Després d’un dia de visita de Sarkozy a Espanya, la portada dels dos diaris teòricament progressistes ha estat una fotografia on apareixen d’esquena i on es mostren els culs de la princesa Leticia i Carla Bruni. Molts diaris han tractat l’atenció i la curiositat que ha despertat la presencia de Carla Bruni, i evidentment aquest és un tema objectiu, però tot i que aquesta és part de la informació, el fet que els diaris suposadament seriosos es centrin davant d’una visita d’estat en frivolitats, alimenta encara més la política basada només en la imatge.

Aquestes fotos d’esquena de la princesa Leticia i Carla Bruni mostren les seves figures, el seus culs. De fet només els seus cossos, és un missatge directe a les avui nenes i dones del futur: “nena si un dia vols sortir a la portada d’un diari aconsegueix ser senyora d’un senyor important i sigues guapa”.Per tant, no et dediquis a estudiar, a ser una bona professional, ni evidentment a la vida pública o política, ni tant sols sent ministra et serà fàcil d’ocupar una espai així.

De fet fa poques setmanes amb les remodelació del Govern, tenim per primera vegada dues dones com a vicepresidentes del país, i no recordo cap portada amb la fotografia de les dues vicepresidentes. Aquest és un missatge terrible en el camí cap a la igualtat d’oportunitats de les dones que se suposa que les persones progressistes, i els mitjans comparteixen i col·laboren.

Es tracta de nou de la cosificació de les dones, la mirada cap a les dones com a simples objectes, mirades masculines del cos, com van vestides, i no pel seu pensament, professió o idees. En aquests debats lo pitjor de tot son les justificacions que s’intenta donar a dues portades clarament sexistes.

M’expliquen que a la direcció d’alguns d’aquests diaris tenen alguns arguments els quals considero dèbils o inclús més masclistes que la foto:
 “La foto te interès periodístic per que les dues anaven vestides iguals“, que tampoc es cert ja que portaven dos vestits de colors diferents i pel darrera molts vestits semblen iguals. Però llavors … a la foto haurien d’aparèixer els homes també, que per cert, sí que tots van vestits igual. Potser amb aquesta visita acabem descobrint per que no apareixem les dones als mitjans, deu ser això, per que ocupen ells les portades? Haurem de portar uniforme?

 “La foto és interessant per que pràcticament no es distingeixen per darrere“, per tant aquesta és un altre clau, es dona valor i agraden dones intercanviables molt primes, gairebé iguals, reforçant així el paper de dones com a objectes.

 “Li van preguntar a una dona que té alguna responsabilitat al diari i va estar d’acord”, es a dir… una altra dona te la culpa, i si una dona accepta, la direcció del mitjà no tenen cap responsabilitat?. Quan les qüestió és tenir una mirada d’igualtat cap a les dones, tant fa ser home o dona.