68% en el cas dels treballadors que ho fan per aprendre o per ser útils a la societat.

La motivació és clau per garantir l’estabilitat laboral. Fernández-Tubau ha comprovat que els treballadors estan més motivats per treballar si se’ls permet conciliar amb la seva vida personal. "No per fer més hores, es treballa més."

4 Preguntes a Mireia Las Heras, directora del Centre de Treball i Família de l’Iese: "La falta de conciliació ens empobreix"

A què atribueix que els treballadors valorin més una dona cap?

En la resta de competències valoren igual homes i dones, però pel que fa a l’equilibri entre vida familiar i laboral, tenir un cap dona és més positiu que tenir un cap home.

Per què?

En general, les dones assumim les tasques de la llar, tot i que cada cop hi ha més homes que ho fan. Però al final a qui acaben trucant si la criatura es posa malalta és a ella. I quan el cap és una dona, li és més fàcil posar-se en el lloc de l’altre perquè ho ha viscut. També són valorades perquè a l’hora de treballar donen més.

La conciliació continua sent l’assignatura pendent.

Sí, estem perdent gent que podria aportar molt a les empreses. Això ens està empobrint com a societat. Té un cost econòmic. L’estrès laboral és una de les baixes més habituals entre els treballadors.

Hi ha alguna solució?

No hi ha una solució única, però sí que el govern podria incentivar la flexibilitat d’horaris, incentius per a la gent que vulgui treballar menys hores. I cal un canvi de mentalitat per ser més productius en menys hores.

Els entrevistats per a l’estudi

Per elaborar el baròmetre de conciliació d’Edenred i de l’escola de negocis Iese s’han fet 1.200 entrevistes a treballadors, un 57% homes i un 43% dones, de diferents edats i de diferents sectors. "En un estudi anterior vam detectar que les dones a la feina no són discriminades per ser dones, sinó per ser mares", explica Mireia Las Heras. Llavors es va decidir completar-ho amb un estudi sobre lideratge i conciliació familiar.