Trobo que ha trigat molt a adonar-se’n. Fa moltíssims anys que la família necessita amb urgència mesures de suport. Però, en fi, val més ara que mai, de manera que, per una vegada i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb el senyor Rajoy: cal un ministeri per a la família.

M’imagino que un ministeri d’aquesta mena posaria remei als problemes de totes les famílies. A la família d’una dona gran i la immigrant que se n’ocupa els facilitaria, respectivament, una subvenció per renovar la vella instal·lació elèctrica del pis de lloguer, miserablement deteriorat, i els papers de residència. A la família formada per dues dones o dos homes, els estalviaria haver de passar per les mans de jutges troglodítics incapaços d’admetre el seu amor i, a més, els agilitzaria els tràmits d’adopció en cas que volguessin criatures. Inventaria solucions imaginatives per a les famílies “disperses”, formades per xarxes d’amics que viuen sols, però que s’acompanyen en la malaltia i en la salut. I, per descomptat, seria un bàlsam per a la família formada de dona, home i canalla, perquè gràcies a ell no hi hauria cap criatura sense plaça en una llar d’infants pública ni cap persona gran que no tingués lloc en un centre de dia; així doncs, cap dona no hauria de renunciar al seu lloc de treball amb el raonament de “com que tu guanyes menys, més val que et quedis tu a casa”. I, posats a fer, aquest ministeri també hauria fet campanyes per educar el personal de manera que homes i dones tinguessin clar que han de repartir-se al 50% la feina de la llar i la dedicació a la quitxalla i a la gent gran.

Tot d’una, però, m’entra el dubte. ¿I si Rajoy es refereix només a una mena de família: la dels catòlics ultres? La família de sempre. Una família poc democràtica, poc igualitària i molt injusta, especialment amb les dones, a les quals ha utilitzat sempre com a mà d’obra gratuïta.

Aleshores, sobretot!, no deixeu que guanyi el PP, no fos cas que tirés endavant aquest ministeri. Seria dramàtic per a les famílies.