Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Ni + ni - = s
Tarifes de Publicitat








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 23-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Feminismes
Presentació del llibre ’Cabeza moderna Corazón patriarcal’

“Sense por d’obrir la caixa negra del feminisme, estem preparades”

dimecres 28 de març de 2012

“Sense por d'obrir la caixa negra del feminisme, estem preparades”

La Cuina de la Ca la Dona (espai Francesca Bonnemaison) va acollir la presentació del llibre de M.Antònia García de León. Un llibre i una presentació que conviden a pensar en el feminisme en termes d’evolució històrica, del seu paper, i potser el més important, supera certs debats que a aquestes alçades desgasten, “sense por d’obrir la caixa negra del feminisme, estem preparades”, va dir l’autora.

Cabeza moderna/Corazón patriarca
l és tal com el seu títol indica una gran contradicció que marca el camí i l’estat del feminisme actual. Fruït d’una lluita en el pla intel·lectual, com a part d’un llarg procés de presa de consciència però en part presoner d’unes inèrcies inconscients i androcèntriques que clivellen a les dones des de les emocions i el sentiments, en una dicotomia tan subjacent com inconscient.

Una lluita que es tradueix en tensió que es deixa a veure través de diverses maneres de boicot imposat a les dones i, el més greu, des de les dones en diversos síndromes, des de el de “l’abella reina” (el de les dones que no accepten a cap altra dona en el seu cercle), la síndrome de ’Sancha’ (el de la dona que no vol acceptar el poder), o el de la manca de sodoritat.

I just quan ja donavem per assentat que les dones tenim el cap modern “ens adonem que el cor no va tan ràpid”, reflexiona Marina Subirats en la seva intervenció qui defineix el què vol dir tenir el cor patriarcal “L’home és per a ell mateix i la dona és per a un altre, i aquesta presmisa en el fons no l’hem abandonada; els homes ens la recorden i les dones tenim por abandonar-la perquè ens aporta trascendència. Està clar que el cap ens diu que la realitat és una altra cosa, però costa molt renunciar a aquest somni”, diu Subirats.
La situació del feminisme actualment, és sens dubte el de la resistència en aquests moments de reacció i d’acció “El feminisme avui transcorre sobre aigües tèrboles, el masclisme es rearma davant la igualtat i treu l’artilleria de l’armari”, apunta Mª Antònia Garcia, la batalla que està lliurant el feminisme com a humansme en l’arena pública”. A ningú no se li escapa l’agressivitat de les declaracions del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.

I és que el masclisme es continua escolant per les esquerdes de la “societat esquizofrènica” que obliga a les dones a estudiar com a lleones i a vestir-se com a panteras, segons Garcia. O les dones que “no poden triomfar, però tampoc fracassar”, diu Mª Ángels Cabré. Un masclisme que es tradueix en l’esclavatge de la talla 38 o amb la profussió de model de dona-objecte en els mitjans de comunicació “o en la resistència dels grans diaris nacionals que també pateixen l’esquizofrènia de tenir una secció de gènere i permetre anuncis de prostitució en les seves planes, o encara més, l’existència d’un suplement els dissabtes que s’autodefineix com a continguts de dona” i que recorda a la vella llar i anar a la moda, tot recuperant una hiperdomesticitat pròpia del franquisme.

La perspectiva de gènere és vital per a una vida en democràcia

Però tots aquests trets formen part d’un diagnòstic d’avançada del feminisme, tal i com ha introduït Marina Subirats “hi ha una mena de cant de satisfacció”, és la constatació de que hi ha barreres que s’han pogut trencar, superar, una altra cosa és el que ens queda per davant i el perill del retrocès”.

Propera estació: 3a edat

En aquest procés de repensar la societat i de canvi de perspectiva de gènere, s’albira un nou repte i és el de la invisibilització de les dones un cop passen la barrera dels cinquanta, en el que la societat amb els seus valors d’exaltació de la joventut i de discriminació de gènere incórre en un bandejament que de vegades frega l’ostracisme “s’ha de lluitar contra la misoginia de la vellesa”, etziba alt i clar Marina Subirats. Està clar que “no serem mai més les filles de Bernarda Alba”, encerta l’autora del llibre, “l’amor està però no s’expressa des de la cuina, cuinant pastissos per als nets i netes” diu Subirats

En definitiva, una tensió inherent a l’ésser humà, producte de molta literatura, la distància entre el cap, la ment i els sentiments, dicotomia que en tant que humana no pot escapar als processos de construcció i de lluita per les desigualtats. Com canviar el cor patriarcal i com serà el cap modern?

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

1 Missatge

  • “Sense por d’obrir la caixa negra del feminisme, estem preparades”

    7 d'abril de 2012 20:56, per  Meritxell Martí

    Propera parada: assenyalar amb el dit les pràctiques d’ostracisme i/o d’humiliació i ridiculització de les dones grans en els mitjans de comunicació i el setè art.

    Observem el tracte que es dóna a les dones a partir de la menopausa... fa esgarrifar!

    Jo estic en la trentena i em posa la pell de gallina veure com tracten les nostres dones sàvies un cop i un altre i un altre, fins al punt que les pròpies dones ho naturalitzem i els riem i tot les gràcies.

    Heu vist l’obra de teatre AGOST?

En col.laboració amb: