Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Per a que us sigui més facil de compartir, comparar, destriar ... us deixem aquí tots els videos en un sol post, de cada una de les taules en que es van desenvolupar les segones Jornades de dones liderant les TIC el passat 17 de Novembre

Tots els Videos de les 5 taules de les Jornadas Womanlidertic 2016

Canal Dones en Xarxa

Banners

Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Tarifes de Publicitat
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Ni + ni - = s








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 22-07-2017
>
<
Juliol'17
llmamejovessum
2627282930 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2
3
4
5
6

Convocatoria destacada

Dones i Internet
Dones i Internet
El segon capítol d’Igualtat a fons explora les possibilitats que proporciona Internet en la lluita per la igualtat.
Noticies

VI Jornada amb motiu del dia Internacional de l’educació no sexista

Posem en valor els sabers tradicionalment femenins
dimecres 5 de juliol de 2017

VI Jornada amb motiu del dia Internacional de l'educació no sexista

La VI Jornada amb motiu del dia Internacional de l’educació no sexista, organitzada pel Departament d’Ensenyament i l’Institut Català de les Dones, va voler posar en valor els sabers tradicionalment femenins. És a dir, totes aquelles feines associades a les dones que pel fet de ser-ho han estat deslegitimades, o totes les tasques tradicionalment concebudes com a pròpies dels homes per les quals les dones han hagut de lluitar. Dones en xarxa assistí a la taula rodona "La transmissió dels sabers i el paper de l’educació"

L’Assumpta Codinachs, pagesa i pionera de l’agricultura ecològica, explicava la masculinització d’aquesta professió. Quan les dones han estat presents a la pagesia, han tingut sempre un paper considerat secundari. Com és habitual, elles eren relegades a tasques de cura de les famílies, de l’hort i dels animals, així com a la neteja dels espais. Amb l’entrada del mercat a l’agricultura, les dones van desaparèixer gairebé del sector, i després tornaren a recuperar cert espai amb l’aparició de l’agricultura ecològica. Per a Assumpta, aquesta feina ha estat una revolució, ja que va rebutjar estudiar qualsevol títol universitari per aprendre una professió que ningú li creia capaç de dur a terme. Les seves paraules resumeixen molt bé allò que pensa al respecte: "Jo no he volgut fer una feina d’homes. Jo he volgut fer la meva feina".

Les dones, deia, arriben a la pagesia per tres raons, per herència, per matrimoni, o per decisió personal, com és el seu cas. Per l’Assumpta la pagesia i l’agricultura tenen a veure amb un compromís amb la vida "m’agrada veure créixer la llavors que he sembrat i l’animal que he cuidat", afirmava. Es tracta a més d’un compromís social, ja que aquesta professió és la que proporciona aliments a la població. En aquest sentit, ella va tenir sempre clar que l’agricultura i l’ecologia havien d’anar indispensablement unides. Per totes aquestes raons, per ella la pagesia és una feina importantíssima que avui dia està desapareixent pel menyspreu del camp i l’hegemonia de la ciutat.

La intervenció de la Maria Jiménez versava sobre la tasca de les llevadores: d’aquelles que estan al costat de les dones durant l’embaràs. Per a ella aquesta professió és feminista i feminitzada, ja que posa en valor tasques considerades femenines generalment invisibilitzades i no remunerades. A més, històricament les llevadores eren demonitzades i cremades a la foguera perquè tenien el control sobre la fertilitat, l’avortament i la descendència. Per a Maria, una llevadora ha d’abandonar el paper paternalista i patriarcal de la salut per fer costat a la dona embarassada. En aquest sentit, Maria advoca per una educació i una informació que permeti a les dones prendre la seva pròpia decisió i, si cal, desafiar el model clàssic de maternitat. Cal començar des de ben joves, ja que avui dia només es parla de sexe a l’educació per referir-se a malalties de transmissió sexual o a embarassos no desitjats, mentre caldria parlar de plaer, de la construcció del gènere... Com ella mateixa va afirmar "hem de poder posar paraules al cos".

De les llevadores, la xerrada va derivar a una altra feina feminitzada i demonitzada, però molt menys coneguda, com la de les trementinaires. Sònia Moll, filòloga i escriptora, explicà la història oblidada d’aquestes dones i del procés de legitimació i deslegitimació dels seus sabers. La feina de les trementinaires neix a l’Alt Urgell a mitjans del S. XIX en un context de crisi econòmica per la privatització de la terra, quedant-se els pagesos sense treball i havent de fer pagaments en metàl·lic a l’Estat. En aquest context, les dones començaren a extreure trementina, resina de pi, i d’ella fabricaren oli amb propietats terapèutiques: era anti-estringent, anti-inflamatori i bo per les contractures. Després, començaren a recórrer tota Catalunya venent l’oli, exercint de sanadores, i fins i tot, de vegades, també fent tasques de llevadora.

Per la gent de la Vall de Vansa i Tuixén, d’on venien les trementinaires, la vall era el país i Catalunya era el món. Per tant, les trementinaires eren concebudes com a dones que anaven pel món, carregant fins a 25Kg i corrent molts riscos. Aquestes dones reestructuraren els rols de la família, ja que marxaven fora de casa durant 3 mesos i tenien el reconeixement social per tota Catalunya. Tot i això, es tenia una percepció ambivalent de l’ofici, ja que mentre a fora era reconegut, a la vall era vist amb un prejudici de classe, considerant que les trementinaires eren pidolaires.

En resum, tres aspectes considerava la Sònia que eren políticament rellevants d’aquesta professió. Primerament, la transmissió de sabers directa entre la trementinaira i l’aprenent, sense la intervenció de cap poder fàctic de per mig. Es tractava d’un ensenyament pràctic, que remetia a l’imaginari de la bruixa i la seva aprenent. Segon, la legitimació pròpia: aquestes dones, amb el prejudici com a marc de fons, van ocupar un espai sense necessitat que els hi cedissin els homes, i van actuar en ell amb autoritat i sororitat. Per últim, els sabers de les trementinaires ha viscut un procés de cancel·lació, quedant sense efecte qualsevol pensament generat per elles. Al llarg de la història, l’heteropatriarcat s’ha esforçat molt a esborrar els sabers femenins, i així i tot, aquests sempre es poden rastrejar d’una manera o d’una altra. És per això, deia Sònia Moll, que ens hem d’encarregar nosaltres, les dones, de rescatar-los.

Una forma de fer-ho és a través de l’educació infantil, i d’això ens parlà la Jessica González, mestra a una escola bressol. Per ella, la seva feina té un gran potencial polític, ja que des de ben petites les nenes i nens tenen interioritzades la diferència de gènere que el sistema produeix. Tot i això, pel fet de ser una feina feminitzada, viu una desvalorització constant. Jessica explicà algunes eines que fan servir per a transmetre valors igualitaris, i reivindicà fer una pedagogia de la cura tant a nens com a nenes. A la seva escola treballen la igualtat a partir de, per exemple, la revisió constant de contes infantils, o de l’ús d’espais no mixtes per treballar la seguretat de les nenes quan esdevé necessari.

P.-S.
Totes les imatges de l’esdeveniment: https://www.flickr.com/photos/dones...

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: