En aquesta marea que no s’atura de violència contra les dones, en aquest tràgic mes de gener, on ja hem de lamentar sis dones assassinades a mans de les seves parelles; el primer mes de l’any hi ha cinc vides que s’han segat. Al marge, però no gaire, el govern que presideix Mariano Rajoy, seguint una política constant de retallades (sanitat, educació..) que poden portar al desballestament de l’Estat de Dret, les dones que pateixen l’absència de recursos per dues vides:

Una primera, directa, punyent. El màxim exponent seria el cas de Castella-la Manxa, on el govern autonòmic que presideix Maria Dolores de Cospedal, ha eliminat els convenis de gestió dels centres de la dona, substituint-los per una convocatòria de subvencions que, segons les persones responsables d’aquests centres i les organitzacions, no permet donar continuïtat al treball realitzat i, de fet, impedeix seguir prestant el servei com fins ara venien fent-ho. Un tancament que, tal i com la va valorar la integrant de la xarxa feminista de dones i homes de Castella –la Manxa, Mayte Márquez: “col·loca a les dones sotmeses a la violència de gènere davant de la major de les indefensions, que és no fer res per protegir a una dona que tem per la seva vida”.

Però Mayte Márquez va més enllà, el que es pretén fer és en nom d’una crisi econòmica, es posa de relleu “la cara més cruel d’una ideologia que no vol que les dones siguin autònomes ni lliures”.

I al costat d’aquesta tan evident (i no és la única), també podríem afegir la retallada del dret a l’avortamenta la sanitat pública de les Illes Balears, una situació menys evident, i per això més perniciosa, la retallada en drets social suposa una destralada directa en la situació de les dones, que són, qui majoritàriament suporten les càrregues familiars de cura i educació…

Les retallades es tradueixen en menyspreus i agressions als drets de les dones a les polítiques d’igualtat, dificultant la tan preuada conciliació de la vida personal i laboral, una de les claus per aconseguir igualtat. També condemnen a l’oblit ia la marginalitat a col·lectius vulnerables com a les víctimes de violència de gènere, les mares solteres, el col·lectiu de dones migrants o dones d’altres ètnies que es troben en perill d’exclusió social.

Davant el que moltes associacions de dones consideren com una autèntica agressió i vulneració dels drets, la societat ha reaccionat en forma d’un moviment que porta el nom genèric de marea violeta, origen d’un manifest que s’escampa ja de manera viral per la xarxa i al que nombroses associacions ja s’han adherit.

A més, tenen prevista una mobilització per al dia 10 de febrer a diferents ciutats de l’Estat com a protesta per les retallades a les Polítiques d’Igualtat de Gènere.