Dones en xarxa

La periodista Lydia Cacho guanya el I Premi Manu Leguineche

2010-09-09T13:16:48Z

Manu Leguineche es un destacado reportero de nuestro país que nos ha mostrado a través de sus ojos y su pluma algunos de los conflictos bélicos más desgarradores del siglo XX. Trabajó en Gran Vía, El Norte de Castilla y Televisión Española, fundando posteriormente las agencias de noticias Colpisa y Fax Press.

Estuvo presente en la Revolución de Argelia de 1961, la guerra entre India y Pakistán de 1965, así como las de Vietnam, Líbano, Afganistán y Bangla Desh, entre otras. Además, ha publicado más de 20 libros y recibido 9 premios, incluida la medalla de la Orden del Mérito Constitucional.

Este año se puso en marcha la primera edición del premio periodístico que lleva su nombre, galardón al que se presentaron Gervasio Sánchez, Josep Bosch, José Antonio Guardiola Sanz, Ángeles Espinosa, Jesús Torbado, Javier Reverte y Lydia Cacho.

El jurado se reunió y decidió otorgárselo a la periodista mexicana Lydia Cacho, por ejercer su profesión “de forma valiente y comprometida, en un ambiente de hostigamiento e indefensión”.

Y es que, no en vano, Lydia fue víctima de una conspiración en la que participó el Gobernador del Estado de Puebla, tras difundir ésta una red de pederastia en el Caribe mexicano.

La periodista formó parte del equipo fundador del Centro Integral de Atención a las Mujeres de Cancún, que se dedica a atender a mujeres, niños y niñas víctimas de violencia doméstica y sexual.

Es columnista política de La voz del Caribe, directora editorial de la revista Esta boca es mía: Apuntes de equidad y género, conductora del programa de televisión con el mismo nombre, colaboradora de opinión en el noticiero Detrás de la noticia, especialista en temas de violencia y género para la Agencia de las Naciones Unidas para la Mujer (UNIFEM), autora de varios ensayos sobre violencia y VIH-SIDA con la Universidad Laval de Québec y editorial Trillas y con la revista La ventana de la Universidad de Guadalajara.

Además, es consejera de la Universidad del Caribe, cofundadora de la Red de Periodistas de México, Centroamérica y el Caribe, corresponsal de la agencia de noticias CIMAC, cofundadora de la Red Nacional de refugios para mujeres que viven violencia, dirige un centro de atención en crisis para mujeres víctimas de violencia en Cancún, Quintana Roo, certificado por el National Training Center for Domestic Violence, en Austin, Texas.

En definitiva, un merecido premio. Y, como mejor homenaje, nos quedamos con sus palabras tras conocer el fallo del jurado: “Me siento muy honrada y quiero dedicar este galardón a mis colegas y amistades de México que han perdido la vida ejerciendo el periodismo y dignificando nuestra profesión. Por ellos y ellas, nuestros muertos que defendieron el derecho a conocer la realidad que lacera a mi país”.

Les dones són el 68% dels 868.000 analfabets que viuen a Espanya

2010-09-09T12:46:36Z

En España viven 868.000 personas mayores de 15 años que son analfabetas y siete de cada diez son mujeres (588.800), según se deduce de la Encuesta de Población Activa (EPA) del segundo trimestre de 2010.

La UNESCO conmemora el Día Internacional de la Alfabetización, dedicado este año a la autonomía de la mujer, pues las niñas siguen representando más del 50 por ciento de los 67,4 millones de menores del mundo sin escolarizar y, además, dos tercios de los 796 millones de analfabetos adultos del planeta son de sexo femenino.

Puede observarse en España una caída del 5 por ciento de analfabetos desde el tercer trimestre de 2008, cuando eran 915.300, el mayor número de los últimos cinco años; entonces, las mujeres eran el 67 por ciento de todos ellos.

En estos momentos, el número total de analfabetos (868.000) significan el 2,25 por ciento de la población total de 16 años y más (38.467.800). Más de la mitad de todos los analfabetos (489.200) tienen 70 ó más años, de los que el 75 por ciento son de sexo femenino.

El número de analfabetos es menor cuanto más joven es la población, desde los 79.200 que tienen entre 65 y 69 años hasta los 13.800 que tienen entre 20 y 24 años y los 4.600 de entre 16 y 19.

El analfabetismo en las edades más tempranas podría deberse a que las personas en estas circunstancias sean de origen inmigrante, ya que la escolarización es obligatoria en España hasta los 16 años.

Només les dones amb el sou més alt s'apropen al dels homes

2010-09-09T12:43:09Z

Les ocupacions de més nivell són les que tenen una menor escletxa salarial entre homes i dones, calculada sobre el guany mitjà per hora treballada, en registrar un "acusat descens" de 7 punts, des del 25% del 2007 al 18% del 2008.

Això explica l'informe L'escletxa salarial: realitats i desafiaments, que ha presentat aquest dimarts la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, i que analitza les dades de les enquestes realitzades sobre aquesta qüestió en els últims anys juntament amb entrevistes en profunditat, per fer un diagnòstic precís del problema i poder solucionar-lo.

Aído ha ressaltat que a Espanya s'ha "trencat la tendència" que marcava que la diferència de sou entre les dones i els homes, en llocs d'alt nivell, era "la més elevada" respecte a la resta de professions.

En les ocupacions de mitjana i baixa qualificació, la desigualtat es va posicionar el 2008 al voltant del 22%. En el conjunt del mercat laboral, l'escletxa salarial de gènere es va situar aquest any en un 16% davant el 19% que va arribar el 2007. Encara que el percentatge millora, això significa que elles perceben, de mitjana, el 84% de la retribució dels homes.

Per comunitats autònomes, nou es troben per sota de la mitjana estatal i set per sobre, mentre que Cantàbria és l'única que presenta un valor igual. Destaquen Extremadura i Canàries, amb una escletxa del 5%, i, a l'altra punta de l'espectre, Aragó i la Comunitat de Navarra, amb més d'un 20%. Per sectors, com en anys anteriors, la major escletxa salarial de gènere es va localitzar en la indústria (22%), seguida dels serveis (18%).   

El descens "substantiu" de l'escletxa salarial pot tenir la causa en un augment proporcional més elevat de la retribució mitjana de les dones enfront dels homes, circumstància no experimentada en anys anteriors. El salari mitjà per hora de les dones es va incrementar en un 13% el 2008 respecte l'exercici anterior, mentre que l'augment entre els homes va ser d'un 8%.

L'ONU entona el 'mea culpa' per les violacions massives al Congo

2010-09-09T12:38:42Z

Més de 500 dones, algunes d'elles nenes, van ser violades al juliol i l'agost per grups armats a la República Democràtica del Congo (RDC) davant els mateixos nassos dels cascos blaus de l'ONU. L'organisme internacional va entonar ahir el mea culpa i va reconèixer haver fracassat en la seva missió de protegir la població.

«Tot i que la responsabilitat principal de protegir els civils correspon clarament a l'Estat, nosaltres també hem fallat», va admetre el secretari general adjunt per a Operacions de la Pau de l'ONU, Atul Khare. «Les nostres accions no van ser les adequades, cosa que va tenir com a resultat una agressió brutal a les poblacions de la zona», va afegir.

Khare va fer aquestes declaracions en una compareixença davant el Consell de Seguretat de l'ONU, després d'exposar el resultat de la investigació preliminar que va realitzar per encàrrec del secretari general, Ban Ki-moon. Ban va enviar Khare a la RDC després que a finals d'agost apareguessin les primeres informacions sobre les agressions.

Segons el relat de Khare, l'ofensiva contra desenes de pobles a les províncies de Kivu Nord i Kivu Sud va ser més greu del que es pensava.

L'atac més violent es va produir entre el 30 de juliol i el 2 d'agost en 13 poblets situats entre les localitats de Bunyampuri, Kibua i Mpofi. Centenars de persones, entre elles 28 menors, van ser violades «de manera sistemàtica» per guerrillers congolesos mai-mai i rebels hutus de les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Ruanda (FDLR). Khare va recomanar al Consell de Seguretat de l'ONU la imposició de «sancions selectives» als líders del FDLR.

Segons l'ONU, 242 dones van ser violades a la localitat de Luvungi, a pocs quilòmetres d'un campament dels cascos blaus. Algunes de les víctimes van relatar a l'agència France Presse les escenes de terror que van viure la terrible nit del 30 de juliol. «Totes les dones que estaven al poble aquella nit van ser violades. No van distingir entre velles i joves. Van violar les nenes a partir dels 13 anys», va explicar Monica Tamary, de 30 anys. «Aquella nit ningú va dormir. Ens van perseguir durant tota la nit», va afegir.

Luvungi és un petit centre de negoci de l'or, de mala qualitat, extret de forma artesanal per vilatans que operen a les mines i venen el metall preciós a petits comerciants. Les dones conserven a vegades grams d'or amagats sota la vestimenta. «Jo no he vist mai que ningú n'amagui als genitals, però els agressors en buscaven amb els dits», va explicar Monica. Mare de cinc fills, la dona va ser violada per dos homes. «Quan van entrar a casa meva ja portaven la bragueta oberta», subratlla.

Mangaza Zawadi, de 28 anys, també va ser violada per dos homes davant de la seva filla de 8 anys. «Un d'ells va pegar a la nena perquè plorava i cridava», explica la dona. El seu marit havia fugit al bosc. «No podia quedar-me per protegir la meva dona i la meva filla. Portaven armes», es justifica el marit. Buira Lubunga, de 27 anys, va ser violada per set homes un darrere l'altre, davant dels seus cinc fills.

Ni tan sols Anna Burano, de 80 anys, la dona més gran del lloc, va escapar al terror. També va ser violada. «Em vaig dir: això s'ha acabat; això és la meva mort».

Detingut un home per matar la seva ex-parella a Palència

2010-09-09T12:34:01Z

La Guàrdia Civil ha detingut un home a Villoldo, a Palència, com a presumpte responsable de l'assassinat de la seva dona de 41 anys, de la qual estava separat i tenia ordre d'allunyament, així com d'haver ferit a una de les seves tres filles, que es trobava en el domicili de la víctima.

L'home s'ha presentat aquesta matinada al domicili de la seva ex-dona amb un ganivet amb el qual hauria agredit la dona i una de les seves filles bessones. L'altra ha aconseguit amagar-se i avisar a emergències. La Policia han detingut l'home, que havia fugit, hores després dels fets en un camí del poble.

Amb aquesta mort, ja són 45 les dones assassinades per les seves parelles o ex-parelles en el que portem d'any a Espanya.

