Asdem és una associació de dones empresàries que promou l’emprenedoria en femení, “de recolzar i promoure el ple desenvolupament de la dona, en la seva vessant d’empresària, professional lliberal o directiva”, tal i com consta a la seva web.

De fet , la sortida a borsa no és sinó la recerca d’un motiu per trobar-se, per fer ‘networking’ que és com les dones s’enforteixen i s’empoderen, a través de les xarxes, i alhora, fent xarxa.

La raó d’ésser d’Asdem, segons la presidenta, Carolina Martel, és la de donar empenta al lideratge femení, promoure tota classe d’activitats encaminades a la difusió de la importància de la funció empresarial de la dona a la societat, la necessitat de treballar en la conciliació de la vida laboral i personal de les dones, i l’impacte econòmic de la pèrdua de talent femení. “La idea és que ens coneguem les unes a les altres”.

La lluita pel lideratge és o ha estat en contra de les tendències de la societat i del mercat, fins al punt de que anys enrere, havien de fer creure que hi havia un home al darrere de la seva empresa, dedicada a la neteja del clavegueram i de les canonades. I en aquest àmbit i les seves dificultats, va sorgir l’empenta de Carolina Martel.

Sobta pensar que a Montcada i Reixach, no hi hagués cap associació de dones empresàries, malgrat el teixit empresarial que té. Una mostra de la invisibilització femenina en els llocs directius i de responsabilitats. “Ara és el moment de sumar esforços”, diu Carolina Martel, “ens hem d’ajudar entre nosaltres, perquè les dones es queden masses vegades a les portes de ser directores”

Asdem desenvolupa sobretot tasques d’acompanyament a les dones “volem acompanya a les dones a trobar el que necessitin”, a liderar.

Segons un recent estudi de womenalia, La dona professional al S. XXI, les dones que consideren que hi ha l’estil de lideratge femení coincideixen a definir-lo com un estil de dirigir pràctic, participatiu i directe, que afavoreix la col·laboració entre el líder i el subordinat. Es tracta d’una forma de dirigir en la qual s’aposta per la gestió del talent humà, traient el millor de cada treballador per a cada projecte. De la mateixa manera, les dones directives afavoreixen la interacció i el diàleg i aconsegueixen la implicació i el compromís dels equips. I, en definitiva, és un tipus de lideratge que aconsegueix la implicació i el compromís dels treballadors, peça angular de les empreses.

Pel que fa a la manera de dirigir dels homes, les dones opinen que es tracta d’un tipus de direcció en què prima la competitivitat i l’èxit personal. I que es tracta d’un lideratge enfocat a curt termini en què la gestió del temps està basada en el nombre d’hores a l’oficina.

La gran majoria de les dones treballadores considera que l’estil de lideratge femení i el masculí són complementaris i, per tant, haurien d’estar presents a parts iguals a l’empresa. Consideren que la convivència dels dos afavoriria la igualtat d’oportunitats. No obstant això, segons es desprèn de l’estudi això no és així, ja que el 40,6% de les dones que treballen per compte d’altri (56%) afirmen que la presència de dones en alts càrrecs a les seves empreses és nul • la o inferior al 25 %.

Segons l’opinió de les treballadores, les barreres amb les que les dones es troben a l’hora d’escalar llocs són: el temps de dedicació al lloc (25,8%), les dificultats per conciliar (30,2%) i la desigualtat de gènere (30,5%). A més, insisteixen en la manca de promoció interna que hi ha a les empreses (32,5%).