Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Ni + ni - = s
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Tarifes de Publicitat








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 20-07-2019
>
<
Juliol'19
llmamejovessum
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2
3
4
Formació

Reportatge: Marina Subirats, Premi Catalunya de Sociologia 2011

dijous 9 de juny de 2011

Reportatge: Marina Subirats, Premi Catalunya de Sociologia 2011

Dones en xarxa ha realitzat aquest reportatge per celebrar l’atorgament d’aquest merescut premi a tota una trajectòria professional i científica. Gemma Lienas, escriptora feminista i membre de Dones en Xarxa va explicar els motius que ens van portar a presentar la candidatura de la Doctora Marina Subirats per a aquest premi en l’acte de lliurament del premi que va tenir lloc, avui dijous 9 de juny, a l’Institut d’Estudis Catalans. Amb aquestes paraules podreu fer-vos una idea més concreta de la personalitat professional de Marina Subirats, en tant que investigadora infatigable i dona compromesa a nivell social i en l’àmbit de l’educació i la recerca.

“Marina Subirats és un referent per a moltes persones de Catalunya i la resta de l’Estat. I ho és perquè va ser catedràtica en un país, el nostre, on el sexe d’una persona pesava molt a l’hora de poder traspassar determinades barreres; de fet, hores d’ara, encara passa: a la nostra universitat hi ha un 85% de catedràtics en front d’un 15% de catedràtiques. Però, sobretot, la Doctora Subirats és un referent perquè ha dedicat una gran part -sinó tota- la seva labor investigadora a l’anàlisi de les conductes sexistes en les aules i també a l’estudi del propi sistema educatiu i de la presència de les dones en dit sistema. Sense els seus estudis mai no hauríem sabut, per exemple, que a les escoles de Catalunya els nens, jugant a futbol, ocupen la part central dels patis, mentre que les nenes, sovint, queden relegades a la perifèria, en una perfecta metàfora del que després serà la vida per als uns i les altres.

JPEG - 79.8 kB
Gemma Lienas

La Doctora Subirats ha estat una de les persones que ha fet més per la coeducació a les aules. A més, des de la seva posició com a Directora de l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Asuntos Sociales (del 1993 al1996) i com a Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (del 1999 al 2006) va continuar lluitant també per l’educació en igualtat. La Doctora Subirats té un perfil professional polivalent i és un exemple a seguir com a dona i com a sociòloga, ja que ha combinat teoria i pràctica, ensenyament i política, autoria de llibres i participació en moviments socials... I tot això ho va començar a fer quan encara no hi havia estudis de sociologia a Catalunya, ja que els sociòlegs exercien només a la Universitat, quan dedicar-se a la recerca era una cosa excepcional o quan encara era una singularitat el fet que una dona es dediqués a la política.

Per totes aquestes raons, Dones en Xarxa va considerar que valia la pena defensar la candidatura de la Marina Subirats al Premi Catalunya de Sociologia.

Marina Subirats és des de fa un temps, una de les dones que participen a la Secció d’Opinadores de la nostra web. Espai creat precisament amb l’objectiu de visualitzar el pansament femení, a través de la xarxa. Podeu accedir als seus escrit en aquest enllaç, Opinadora Marina Subirats

En quant a la seva biografia, volem destacar algunes de les obres més reconegudes. -"El empleo de los licenciados" Barcelona 1981. -"L’escola rural a Catalunya" Barcelona, 1983. -"Con diferencia. Las mujeres frente al reto de la autonomía" Barcelona, 1998. Coautora de: -"L’Enquesta Metropolitana de Barcelona" 1985-86, 1990, 1995, 2000 -"Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta". Madrid, 1988.

Us adjuntem amb aquest reportatge, un document adjunt on podreu conèixer amb més detall el seu currículum.

Dones en xarxa, va visitar a Marina Subirtats a casa seva per fer-li una entrevista i conversar amb ella sobre diversos temes d’interès general.

Per començar Marina, Parlem del premi que t’han atorgat. Què significa per tu rebre aquest Premi?