L'Iran «revisa» la sentència de lapidació de Sakineh

2010-09-09T12:31:06Z

Sakineh Mohammadi-Aixtiani segueix sense estar salvada, ni de bon tros. Però la creixent pressió internacional incomoda prou el règim de Teheran per provocar un degoteig de reaccions de les autoritats que dóna a entendre que la batalla per la vida d'aquesta dona encara no està perduda.

Ahir va ser un portaveu del Ministeri d'Exteriors qui es va encarregar de recordar que la condemna de Sakineh a morir lapidada per adulteri està «suspesa» i el seu cas «s'està revisant».

Això està encara lluny, no obstant, de dissipar el perill que aquesta dona iraniana d'ètnia àzeri, de 43 anys i empresonada en fa cinc, acabi sent executada.

De fet, la suspensió de la lapidació es va anunciar al juliol, després que el cas agafés notorietat internacional gràcies a les denúncies del seu advocat, Mohammad Mostafai -que es va exiliar el mes passat davant la persecució policial-, però res impedeix que la revisió pugui confirmar la sentència o desembocar en una condemna a mort a la forca, com especula la premsa iraniana.

A més, el mateix portaveu d'Exteriors, Ramin Mehmanparast, va recordar també ahir en les seves declaracions a la cadena pública iraniana en anglès Press TV que l'altre procés obert a Sakineh, per suposada complicitat en l'assassinat del seu marit, «segueix el seu curs» i que també la pot portar a la forca.

Amnistia Internacional va qualificar ahir la suspensió d'«insuficient» i va anunciar que seguirà amb les seves accions de denúncia. «Ara més que mai, la pressió internacional ha de ser més forta, perquè se li commuti la pena de mort i assegurar-nos que no es fabriquen càrrecs contra ella relacionats amb la mort del seu marit», va dir el director de l'organització a Espanya, Esteban Beltrán.

Davant el clam social i diplomàtic que ha aixecat el cas arreu del món, Teheran sosté que es tracta d'una campanya dels EUA per perjudicar la seva imatge i relacionada amb la pressió sobre el seu programa nuclear. «La defensa d'una persona jutjada per assassinat i adulteri no s'hauria de vincular amb els drets humans», va dir dimarts Mehmanparast a l'agència AFP.

Patrícia Domínguez, vintena en el XXV Triatló de Catalunya

2010-09-09T10:31:08Z

La prova, la més antiga de les que se celebren a Catalunya, va ser també el Campionat de Catalunya individual i per equips i va comptar amb gairebé 1.000 participants

Domínguez va aturar el crono en 2h47'48" en una prova que va dominar Alba Xandri, del CT Sant Joan de les Abadesses La triatleta del CN Terrassa Cicles Morenito Patrícia Domínguez va obtenir la vintena plaça en el XXV Triatló de Catalunya que va celebrar-se a Banyoles dissabte passat, 4 de setembre. La prova, la més antiga de les que se celebren a Catalunya, va ser també el Campionat de Catalunya individual i per equips i va comptar amb gairebé 1.000 participants. Va constar d'1,5 quilòmetres de natació per l'estany de Banyoles, de 40 quilòmetres de ciclisme per un circuit exigent i amb la presència de vent en contra i de 10 quilòmetres finals de cursa a peu.

Domínguez va aturar el crono en 2h47'48" en una prova que va dominar Alba Xandri, del CT Sant Joan de les Abadesses, campiona amb 2h26'21". Pel que fa a l'apartat masculí, el triomf va recaure en Xavier Torrades (CN Reus Ploms), que va imposar-se amb 2h01'57".

Pel que fa a la classificació per equips, cal destacar que el Natació Cicles Morenito va finalitzar 13è amb una marca de 6h59'14".

La Asociación de Viudas y Viudos de Badia entrega el premio

2010-09-09T09:38:27Z

La afortunada que tenía el 053 se lleva el conjunto de Swarovski

El pasado junio la Asociación de Viudas y Viudos de Badia del Vallès, en coordinación con el cupón de la ONCE, sorteó un conjunto de collar, pulsera, anillo y pendientes de Swarovski. La afortunada con la papeleta del número premiado 053, recogió el premio en el local que la asociación tiene en el Casal Cívic.

El conjunto de collar, pulsera, anillo y pendientes de Swarovski. Están hechos de forma artesanal y el objetivo era sacar fondos para la Asociación. Los beneficios se utilizarán para poder seguir haciendo el taller de musicoterapia.

La musicoterapia es la terapia a través de la música. La musicoterapia es indicada para el tratamiento de diversas patologías como las demencias, depresiones, trastornos de la memoria y del comportamiento, además de ser de gran utilidad para el desarrollo y mejora de múltiples capacidades personales, entre las que se cuentan el atención, la memoria, la capacidad de concentración y de escucha, la comprensión, desarrollo del criterio, la socialización, la imaginación y la creatividad entre otros.

Editado por: Asociación de Viudas y Viudos de Badia del Vallès Foto: La afortunada con responsables de la asociación

El Ministeri d'Igualtat renova el seu compromís amb les emprenedores

2010-09-08T12:58:29Z

La ministra de Igualdad, Bibiana Aído, y el presidente de MicroBank, José Francisco de Conrado, han renovado su compromiso de colaboración en el fomento de la actividad productiva y la creación de empleo, de mujeres emprendedoras con dificultades para acceder al sistema crediticio tradicional, mediante la concesión de microcréditos.

El importe destinado para el acuerdo es de 10 millones de euros que se pondrán a disposición de las destinatarias del Programa de Microcréditos sin necesidad de avales y que se destinarán a financiar proyectos promovidos por mujeres emprendedoras y empresarias.

