Fa unes setmanes vam entrevistar a Lourdes Muñoz, la presidenta de Dones en Xarxa. Lourdes ha estat sempre una dona emprenedora dedicada a diferents projectes socials i polítics relacionats amb les dones. Des de molt jove va compatibilitzar els estudis i la feina amb el compromís social.

Precisament pel compromís social va néixer la seva gran passió per la política. Va militar a la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) a l’any 1984 i, des del 1989, és membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Entre els anys 2002 i 2011 ha estat diputada al Congrés i sempre ha intentat potenciar el paper de la dona en la societat i lluitar contra la desigualtat de gènere (ha estat vocal de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i d’Igualtat d’Oportunitats; Vocal de la Subcomissió d’Adequació d’Horaris Laborals i Conciliació; i Ponent sobre la prostitució).

Dones en Xarxa és un espai de trobada feminista a Internet on pot trobar-se informació, articles d’opinió, campanyes feministes i tot tipus de propostes fetes per dones i per a les dones. Aquest espai pretén aprofitar les noves tecnologies per apoderar i fer protagonistes a les dones, promoure-les i lluitar contra la desigualtat de sexes.

Com explicaries què és Dones en Xarxa a algú que no ho coneix?

Dones en Xarxa no és una associació tradicional, és una xarxa de dones que treballem per a apoderar i donar protagonisme a les dones a través de les Tecnologies de la Informació (TIC) i, en concret, d’Internet. Pensem que Internet és una oportunitat i, per tant, un gran espai per a promoure a les dones i, d’altra banda, per realitzar accions que permetin evolucionar cap a la igualtat de gènere.

Parles de la importància i del paper de la dona a la societat 2.0. Al món 2.0 s’han traslladat les mateixes desigualtats que a la vida quotidiana?

Relativament. El món 2.0 és un món en sí mateix, és un espai públic com el carrer i, per tant, el que hi trobem és a la gent del carrer. La gent que té estereotips de desigualtat o han estat educats en la desigualtat, traslladen les seves opinions a la xarxa. No és que la xarxa generi desigualtat, és que la societat és desigual, per tant, és desigual a una empresa, en una fundació o a la xarxa.

Jo crec que, tot i que d’entrada la gent que puguem trobar a la xarxa i la pròpia xarxa en sí mateixa pugui mostrar desigualtats, el món 2.0 és un espai especialment idoni per a les dones. Ho dic per dues raons fonamentals: la primera és que Internet és una xarxa plana, formada per nodes plans on tots tenen les mateixes oportunitats, i una de les coses que sempre hem reclamat les dones, especialment a l’espai públic, és precisament partir d’una mateixa base per a poder pujar en les mateixes condicions i amb la mateixa facilitat que els homes. Trencar aquest sostre de vidre que sembla que hi ha i arribar més amunt en la política, en l’empresa, en els consells d’administració… en general, totes elles organitzacions massa jeràrquiques.

I la segona qüestió és el món 2.0 o, com també se l’anomena web social, està basat en les relacions, i les dones sempre hem tingut habilitats especials per a les relacions i per a relacionar-nos.

Hem fet una ullada als continguts de la web de DEX i hem trobat que esteu molt diversificades, parleu de cultura, de salut, d’emprenedoria, de política… Quina és l’àrea que requereix més atenció?

Nosaltres tenim diferents projectes, per una banda la web, que és el portal on s’aglutina tota la informació. Però per una altra banda, el projecte anomenat territorial de formació, Dones en Xarxa, Dones Ciutadanes, el Femitic, el Còctels & Blocs, i La Carla parla de sexe. Aquests són els quatre projectes que tenim i tots ells es centralitzen des del portal web de Dones en Xarxa. El portal és el centre de tot, on s’hi aboca tota la informació.

El projecte que més feina ens dóna és el que anomenem Dones en Xarxa, Dones Ciutadanes, que és un projecte que pretén anar des del global fins al local. És a dir, pretén organitzar xarxes locals de dones. Estem presents a 42 municipis i en ells hi fem un treball virtual i presencial. Tenim creada una web per a cadascun d’ells, però la gràcia no és tenir només una web, sinó fer una xarxa. Això s’aconsegueix a través d’una dinamitzadora local que busca informació, anima les dones a publicar articles i a visitar el portal perquè vegin tot el que fan les altres dones. Així tenim la web de Dones en Xarxa de Santa Coloma, que realment es diu Dones de Santa Coloma en Xarxa, o Dones de Sabadell en Xarxa, perquè aquest és el concepte: ‘dones de tal lloc’ que estem connectades en xarxa.

O sigui, també feu una feina molt presencial?

També! Perquè fem tallers de formació per a dones en els municipis on tenim convenis amb els ajuntaments. Rebem una ajuda econòmica municipal i, a canvi, nosaltres, a més a més de fer xarxa amb les dones, de promoure que estiguin a Internet, que diguin la seva, que siguin elles les que ens enviïn articles, també fem una feina de formació per a introduir-les a Internet, per formar a les dones actives del municipi (emprenedores, empresàries…) en les TIC i animar-les a que usin més Internet. O sigui, fomentem la formació específica d’iniciació 2.0 i de xarxes socials per a dones. És l’àrea que porta més feina, més personal. D’aquesta àrea se n’encarreguen les dinamitzadores DEX del territori, com la @patridex, que està a Santa Coloma.

Les administracions públiques s’impliquen en el vostre projecte?

Sí, perquè fonamentalment nosaltres ens mantenim gràcies a les subvencions públiques. Som una associació sense ànim de lucre i els nostres objectius són molt socials, per això la nostra font principal de finançament són les subvencions o els convenis que tenim amb els ajuntaments. Hi ha algunes institucions que ens donen una subvenció, però la majoria ens financen només projectes concrets. També tenim una petita part del finançament coberta amb la publicitat o els patrocinis dels esdeveniments que fem.

De totes maneres, també busquem finançament privat, perquè les administracions públiques tenen cada cop menys diners i per fer sostenible el projecte necessitarem més patrocinadors i publicitat a la web. Això sí, no acceptem qualsevol tipus de publicitat, només aquella que no es contradigui amb cap dels nostres valors.

Parlem de violència de gènere. Veiem que continuen creixent les taxes de violència de gènere, mentre que paral·lelament també han anat creixent els mitjans per lluitar contra aquesta xacra social. Quina és la vostra valoració respecte aquest tema?

Les dades publicades ens diuen que en els països més desenvolupats i en els que més s’accepta la violència de gènere com un problema és on hi ha les taxes més altes. Però en realitat aquestes dades no són certes, el que passa és que les institucions, el govern i la societat reconeix que la violència és un problema, ho explica i ho contabilitza. Tu creus que al sud d’Àfrica o a Colòmbia hi ha menys violència de gènere que a Espanya o a Suècia? No, segur que no! El que passa és que Suècia i Espanya han fet lleis, han format a policies, fiscals i jutges i contabilitzen totes les morts de les dones a mans d’homes com a violència de gènere. Potser en els altres països simplement apareixen a les notícies com a dones assassinades però no com a víctimes de la violència de gènere.

Les que coneixem a fons el problema sabem que acabar amb la violència de gènere és qüestió d’anys, però no depèn de l’entrada o no en vigor d’una nova llei i del seu desenvolupament, sinó de millorar l’educació, la sociologia, fomentar un canvi en la mentalitat d’aquells homes que consideren que les dones són inferiors i les han de dominar. Aquest és un concepte social i, per tant, s’ha de canviar amb educació i, evidentment, amb serveis de prevenció. Jo personalment penso que no s’ha incrementat el nombre de víctimes, el que ha crescut és la visibilitat pública d’un problema que existeix des de fa molt de temps.

Esteu satisfetes amb el que s’ha fet?

Mai estàs satisfeta del tot, crec que s’ha avançat moltíssim però mentre continuïn havent-hi dones mortes i milers de dones maltractades, encara quedarà molt per fer. Perquè no només és horrible el fet que morin més de 70 dones a l’any, el fet que les morts per violència de gènere siguin la tercera causa de mort de dones en el nostre país, després de les morts per accident i malaltia, és realment esfereïdor.

El passat 1 de desembre es va celebrar la gala de lliurament de premis de Femitic. Com va sortir aquesta iniciativa?

Abans he dit que volíem donar més poder i protagonisme a les dones, fer més visible la seva feina utilitzant Internet per avançar en igualtat i en oportunitat. Una de les coses que està molt estudiada és el que es coneix com la segona “esquerda digital” de gènere, dones que fan servir les TIC, però no en fan usos avançats, o bé no creen els seus propis continguts o no els pengen. Nosaltres volem promoure no només que les dones siguin usuàries passives de continguts, sinó que les dones siguin usuàries actives i creadores de continguts (en aquest cas, de fotos i vídeos que promouen la igualtat).

El Femitic és una excusa perquè les dones s’atreveixin a gravar un vídeo o a fer una foto i enviar-nos-ho o bé pujar-ho directament. Així poden ésser visibles per a tothom des de la xarxa i nosaltres mateixes, des de DEX, els puguem moure. Per això fem votacions participatives abans que es reuneixi el jurat, perquè les dones mitjançant gadgets i banners promocionin els seus vídeos i fotos.

Per a nosaltres, el més important del Femitic és la trobada en sí, passar-nos-ho bé i poder parlar dels vídeos i de les fotos creats per les dones. El punt final és la gala, on hi són convidades totes les participants i totes les persones que ens segueixen per Facebook, Twitter i LinkedIn.

Tot i això, ja us trobeu una vegada al mes durant el Còctel & Blocs, veritat?

Sí, aquesta és una trobada més íntima. Ens trobem una vegada al mes. Com som una xarxa i ens relacionem a través d’Internet, la idea del Còctel & Blocs és treballar la desvirtualització amb un punt de trobada informal. És una convocatòria per a dones però no està tancada als homes, i intentem sempre portar alguna convidada amb algun projecte professional o social que tingui a veure amb dones i Internet.

Parlem d’un tema social, de conciliació, que sembla que sempre estigui de moda però mai s’acaba de desenvolupar. Per què no acaba de funcionar la conciliació a Espanya? És un tema de masclisme, o és un tema organitzatiu de com es treballa a Espanya, amb aquests horaris infinits i tan poc productius?

Són les dues coses a la vegada. Principalment és un tema de masclisme, el mateix nom, conciliació, ja ho diu tot. S’hauria d’anomenar corresponsabilització dels homes i les dones i de la societat. Perquè, de fet, no és ni una parella, és un triangle. I en aquest triangle és la dona la que normalment té el 100% del pes i en altres casos el 80%.

Però si tenim un fill o una filla, o bé un avi malalt, de qui és la responsabilitat? És de tots els membres de la família! Per tant, hi ha d’haver una responsabilitat dels homes més elevada i encara que, en els últims anys, jo crec que s’han fet avanços en aquesta línia, com ara el permís de paternitat que s’ha ampliat a quinze dies i és una manera de dir-los als homes que els hi donem un dret però que com qualsevol dret comporta deures. Les enquestes encara diuen que els homes dediquen molt poca estona a les feines de la llar i als fills i filles, per contra les dones treballadores dediquen més de 4,5 hores al dia.

També l’estat s’hi ha d’implicar, augmentant el nombre d’escoles bressol i de centres de dia per a la gent gran. Fins fa poc el món s’organitzava com si les dones encara fossin a casa tot el dia. S’ha considerat socialment que les tasques de la casa i de la família són de les dones i el que ha de guanyar els diners és l’home. Si això t’ho ensenyen des de petit, costa molt temps reeducar-te en contra i sobretot costa reeducar als polítics i les institucions. Hem de canviar la societat en tota aquesta concepció dels homes i les dones, implicar-hi a tothom i fer un repartiment més equilibrat entre sexes. Jo crec que sí que s’ha evolucionat, però encara costa molt.

Abans de l’entrevista hem parlat de Tanit, l’Associació de Dones Navegants. Tenim un conegut en comú, en Carlos Blanco, organitzador de First Tuesday, que fa uns mesos va organitzar un esdeveniment de dones emprenedores. Aquí, a Santa Coloma, tenim l’associació de dones empresàries ESCIBNA. Com valoreu el creixement d’associacions sectorials centrades en les dones?

Les associacions de dones fa anys que existeixen, però potser ara, com tu dius, existeixen sectorials, ara es ‘Dona i no-se-què’, abans era l’associació de dones en general, i ara son associacions d’emprenedores, d’esportistes… Jo crec que és un pas endavant, totes aquestes iniciatives responen globalment a una necessitat de fer més visibles a les dones en l’espai públic.

Per finalitzar, com és el feminisme del segle XXI?

El primer que se m’acut d’entrada sobre el feminisme del segle XXI és que és conciliador i és en xarxa. Com a ciberfeminista activa penso que Internet i les TIC són un espai de poder per a les dones. Estem en un període de transició de la societat industrial cap a la societat del coneixement i aquesta és una gran oportunitat per a les dones. Potser també pot causar desigualtat, no dic que no, però potencialment hi ha molt de profit per treure’n i no podem deixar perdre aquesta oportunitat, per això ens hem de moure en xarxa, és fonamental.

I el feminisme també és conciliador perquè és una aposta política perquè dones i homes visquin millor. Jo crec que aplicar el feminisme a la societat actual generarà més drets a les dones però també generarà més oportunitats i felicitat als homes. Crec que el concepte antic del feminisme restringeix molt les possibilitats dels homes. Però el feminisme del segle XXI lluita per l’equilibri, la meitat del cel, la meitat de la terra, la meitat del poder, la meitat de les associacions i la meitat d’Internet per a les dones i pels homes.