Acabo de llegir Economía para un planeta abarrotado de l’economista Jeffrey Sachs, que fa bascular els problemes de la Terra sobre aspectes com el canvi climàtic, el ràpid increment de la població, la pobresa extrema… La seva tesi és que la humanitat té el repte d’adonar-se que comparteix un destí comú i que l’única solució passa per noves formes de cooperació global.

En recomano la lectura, però per adonar-se que hem d’aprendre a viure d’una altra manera només cal saber que el 14% de la població mundial concentra el 75% de les riqueses de la Terra i que una sisena part de la humanitat continua atrapada en la pobresa extrema. O que els recursos naturals, com el petroli i l’aigua, no són il·limitats i que difícilment poden suportar el consum desenfrenat que imposa el capitalisme salvatge. O que el planeta ha arribat gairebé als 6.600 milions d’habitants, dels quals n’hi ha 854 que passen gana i 100 que estan en situació de risc de passar-ne. D’aquests 6.600 milions habitants, n’hi ha també 2.400 (1.300 milions de xinesos i 1.100 milions d’hindús) que s’han incorporat a la cursa del consum desaforat i que ja no en tenen prou de menjar arròs sinó que, ara, volen menjar hamburgueses. I que per produir un quilo d’arròs calen 3000 litres d’aigua, però per a un quilo de vedella se’n necessiten 16.000.

Durant uns dies, els supermercats del nostre país es van veure afectats per la vaga endegada pels transportistes, esparverats pel preu del petroli. Les lleixes van buidar-se per la manca de reposició de mercaderies i per l’afany acumulatiu de la ciutadania, que tenia pànic de patir fam.

Cridava l’atenció aquesta por de passar gana que, aquí i ara, per a la majoria no és més que un miratge. I cridava l’atenció sobretot perquè els causants principals de la crisi energètica i d’aliments, del canvi climàtic i, en conseqüència, de la fam al món som els d’aquí, o sigui, la gent del “primer” món. Però d’això gairebé ningú no en parlava.

Com recorda Sachs, les primeres societats industrialitzades van comprendre que no podien permetre que els pobres visquessin en la misèria, les malalties i la fam perquè allò provocava delictes, inestabilitat i malalties per a tothom. Així que, ni que sigui per egoisme, caldria buscar solucions globals.

Publicat a El Periódico, el 30 de juny de 2008