El porcentaje máximo de financiación será del 95% del coste total del proyecto hasta una cuantía máxima de 25.000 euros. El plazo de amortización será de 5 años más 6 meses de carencia optativa por la emprendedora con un tipo de interés máximo del 6%. Asimismo, los microcréditos no tendrán comisión de apertura ni de estudio, ni se exigirán avales personales.

Tras la firma, la titular de Igualdad, Bibiana Aído, ha agradecido el compromiso de la entidad financiera. “Una apuesta fundamental –ha dicho-, precisamente ahora, cuando se hace más necesario que nunca el apoyo al autoempleo femenino y a la iniciativa emprendedora”.

Por su parte el presidente del banco social de La Caixa, ha mostrado su satisfacción por esta colaboración continuada con el Ministerio de Igualdad; “una colaboración importante que permitirá la puesta en marcha, crecimiento y consolidación de proyectos innovadores impulsados por mujeres".

Desde que iniciaran su colaboración en 2004 a través del Instituto de la Mujer, el Ministerio de Igualdad y el banco social de ‘la Caixa' han contribuido a la puesta en marcha, promoción, consolidación y crecimiento de cerca de un millar de nuevos proyectos empresariales y desde que comenzó su actividad, MicroBank, ha concedido 80.200 microcréditos por importe de 506,4 millones de euros.

El 60% de los microcréditos para negocios que ha concedido la entidad financiera se han destinado a la creación de empresas, mientras que el 40% restante se ha utilizado para financiar las necesidades de crecimiento de microempresas ya constituidas. El importe medio de estas operaciones es de unos 12.000 euros, siendo la cuantía máxima destinada a autónomas, pymes y emprendedoras 25.000 euros.

Judici a una periodista i defensora dels drets humans iraniana

2010-09-08T12:52:19Z

Una periodista y defensora de los derechos humanos iraní que será juzgada por una serie de cargos debe quedar inmediatamente en libertad incondicional, ha declarado Amnistía Internacional.

Shiva Nazar Ahari, miembro de la organización iraní Comité de Reporteros por los Derechos Humanos, lleva detenida desde el 20 de diciembre de 2009.

Al parecer, contra Shiva Nazar Ahari se presentan tres cargos vagamente formulados: “reunión y connivencia para delinquir”, “propaganda contra el Estado” y mohabereh (enemistad contra Dios) por el ejercicio de su profesión y por su activismo. Su abogado no ha recibido notificación oficial por escrito de los cargos.

“Estos cargos vagamente formulados no constituyen ningún delito común reconocible. Las autoridades iraníes deben poner en libertad inmediatamente a Shiva Nazar Ahari y retirar los cargos presentados contra ella únicamente por ejercer pacíficamente sus derechos a la libertad de expresión y asociación”, ha dicho Philip Luther, director adjunto del Programa Regional para Oriente Medio y el Norte de África de Amnistía Internacional.

“Este juicio parece ser más un intento por parte de las fuerzas de seguridad iraníes de justificar que continúe la represión de la disidencia y de los defensores de los derechos humanos que un verdadero proceso para que la justicia salga a la luz.”

El abogado de Shiva Nazar Ahari, Mohammad Sharif, ha dicho a Amnistía Internacional que no le han permitido recurrir contra la detención de su clienta y que sólo ha podido tener una entrevista cara a cara con ella para ayudarle a preparar el caso.

“No permitir que Shiva Nazar Ahari acceda regularmente a su abogado o a sus familiares no sólo aumenta drásticamente las posibilidades de que sea víctima de tortura y otros malos tratos, sino que también menoscaba la integridad y la equidad de todo el juicio”, ha dicho Philip Luther.

La madre de Shiva Nazar Ahari dijo a Amnistía Internacional que le preocupaba que la vista no fuera justa, añadiendo que tanto ella como su marido esperaban poder asistir, ya que el juez había declarado que sería una audiencia pública.

Es dupliquen els casos de mares que denuncien els maltractaments a les seves filles

2010-09-08T12:47:16Z

La família és un dels nuclis més importants per detectar els primers indicis de violència gènere. En aquest sentit, és destacable la dada que en l'últim any s'han duplicat les denúncies sobretot de mares que decideixen fer un primer pas. Que ho facin elles és, en molts casos, perquè les seves filles no són conscients de ser víctimes de maltractaments per part de les seves parelles.

Des de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva assegura que en situacions de maltractaments "fonamentalment s'ha d'estar al seu costat, acompanyar-les i ajudar-les perquè elles puguin detectar i puguin prendre les decisions que corresponguin".

En els casos de violència de gènere, actuar amb prevenció és important per tal que les dones que puguin ser víctimes de violència de gènere puguin accedir a recursos i informació que les ajudin a sortir de la situació en què es troben.

Les "dones girafa", explotades com a atracció turística a Tailàndia

2010-09-08T12:41:02Z

La imatge podria ser la portada d'un fullet d'agència de viatges amb un títol com Terres llunyanes o Àsia de somni. No obstant, darrere de l'exotisme de les dones girafa i dels cèrcols de llautó que llueixen al voltant del coll com a símbol de bellesa i riquesa s'hi amaga una realitat menys agradable que la que una fotografia pugui evocar.