Cal dir que el Premi Catalunya de Sociologia es lliurat per l’Institut d’Estudis Catalansi es concedeix cada dos anys i aquest any 2011 és la segona vegada que s’atorga. El primer any, justament li van concedir a un sociòleg molt reconegut a nivell internacional, a en Manuel Castells. Aquest premi és un reconeixement de la professió i em sembla un encert donat que impulsa una major visualització de les personalitats públiques del país. Per a mi és molt important rebre aquest premi perquè esdevé el reconeixement en cert sentit que les coses que una ha fet al llarg de la vida professional no han estat inútils i que han pogut servir i han tingut un valor públic i això, evidentment és molt satisfactori.

-Parla’ns de la teva trajectòria professional?

He fet moltes coses a la meva vida, però sobretot, el que més m’ha interessat ha estat la investigació, és a dir la recerca. El que més em motiva és la curiositat per entendre què és la societat i com funcionem les persones.... D’altra banda, també la meva participació en política ha estat important, encara que sempre ho he viscut com una cosa temporal, en el sentit que si em venien a cridar per donar un cop de mà, doncs sí, però no com la feina principal en la meva vida.

-Sobre la Crisi Econòmica. Quin és el teu anàlisi?. Quin paper creus que poden jugar les dones en la reactivació de l’economia?

Primer cal dir que no es tracta d’una crisi ni d’Espanya, ni de Catalunya, és una crisi a nivell mundial i que ha aconseguit apoderar-se de les principals plataformes i d’institucions i instruments públiques d’alt nivell, des del Banc Mundial a grans mitjans de comunicació, les borses,etc i està fent una pressió fortíssima sobre els governs. De fet, cal dir que als governs se’ls està veien com els causants de la crisi quan en realitat, són també víctimes d’aquesta ofensiva tant forta. Ara per ara, serà difícil sortir-se’n perquè cal una nova classe social mundial que lideri una altra manera de dirigir el món, no com s’ha fet fins aquests moments, amb un capitalisme totalment salvatge.

Llavors clar, la posició de les dones en el marc d’aquesta situació és molt complicada. Cada vegada que hi ha conflicte les dones reculen. Ho hem vist al llarg de la història, igual que va passar a la Revolució Francesa, ara no és menys. De fet, en les mobilitzacions del #15M a Sol y a la Plaça Catalunya, les dones tornen ha estar en un segon plànol, sí que és cert que hi participen, però sempre tornen a ser els homes els que més visualitzen les seves demandes. Per tant, caldrà fer un esforç per part de les dones de tornar a posar en valor les seves reivindicacions. A més, si veiem aquest inici de “desmuntar l’estat del benestar” el que s’està retallant, són precisament les polítiques socials que afecten directament a les dones i/o les institucions dedicades a les dones que estan baixant de categoria i de presència pública, així com els recursos que s’havien dedicat a les dones retrocedeixen. Crec que és el moment d’enfortir les xarxes, de reprendre el contacte amb la societat civil i ser presents a les mobilitzacions col•lectives i defensar els nostres interessos específics

-Com veus en aquests moments l’àmbit Universitari, en quant a les possibilitats per a les dones?

A l’àmbit universitari a nivell d’estudis, hi ha hagut un gran augment de dones estudiants, hi ha moltes estadístiques que així ens ho confirmen, però i malauradament, també estem veien que a nivell del professorat i de les càtedres ens hem estancat, aquí no avancem.

-Com definiries la cultura en aquest temps ?

Ja en el seu temps quan jo estudiava a França un dels meus Professors l’Alain Tourain, ja ens deia que tot s’ho menja l’economia i sembla que cada cop més són els mercats els que diuen el que val i el que no val. Les normes socials formaven part de la cultura i aquesta també està essent devorada per l’economia. Però què és la cultura? Finalment, per a mi la cultura és parlar d’aquelles coses que han passat en el passat, i veure què es pot transmetre a les noves generacions, quina part del patrimoni comú que hem anat creant al llarg dels anys i hem anat traspassant d’una generació a l’altra.

-Els reptes del feminisme actual.

A veure, jo crec sincerament que hem avançat molt i és important dir-ho perquè sabem d’on venim i perquè tot i els darrers retrosses per la crisi, s’ha de recalcar que hem aconseguit donar grans passes, sinó ens desanimarien molt. Ara bé, hi ha un punt en el que no avancem. Hem avançat en la igualtat de sexe, però estem davant d’una encara gran desigualtat de gènere, el gènere femení segueix molt depreciat. El que caldria per tant, és tornar a remuntar i donar valor a tot allò que és femení, sobretot en qüestions com per exemple la no violència, perquè tenim un món amb un excés de violència a nivell cultural i això, acaba essent enormement destructiu en global. Crec que el que hem de formular són alternatives a com vivim. Un exemple molt senzill i fins i tot quotidià, seria les jornades laborals ja que les dones estem cada cop més dins el mercat laboral...s’haurien de pensar tant perquè homes si dones, es poguessin repartir el temps per exemple en la cura de les criatures...

