Els esdeveniments violents provocats aquests dies per la segregació per sexes que intenten imposar jueus ultraortodoxos a Israel han atret l’atenció internacional sobre aquest tema. Ser dona a Israel és difícil, fins i tot asfixiant. Unes s’enfronten a l’objecció de consciència militar, altres a discriminacions laborals, moltes a pressions religioses o maltractaments. Al mateix temps, cada dia són més les que treballen amb i per les palestines, en una societat multicultural.

"A Israel una dona pot portar un tanc, però segueix sent propietat del marit", afirmen les components de l’organització Women ’s Network.

Les dones dels ultrareligiosos són les que s’emporten la pitjor part, encara que aquests només representen el 11% de la població. Però la resta pateix l’assetjament polític i social del que s’ha denominat l’establishment ortodox, que intenta restringir al màxim els seus drets i llibertats. Fins i tot hi ha segregació de sexes en autobusos de certes àrees.

Encara que és un tema tabú en aquest país, es van coneixent casos de dones assetjades en les Forces Armades, segons les organitzacions New Profile Movement i Breaking the Silence. En el món laboral, els salaris de les israelianes solen ser inferiors als dels homes.

També cal recordar a les palestines que viuen en territori israelià, a les gitanes, a les que van arribar de l’antiga Unió Soviètica (entre les quals hi ha qui es dediquen a la prostitució), a les tailandeses que treballen en règim de semi-esclavitud en el camp, segons informa WAC (Workers Advice Center) o les etíops.

La situació pitjor la viuen les dones palestines. La seva falta d’integració en el mercat de treball és la raó principal de la seva pobresa. La meitat d’elles i dos terços dels nens viuen en condicions infrahumanes.

Els conflictes i fam del nord-est d’Àfrica han fet que moltes dones intentin arribar a Israel a la recerca d’una vida millor. Però el 2010 més de 5.000 africanes van sofrir violacions en voler creuar la frontera d’Egipte amb Israel, segons dades del Hotline for Migrant Workers, i després van caure en mans de traficants de persones.

D’altra banda, a Israel, l’únic país del món on les dones són reclutades per llei, les objectores de consciència augmenten cada any en percentatges del 35%, segons la BBC. Malgrat les fortes pressions de la societat, moltes d’aquestes reclutes proclamen que no volen formar part d’un exèrcit dominador i agressor encara que acabin a la presó o tinguin dificultats per trobar feina després.

El primer ministre Netanyahu reconeixia que 200.000 dones israelianes i 600.000 nens havien estat víctimes en l’últim any de violència física o emocional. Poc després, l’expresident Katsav ingressava a la presó per complir set anys de condemna per delictes sexuals.

Hi ha grups de dones israelianes que des de fa anys, lluiten colze a colze amb les palestines per aconseguir una regió en pau. Un exemple és el de Hagar Roublev, fundadora del grup Dones de Negre, que sempre va tenir clar que no volia ser l’enemic de ningú convertint-se en una líder que bé hagués pogut aconseguir pels seus mèrits el Nobel de la Pau. Ella va animar a les dones jueves i palestines a sortir al carrer, a protestar, en silenci i amb robes negres, per la mort de pares, marits o germans. El primer dia van ser vuit però amb els anys s’han convertit en un referent pacifista. No hi havia manifestació de dones que no tingués davant una altra d’homes ultra religiosos que intentessin aturar a insults i cops.

Els ultres ortodoxos són, segons les estadístiques, els que més tiranitzen a les seves dones. Mentre elles treballen i mantenen les seves famílies, ells estudien textos religiosos. Aquestes famílies tenen una mitjana de set fills. Les seves dones, exemptes del servei militar, viuen aïllades, molt tapades sempre, moltes amb el cap rapat i amb perruques per sortir al carrer, on han de caminar per voreres separades. Les hi pot trobar en el tradicional barri de Mea Shearim a Jerusalem, però també en els assentaments jueus a Cisjordània.

La dona a Israel només es pot casar per un ritu religiós, el matrimoni civil no es contempla en aquest país. El divorci només el pot concedir l’home, de manera que moltes dones recorren a renunciar als seus drets a canvi de ser lliures. La situació de les àrabs no és, doncs, l’única escandalosa al Pròxim Orient.

Mercè Rivas Torres**