A l'estat tailandès de Mao Hong Son (nord-oest), fronterer amb Birmània, hi ha tres poblats que acullen els refugiats de l'ètnia dels kayan que han creuat la frontera. Però no són uns exiliats qualsevol. Elles, les dones kayan, són una mina d'or. L'efecte de coll estirat que s'aconsegueix oprimint amb cèrcols la clavícula cap avall i la cavitat de les costelles és una imatge que val milions.

Els kayan són una de les minories insurrectes que des de fa 42 anys lluiten contra el règim birmà per la independència de l'estat de Kayah. Com a conseqüència d'aquesta guerra, unes 140.000 persones de diferents minories ètniques birmanes, com ara els karen -a la qual els kayan pertanyen- i els shann, s'han vist obligades a fugir a Tailàndia.

Des del 1990 els refugiats birmans s'han establert en nou camps al nord tailandès. Però per als kayan la desgràcia de l'exili va ser menor per l'acollida que van rebre. «Van disposar un poblat per a nosaltres i van donar educació a les criatures», diu Ma Nang, que llueix nou cèrcols de bronze, a més de feixugues polseres als canells i als turmells. «El que no ens imaginàvem és que les concessions serien a canvi d'alguna cosa. El Govern tailandès va pensar a explotar la nostra imatge per al benefici del turisme», explica la jove.

Ban Mai Nai Soi, una petit poblat d'unes 25 cabanyes de bambú, es va obrir al públic el 1995 i rep uns 10.000 turistes a l'any, segons l'organització que s'encarrega que cadascun pagui sis euros. Una petita part se l'emporten les dones, a més d'un sou d'uns 40 euros per portar els cèrcols, i també en treu profit el Partit Nacional Progressista Karenni, que lluita per la causa.

Per a alguns visitants, com ara Vanessa Boccaccino, fer fotos del «zoo humà», com ella el qualifica, resulta gairebé vergonyós. «Sembla que estan contentes, però és una vida en esclavitud. No poden treure's els cèrcols encara que ho vulguin», explica contrariada. «No se'ls treuen ni per dormir ni per donar a llum. Encara que no, no els cau el cap a terra si ho fan», fa broma el guia del Govern, que explica el peculiar folklore d'aquesta tribu d'origen mongol a una dotzena de turistes bocabadats.

Cada dia aquestes dones s'han de deixar fotografiar una vegada i una altra per visitants curiosos mentre fan les seves feines de cara al públic. Com si fos un circ, elles somriuen, traginen i comercialitzen petits souvenirs. De ben petites -uns 6 anys- i amb l'ajuda d'un especialista, a les nenes se'ls col·loquen els primers cèrcols, i els en van posant més a mesura que van creixent. El rècord són 27 i, de mitjana, les joies que porten pesen uns 8 quilos. Tot i que només queden 120 dones kayan a Tailàndia i en 12 poblats birmans.

«Les dones grans hi estem bé, aquí. Trobem a faltar les nostres cases, però la guerra no ens permet tornar-hi. Però per a algunes joves és com una presó, elles volen treure's el llautó del coll i anar-se'n», explica una dona d'edat avançada que prefereix no dir el seu nom.

Des del 2005, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) els ofereix el trasllat permanent als EUA i a Nova Zelanda. Fins ara uns 40.000 refugiats birmans han marxat a tercers països, encara que només uns 200 pertanyen als kayan. «El Govern posa impediments per deixar-los marxar», explica Kitty McKensey, de l'ACNUR. «Demanem als turistes que no visitin els seus poblats, ja que el fet que perdin el seu valor és l'única manera que els deixin marxar», conclou.

«Fa uns mesos vaig sol·licitar que em traslladessin a un altre país, però continuo a l'espera mentre que a altres birmans que van demanar l'oportunitat ja els ha estat concedida», diu Ma Nang. «Jo no vull portar ni aquests cèrcols ni aquesta roba. Vull una vida normal com la de les noies que ens vénen a veure. ¡Semblen tan lliures!», resumeix la jove, de mirada trista i ulls profunds.

El Govern aprova un fons per cobrir l'impagament de prestacions alimentàries o compensatòries

2010-09-08T11:57:48Z

El Govern ha aprovat el Decret que crea un fons per cobrir l'impagament de pensions i prestacions alimentàries o compensatòries. Aquestes prestacions són establertes per via judicial en casos de separació familiar. Les alimentàries són assignades per assegurar les necessitats primordials de la persona beneficiària i dels seus fills i filles, mentre que les compensatòries van destinades a reduir la diferència econòmica entre cònjuges després de la separació.

El Fons de garantia de pensions i prestacions aconseguirà que hi hagi més corresponsabilitat parental entre les ex-parelles i els seus fills i filles. I al mateix temps, contribuirà a la lluita contra la violència econòmica, que és aquella que té per objectiu deixar sense recursos de forma intencionada a la dona i als seus fills i filles, amb la voluntat de produir danys psicològics i manca d'autoestima.

L'objectiu del Fons, que serà complementari del fons de l'Estat, és compensar la situació de precarietat econòmica en què es troben famílies amb pocs recursos quan no reben una prestació que tenen assignada judicialment.

Poden accedir al Fons les persones que no estiguin cobrant una pensió alimentària o compensatòria reconeguda judicialment, així com els seus fills i filles menors d'edat o majors d'edat amb un grau igual o superior de discapacitat del 65%.

A més, caldrà disposar de la resolució judicial que reconeix el dret a percebre una pensió i tenir uns ingressos inferiors a 854 euros mensuals, equivalents a 1'5 vegades l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). En el cas de tenir a càrrec infants menors o persones més grans de 65 anys, el límit de 1'5 vegades l'IRSC s'ampliarà en 0'3 per cada persona a càrrec.

El dret a cobrar una prestació del Fons comença un mes després d'haver interposat una demanda per executar el pagament i que aquest no s'hagi cobrat.

Les prestacions econòmiques que provenen del Fons de garantia de pensions són considerades una bestreta que l'Administració recuperarà. Un cop una persona sol·licita la prestació del Fons, l'Administració de la Generalitat oferirà un període voluntari perquè la persona deutora pagui el seu deute.

Si no ho fa, l'Agència Tributària de Catalunya executarà aquest cobrament, amb els recàrrecs i interessos de demora que corresponguin. Per aquest motiu, el Fons de garantia actuarà també com a instrument preventiu, ja que l'amenaça de cobrament forçós pot fer canviar d'actitud a moltes persones deutores.

El Fons de garantia cobreix l'import mensual de les pensions impagades que s'hagin establert per la via judicial, fins a un màxim del 50% de l'IRSC, que enguany equivaldria a 285 euros. Com que el Fons de garantia és complementari del fons de l'Administració de l'Estat, la Generalitat descomptarà l'import que la persona beneficiària tingui dret a cobrar del fons estatal d'impagaments, que és d'un màxim de 100 euros.

És a dir, la persona beneficiària que també tingui dret al fons estatal, rebrà com a màxim 285 euros de la pensió que tingui reconeguda judicialment. Els primers 100 euros d'aquest import seguiran essent aportats per l'Estat, com fins ara.

El període màxim de cobrament d'aquesta prestació és de 18 mesos, ja sigui de forma contínua o discontínua. El Fons de garantia entrarà en funcionament el maig del 2011.

La blocaire cubana Yoani Sánchez, declarada "heroïna mundial de la llibertat de premsa"

2010-09-07T11:56:45Z

La bloguera opositora cubana Yoani Sánchez es desde la 60 Héroe Mundial de la Libertad de Prensa que reconoce el Instituto Internacional de Prensa (IPI), que ha destacado su "dura crítica de la vida en Cuba" a través de su blog Generación Y y su denuncia de la "falta de libertad de expresión" en la isla.

En un comunicado, el IPI subraya que el blog que lanzó Sánchez en 2007 cuenta "actualmente con más de un millón de lectores" y recuerda que desde 2008 no está disponible para los cubanos por la actuación de las autoridades.

Esto ha llevado a Yoani Sánchez, señala el IPI, a "recurrir a medidas extremas y creativas para mantener vivo su blog" como hacerse pasar por una turista para poder acceder a internet y enviar sus entradas por correo a amigos de fuera del país para que puedan difundirlas.

Asimismo, el IPI denuncia que el Gobierno cubano ha negado la salida del país a la bloguera "en al menos seis ocasiones en los dos últimos años, pese al reconocimiento internacional a su blog" que le ha hecho recibir numerosos galardones, y ha sometido a ésta a "acoso".

"El trabajo tremendamente importante de Sánchez ofrece una mirada a lo que de otra manera sería un mundo cerrado", resalta la directora interina del IPI, Alison Bethel McKenzie.

"Estamos orgullosos de conocer a Yoani y de concederle este prestigioso premio", añadió. Por su parte, el presidente de la Asociación de Trabajadores de Medios del Caribe, Wesley Gibbings, opina que el trabajo de la bloguera cubana "ha contribuido enormemente a un mayor entendimiento de la realidad de la vida en Cuba".

"Todos esperamos el día en que las condiciones en su país cambien para que la libertad de expresión pueda (...) ejercerse", añadió, felicitando a Sánchez por "este prestigioso premio".

Espanya intercedeix en favor de la iraniana condemnada a lapidació

2010-09-07T11:51:28Z

La pressió internacional per impedir la mort per lapidació de Sakineh Mohammad Aixtiani, la iraniana condemnada per adulteri, no fa més que augmentar. El Govern espanyol es va sumar a l'onada de condemnes i va aprovar una declaració en suport d'Aixtiani en què advoca per l'eradicació definitiva de la pràctica de la lapidació.

Segons la declaració aprovada al Consell de Ministres i anunciada per la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, el Govern «està decidit a impulsar una acció concertada davant les autoritats de l'Iran per aconseguir que Ashtiani no sigui executada i recolza les gestions diplomàtiques oportunes davant el Govern de Teheran que està portant a terme la presidència belga [de la Unió Europea], seguint instruccions de l'alta representant [Catherine Ashton]».

L'Executiu que presideix José Luis Rodríguez Zapatero es declara disposat, en coordinació amb els seus socis de la Unió Europea i d'altres països, a «promoure i recolzar» en l'àmbit de les Nacions Unides tota acció encaminada a aconseguir que l'execució d'Aixtiani i, en general, la pràctica de la lapidació siguin abandonades de forma definitiva.

La declaració insta el Govern de l'Iran a complir amb les seves obligacions internacionals derivades del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, del qual és part, i l'«anima» a eliminar la lapidació de la seva legislació.

Itàlia també es mobilitza. Una tela amb la cara d'Aixtiani està penjada des de dijous al balcó central de l'Ajuntament de Roma, al Ministeri de la Igualtat, en una plaça de Florència i en altres ciutats d'Itàlia. «Es tracta d'una acció sense precedents per mobilitzar les consciències i contribuir a salvar-la d'una sentència brutal i inacceptable, la lapidació», va afirmar el ministre d'Exteriors, Franco Frattini.