-Creus en els pactes de gènere?

A veure, crec en la seva conveniència. Per les dones és absolutament necessari, però hem de saber combatre una societat androcèntrica que ha tingut sempre a les dones enfrontades. De fet els homes també fan els seus pactes de gènere. Calen doncs, renovades complicitats i fer un esforç nou per poder avançar amb qüestions i/o punts en comú que ens afecten a totes i impulsar-los.

-Les dones a la política.

Les dones a la política crec que no hem estat capaces de definir el nostre propi programa, no un programa només per les dones, sinó un programa de canvi de la societat, de manera que per lo general, les dones que estan en política al final fan el mateix que els homes, i per tant si només és a títol individual no té massa sentit. El que s’ha de fer és col•lectivament, totes, transformar la política en una cosa millor. Ara hi han moltes més dones en política que abans i han de ser capaces d’establir uns objectius comuns, tot i les dificultats que això comporti a dins dels seus partits.

En quant a la política general, dins aquest marc de crisi a mi em sembla que Europa anirà capa a la dreta i que en uns moments com són difícils, la gent és molt més conservadora perquè té por de perdre el que té i llavors les posicions seran molts més conservadores.

-Quina és la teva relació amb les Tic’s?
La meva relació amb les Noves Tecnologies és absolutament pragmàtica. A mi el que m’interessa d’Internet és allò que em pot ser útil, el que puc fer servir per les meves investigacions, per les recerques que faig, tant que a vegades, em pregunto com ens ho podíem fer abans quan no existien aquestes tecnologies, per poder fer la tasca professional i científica, doncs no hi ha comparació. La veritat és que són fantàstiques. I em sembla que les dones en conjunt tenim aquesta relació pragmàtica i que quan hi hem d’entrar entrem per coses puntuals.

La Marina ens diu que té perfil a Facebook i que col·labora habitualment a la web de Associació Catalana de Sociologia vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans, així com a diversos mitjans.

-La imatge de les dones als Mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació per a mi són el principal obstacle per aconseguir una igualtat real de gènere. Són molt potents. Els veiem moltes hores al dia i són els màxims socialitzadors, no tant de les criatures, sinó també de les persones adultes i els mitjans s’han quedat enrere en la imatge de la dona. La publicitat reprodueix constantment estereotips de gènere d’una imatge de la dona absolutament irreal. D’altra banda, a les tertúlies de caire més intel•lectual, polític..., a les taules rodones, continuar havent més homes que dones, més “experts que expertes” i clar, això dificulta molt que es transmeti una imatge més adequada de la dona actual. Jo crec que els mitjans de comunicació són els que alimenten dia rere dia una jerarquia entre els sexes i envien uns missatges subliminals que deterioren la imatge de les dones. Passa el mateix que a la política, encara les dones no han estat capaces de canviar l’estructura de pensament i dels missatges en aquest àmbit.

-El teu missatge per les dones de la xarxa.

Jo a les dones de la xarxa els hi diria, que venen temps difícils i no hem de donar ni un pas enrere en cap terreny, ni en el personal, ni en el col•lectiu, és molt important que defensem les nostres reivindicacions.

Us oferim el vídeo de l’entrevista

Documents adjunts

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

1 Missatge

  • Entrevista a Marina Subirats, Premi Catalunya de Sociologia 2011

    10 de juny de 2011 09:41, per  blaia garcia brando
    Em sento acomplexada en tantes titulades i profesionals, els curriculums son esplendits i envejables.
    Soc una dona que no va arribar a l’universitat, però sempre he estudiat pel meu comte, sempre inquietud per aprendre i ara al llarg dels anys,veig que no he obtingut resultats esplendits, unicament he intentat educar tres fills i he viscut el temps canviant que m’ha tocat,la política no m’agrada, massa ambició. Sembla que els humans han perdut els valors que tanta falta ens fan. Esperem que aquest foro ens ompli de bones vibracions. Blaia.
En col.laboració amb: