Com d’important és la moda dins d’una societat? La roba que escollim ens distingeix com a individus de la resta, però també diferencia èpoques i canvis socials: la roba colorista dels 60, la revolució de les flors i els pantalons de campana dels 70, la llibertat dels 80 o els fluors dels 90.

Pilar Cucart és dissenyadora de moda i s’encarrega de que la gent es trobi bé amb sí mateixa i amb el seu estil. És un esperit inquiet de la nostra ciutat que va deixar la seva feina com a comptable per passar a formar part de la primera promoció de la diplomatura de Disseny i estilisme de moda. Ara fa quatre anys va engegar el seu propi negoci al carrer Canonge Baranera i ara té nous objectius en ment.

Com et vas decidir a fer el salt de comptable a dissenyadora?

La veritat és que encara no ho sé, perquè estava molt bé (riu). Sempre m’havia agradat molt dibuixar i la moda, però eren estudis molt cars, no només per la matrícula, sinó també pels materials. Quan treballava, el meu marit em va animar a començar els estudis i, finalment, em vaig decidir. Quan li vaig proposar al gerent de l’empresa on treballava la jornada reduïda per estudiar em va dir: “vols fer moda, oi?”. De fet, vaig començar a fer collarets i a vendre’ls entre les companyes, per tant, ja ho sabien.

Què és per tu la moda?

És una paraula que representa actualitat, tendència, costums que marquen una època. Pot estar de moda un gènere cinematogràfic, com ara els zombies, o un partit polític… No només és moda el tema tèxtil. A més, jo odio paraules com fashion o chic. M’agrada la moda, però no el que està de moda en aquell moment. Per exemple, puc veure unes ulleres de la meva mare quan tenia 20 anys i m’encanten, o un moble antic. Penso que és important ser una mica especial, no portar només el que t’imposen les modes. Per això a la botiga tinc marques per a dones amb personalitat, que segueixen la moda, però no de manera estricta.

Per què et vas especialitzar en l’assessorament d’imatge?

Perquè m’agrada poder fer feliç a les persones, fent que es sentin a gust amb sí mateixes. Pot semblar materialista, però si posar-te unes ulleres o unes sabates determinades et fa sentir bé, per què ha de ser més materialista que, per exemple, viatjar?

Què es necessita per poder donar un bon assessorament?

Per assessorar s’ha de tenir empatia amb la persona i no crear-li necessitats, sinó saber què és el que realment necessita. A més, cal estimar el món de la moda!

A la botiga ofereixes el servei de Personal Shopper?

Ho faig, però no en el sentit de crear l’armari sencer d’una persona i comprar-li la roba mentre està treballant. El que vull és posar-li fàcil la feina a la clienta, que no s’hagi de preocupar per res. Si amb el que tinc a la botiga no li puc completar l’estilisme, truco a col·laboradors d’aquí de Badalona, com l’Art Vià, per buscar, per exemple, unes sabates o una bossa. Intento ser bastant resolutiva i adaptar-me al pressupost de la clienta.

Amb les desfilades de presentació de les col·leccions de la botiga, també comptes amb altres botiguers i professionals de Badalona. T’agrada fer ciutat?

Molt! Sóc una enamorada de Badalona i m’agrada poder donar "vidilla" al comerç de la ciutat, sobretot al meu carrer. Aquest abril faré la cinquena desfilada i tornaré a comptar amb botigues amb un públic similar al meu. També ara al febrer, faig una liquidació d’outlet de temporades passades al 70% de descompte; però no serà a la botiga, sinó al meu estudi al carrer Riera Matamoros, 92. Sempre estic preparant coses!

Com valores la passió per la moda al nostre país?

Crec que hauríem de ser més pioners de la moda, no esperar que tothom porti una peça per portar-la nosaltres també. Qui s’atreveix és qui crea tendència, qui posa les coses de moda; per això els cool hunters sempre viatgen al Japó o als Estats Units, perquè allà la gent passa de tot i vesteix com vol. A Espanya la gent és més convencional, no s’atreveix tant a innovar. Som més prudents.

Tu vas fer una col·lecció pròpia de roba: Nostàlgia. Com era aquesta col·lecció?

La vaig fer al 2008. És tota feta a base de sedes, georgettes de seda i ras i de colors empolvorats i marrons. Molt romàntica. La vaig fer per mi, no estava a la venta, tot i que vaig posar un vestit a l’aparador i el vaig acabar venent a una noia.

És molt car fer una col·lecció així?

Sí, per això no n’he fet més. També porta molt temps si la vols fer bé. S’ha de fer el disseny sobre paper, els patrons, les probes, portar-lo a producció i trobar un lloc on t’ho facin bé. Com demanes tirades molt petites surt molt car i, per tant, s’ha de vendre a un preu elevat. Llavors, per justificar aquest preu, la peça ha de tenir molt de disseny. El que sí he fet ha sigut un vestit de festa o un vestit a mida per a una clienta.

Deia al començament de l’entrevista que ets una persona inquieta. Què estàs preparant ara?

Un bloc d’assessorament d’imatge. És una idea que m’ha sorgit aquesta setmana arrel d’unes fotos que vaig penjar al Facebook amb la nova col·lecció de primavera de la botiga. Han tingut molt d’èxit i per això m’he decidit. Vull que sigui un bloc molt interactiu entre qui el llegeixi i jo mateixa, que em puguin fer consultes. També vull que sigui dinàmic, penjar cada dia fotografies i consells estilístics. Estarà enfocat a que les clientes puguin trobar idees per combinar peces de roba que ja tenen o saber tendències de la temporada. Una espècie de club social entorn a la moda a Badalona.

I com es dirà?

Me pierde la moda!