Seguint una iniciativa dels Verds, a la qual es van adherir altres partits, des de dijous també s'ha muntat una guàrdia permanent de ciutadans que van fent torns davant de l'ambaixada de l'Iran a Itàlia. El diari La Repubblica ha obert en el seu portal una recollida de firmes i en tres dies n'ha reunit gairebé 100.000, informa Rossend Domènech.

França ha mobilitzat també la seva diplomàcia per intentar salvar Aixtiani. En paral·lel, el filòsof Bernard-Henri Lévy encapçala una campanya de recollida de firmes - 50.000 fins ara - i la publicació de cartes firmades per nombrosos intel·lectuals, artistes i polítics - Mia Farrow, Isabelle Adjani, Charlotte Gainsbourg, els ex-presidents Chirac i Giscard d'Estaing… - per demanar l'indult.

Ahir, a les pàgines del diari Libération, Lévy va entrevistar el fill de la condemnada, Sajad, de 22 anys, que denuncia els «incessants interrogatoris» als quals és sotmesa la seva mare. El noi afirma rebre pressions de l'Estat i assegura que el suport internacional és l'únic que pot salvar la dona.

Dissabte passat, l'organització Ni Putes ni Submises va convocar una concentració de protesta a la plaça de Trocadero de París. Els intel·lectuals, així com el Ministeri d'Exteriors, també s'han mobilitzat per demanar l'indult de l'iranià Tabriz Ebrahim Hamidi, de 18 anys, condemnat a mort per homosexualitat, informa Elianne Ros.

El Govern nega davant el TC haver «liberalitzat» l'avortament

2010-09-07T11:45:12Z

El Govern rebutja que hagi «liberalitzat» l'avortament en la reforma d'aquesta norma, davant de l'acusació del PP en el recurs que ha presentat contra aquest text davant el Tribunal Constitucional. Així consta en l'informe presentat per l'Advocacia de l'Estat davant l'alt tribunal en el qual defensa la constitucionalitat de la reforma i demana que es rebutgi el recurs del partit conservador i del Govern de Navarra.

Els serveis jurídics de l'Estat defensen la reforma perquè sostenen que obeeix a una adequació amb la normativa europea. També afirmen que la nova llei, que va entrar en vigor el mes de juliol passat, «ofereix més protecció» a la vida humana i descarta que el text «descansi exclusivament sobre la voluntat de la dona embarassada».

Així mateix, l'Advocacia de l'Estat defensa que les dones siguin assessorades abans d'avortar perquè puguin adoptar «una decisió responsable». També recolza que les menors de 16 i 17 anys puguin interrompre l'embaràs sense consentiment dels pares perquè, en la seva opinió, «no hi ha cap fonament» que sostingui que «només a partir dels 18 anys s'ha de reconèixer el grau suficient d'autonomia» a aquestes dones.

A més, assegura que la Constitució i la Convenció dels Drets del Nen han portat el Govern a donar primacia «a l'opinió de la menor en una decisió tan transcendent per a ella com és l'assumpció de la maternitat». També afirma que el legislador ha optat per «reconèixer com a suficient la voluntat de la menor» en aquest assumpte.

El Constitucional es va negar el juliol passat a suspendre l'aplicació d'aquesta llei - com li va reclamar el PP - per un sol vot. Per això, els populars es resisteixen a renovar els jutges de l'alt tribunal, ja que confien que si la llei és examinada pels magistrats que l'integren actualment, existeixen moltes possibilitats que sigui invalidada.

Una dona mor apunyalada per la seva parella a l'Hospitalet

2010-09-07T11:40:36Z

Nicaris, una dominicana molt coneguda al barri de la Torrassa de l'Hospitalet, va perdre la vida a mans de la seva parella, un home de 40 anys que la va apunyalar diverses vegades a l'habitació on vivien en un pis compartit amb altres familiars del presumpte assassí.

Més coneguda com a la Morena, Nicaris, de 28 anys, treballava a l'Hotel Plaza, a la plaça d'Espanya de Barcelona, com a empleada de manteniment. Feia sis anys que vivia a Espanya i estava contenta perquè el dia 15 havia de fer l'acte formal per obtenir la nacionalitat espanyola.

Els seus veïns la coneixien pel seu caràcter alegre, li agradava jugar a dòmino i era molt feliç quan passejava pel carrer de la mà de la seva parella, la mateixa que la va acabar matant i va causar la commoció de tots els que la coneixien.

A les 3.30 hores, una veïna va alertar els Mossos d'Esquadra de la baralla en un pis del número 143 del carrer del Doctor Martí i Julià. Quan els agents van arribar van trobar la dona amb diverses punyalades i plena de sang. Nicaris M. D. va morir mentre l'ambulància la traslladava a l'hospital.

El presumpte homicida, Jorge Alberto C. L., també dominicà, havia arribat a casa a la matinada després d'haver estat en diversos bars, segons van dir els testimonis.

Un inquilí del pis de sobre va sentir que la dona plorava i demanava a l'home que la deixés. Una altra veïna es va despertar sobresaltada pels crits, que es van sentir fins i tot al número 149. «He sentit un soroll fort com si hagués caigut alguna cosa molt pesant», va explicar una veïna de la finca.

