Alfaro, que va parlar en nom de les tres autores, va assegurar que és necessari fer els usos del llenguatge més realistes i més proper a la realitat existent avui en l’àmbit de l’esport: “Una nova forma de parlar per a una nova forma de pensar”. L’autora va advocar per l’arma del convenciment a l’hora d’implantar canvis socials ja que aquests no es poden imposar.

Convèncer és l’objectiu del llibre. Alfaro també ha recordat que és “pervers” emprar un llenguatge sexista i que l’esport arrossega històricament una identificació masculina. ‘Parlem d’esport’ inclou una anàlisi del llenguatge esportiu en tots els àmbits ja siguin mediàtics o administratius, “sense ànim de crítica sinó com a referent a partir del com convèncer” va voler deixar clar Alfaro qui, no obstant això, ha reconegut haver trobat una tendència molt positiva en l’ús del llenguatge. La guia conté també orientació pels qui, després d’haver-se convençut, decideixin emprar un llenguatge no sexista. Per acabar la seva intervenció, l’autora ha recordat que existeixen postures que opinen que l’ús del masculí com a neutre és inclusiu. No obstant això, “la lluita de segles de les dones almenys mereix que les nomenem” , ha sentenciat Alfaro.

Mecanismes sexistes

El llibre assenyala determinats estils verbals que contribueixen al sexisme. Aquest és l’efecte que produeix el fet molt sovint s’anomena als homes abans que a les dones, la qual cosa contribueix a donar més mèrit a ells.

Un altre exemple és quan es cita a les dones únicament pel seu nom de pila, a una edat en la qual als homes ja se’ls coneix pel cognom. Aquest mecanisme dóna a entendre que l’únic àmbit admissible per a les dones és el familiar o l’íntim. El manual també critica que es posi l’accent de forma habitual a les qualitats estètiques de les esportistes, com per exemple, "Gemma Mengual embelleix la piscina".

Encara que, donada la repercussió dels missatges que emeten els mitjans de comunicació, molts dels exemples a evitar sorgeixen de les seves tertúlies, tribunes i retransmissions, el manual no només va dirigit a periodistes, també pretén orientar als directius esportius, docents i a la societat en general perquè contribueixin a eliminar aquest tracte discriminatori.

De la seva banda, Laura Seara, directora general de l’Institut de la Dona, que va ser a la presentació,va definir la publicació de la guia com un pas més en l’ús igualitari i correcte del llenguatge. No en va una de les autores és experta filòloga. En opinió de Seara, el llenguatge ha de nomenar a tota la societat i l’àmbit de l’esport ha d’obrir el seu propi “amb tranquil•litat i sense anar contra ningú ni contra gens” per normalitzar la realitat. La directora de l’Institut de la Dona va voler prendre prestades les paraules de Adrienne Rich: “En un món on el llenguatge i el nomenar les coses són poder, el silenci és opressió i violència” . En aquest sentit, va insistir que el llenguatge contribueix al reconeixement i la visibilitat i que “les dones estan en l’esport per quedar-se i d’aquí ha de néixer un llenguatge que no silenciï i no discrimini”, ha assegurat Seara. Ni un pas enrere, ha conclòs.

A continuació, us recomanem dues lectures com a punts de referència en aquest àmbit.

 l’Estudi sobre el Gènere i l’Esport a la Televisió, realitzat pel Consell Audiovisual d’Andalucía

 I l’Informe Brighton, un estudi sobre Dona i Esport realitzat pel Consell d’Esport del Regne Unit.