Els que coneixien bé Nicaris sabien que els últims dies passava alguna cosa. «Estava trista. S'havia mort una amiga seva a Santo Domingo, però passava alguna cosa més. La relació no anava bé», va comentar la seva ex-cunyada, que té la convicció que va ser atacada per darrere perquè, si no, Nicaris, que s'atrevia a barallar-se amb homes, s'hauria defensat.

La dona deixa tres fills de 7 a 11 anys, fruit d'una relació anterior, que viuen amb el pare. Els seus amics no saben si el cos serà repatriat a la República Dominicana, on viu la seva família.

Denunciat per persecució sexual un directiu de Sant Vicenç dels Horts

2010-09-07T11:35:28Z

Una funcionària de l'Ajuntament de Sant Vicenç del Horts (Baix Llobregat) ha denunciat davant dels Mossos el gerent de l'Institut Municipal d'Esports, Adolfo Gómez, per haver-la assetjat presumptament durant tres anys amb l'amenaça que si no se n'anava al llit amb ell acomiadaria el seu fill de l'organisme, on el noi treballava des del 2007.

Pilar Caparà, de 52 anys i treballadora de l'Oficina d'Atenció Ciutadana, sosté que el gerent va començar amb piropos, a mitjans del 2007, i mesos més tard li va telefonar en diverses ocasions per fer-li proposicions sexuals, en algunes ocasions amb paraules grolleres i obscenes. La funcionària afirma que va guardar silenci per por de la reacció que pogués tenir el seu marit.

A principis del 2008, i sempre segons la denúncia, Gómez la va seguir un dia quan anava al lavabo, la va agafar de la cintura i li va tocar els pits. Ella s'hi va resistir, el va fer fora i va seguir sense dir res. La denunciant assegura que el gerent li va dir que el seu fill «pagaria» per les seves negatives. Mesos després, l'institut municipal va castigar el jove, Julià Marqués, amb tres dies de suspensió de feina i sou per negar-se a recollir uns excrements de la piscina.

Caparà afirma que les trucades i amenaces van seguir de manera intermitent, fins que el gerent va obrir un segon expedient al noi. Aquest procediment no es va resoldre, ja que la família va recórrer a un advocat i el cas es va allargar fins que l'empresa Llop Gestió de l'Esport va assumir el manteniment de les piscines municipals.

Aquesta firma, a la qual es van subrogar la majoria dels contractes de l'organisme local, va acomiadar Marqués el 30 de juliol, un mes i mig després de fer-se càrrec de la gestió de les instal·lacions, i malgrat el pacte amb el comitè que no hi hauria reduccions de plantilla en un any. El motiu adduït: baix rendiment.

L'endemà, Pilar Caparà va explicar el que havia passat al seu marit i va presentar la denúncia. «Vaig sentir molta ràbia i impotència perquè vaig veure que [Gómez] havia complert les seves amenaces. Temia la reacció del meu marit i la meva mare, malalta, però l'acomiadament va ser la gota que va fer vessar el got», recorda la funcionària, que està de baixa per depressió i que a l'agost va ser tractada d'una crisi d'ansietat.

Eleuterio Sánchez, advocat del gerent, afirma que les acusacions que consten a la denúncia, que qualifica de «calumniosa i injuriosa», són «falses». El lletrat explica que el seu defensat també ha interposat una denúncia contra el marit de Caparà per «calúmnies i injúries» arran d'una trucada telefònica i uns pasquins difosos al poble.

El primer tinent d'alcalde de Sant Vicenç, Carlos Cháfer, va dir que es tracta d'un tema «delicat» i que l'ajuntament respecta la presumpció d'innocència de Gómez, de qui va defensar la gestió al capdavant de l'institut municipal.

La crisi fa caure el nombre de divorcis a Espanya

2010-09-07T11:29:31Z

Els espanyols trenquem amb les nostres parelles menys que fa tres anys, quan es va iniciar l'aturada econòmica. Segons l'últim informe de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els divorcis van disminuir un 10,6% i les separacions un 12,3% el 2009, xifra que es tradueix en 40.000 ruptures menys que el 2007.

El 2009 es van produir dues desunions per cada 1.000 habitants. Catalunya, amb 2,6 ruptures per 1.000 habitants, se situa en el grup davanter, darrere de les Canàries i Astúries. Les més estables sentimentalment parlant sembla que són Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó.

Els matrimonis duren al voltant de 15 anys i el punt crític se situa a partir dels 40. La demanda de divorci és presentada de comú acord en el 45% dels casos i la durada mitjana del procés legal és de cinc mesos. El 53% de les parelles tenen algun fill menor d'edat.

L'advocat de família Antonio Acevedo va apuntar que en el descens de ruptures s'ha de tenir en compte que cada vegada hi ha més parelles de fet a Espanya i que les seves desunions, substancialment idèntiques a un divorci, no s'inclouen en aquestes estadístiques.

CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE - VIOLÈNCIA MASCLISTA

2010-09-07T11:29:10Z

Des del 1 de gener de 2010, el dia 25 de cada mes es porta organitzant aquets acte.

Observacions: Cada dia 25, ens trobem aquí, al Raval de Montserrat, una representació de les institucions i les associacions de la ciutat per condemnar la violència masclista. I ho continuarem fent, a l'igual que ho fem en el ple municipal, perquè tots i totes hem de tenir presents que la violència contra les dones és un crim contra la humanitat i una vulneració dels drets humans.

Adreça: Rv de montserrat

Ho organitza: Institucions i associacions de la ciutat Ajuntament de Terrassa - Servei de Polítiques de Gènere