El networking va esdevenir així un espai d’aprenentatge col·lectiu on es van posar en comú bones pràctiques, com ara no conformar-se amb la primera resposta de la IA, revisar sempre els resultats amb criteri crític, identificar els límits de cada eina i buscar mirades externes que ajudin a millorar la qualitat del treball. També es van evidenciar reptes comuns, com la necessitat d’actualització constant, la dificultat d’obtenir representacions diverses i no estereotipades de les dones, o el repte de fomentar una mirada crítica en els públics més joves.

Aquesta interacció entre participants va reforçar una idea clau: la IA pot ajudar a optimitzar temps i processos, però no substitueix la xarxa de suport entre dones. És precisament en aquests espais de conversa, d’intercanvi d’experiències i de consells pràctics on es construeix coneixement compartit i s’enforteixen els projectes. El debat es transforma en comunitat, i la tecnologia es posa al servei d’una comunicació més conscient, més justa i alineada amb els valors feministes.

El Coctels&Net demostra que la incorporació de la IA als projectes no és només una qüestió d’eines, sinó també de com les persones es connecten, comparteixen i aprenen juntes per afrontar els reptes presents i futurs de la comunicació digital amb perspectiva de gènere.

Aprofitarem la oportunitat per celebrar un nou Coctels&Net en aquest cas virtual. La sessió, que se celebrarà en format online, estarà conduïda per Lourdes Muñoz i comptarà amb la participació de Rosa Maria Gil com a ponent convidada. Al llarg de la conversa, es combinaran exemples pràctics i experiències reals per mostrar com les eines d’IA poden integrar-se de manera útil i estratègica en el dia a dia dels projectes, especialment en l’àmbit de la comunicació digital. 

El taller s’adreça a dones emprenedores, especialment aquelles que impulsen projectes tecnològics o que volen incorporar eines digitals i d’IA per reforçar els seus missatges i ampliar el seu abast. La sessió inclourà una presentació de les principals eines d’IA aplicades a la comunicació, una reflexió sobre les oportunitats i reptes de les dones emprenedores en tecnologia, i un espai de diàleg amb les participants. 

L’objectiu és inspirar, aportar referents i compartir bones pràctiques que ajudin a consolidar projectes liderats per dones, promovent un ús conscient i innovador de la tecnologia.

No t’ho perdis. Et pots inscriure aquí !

Avui s’ha fet públic l’informe “Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” en el marc del Coctels&Net organitzat per Dones en Xarxa, un espai de reflexió col·lectiva sobre els reptes que planteja la IA en relació amb la igualtat de gènere. L’acte, celebrat al Blacklab del Palau de Mar de Barcelona, ha estat conduit per la periodista i experta en ciberfeminisme Montserrat Boix, amb la participació de Lourdes Muñoz, directora de l’informe i presidenta de Dones en Xarxa, i la cloenda a càrrec de Sònia Guerra, secretària general d’Igualtat i Feminismes i presidenta de l’Institut Català de les Dones.

Montserrat Boix, ha estat l’encarregada de conduir la jornada i d’introduir el concepte clau a tenir en compte: les tecnologies de dades i el seu enfocament feminista. Lourdes Muñoz, ha exposat que: “El feminisme de dades inclou una mirada crítica a la construcció de les eines tech data, ja que sovint no s’hi aplica la perspectiva de gènere. Per exemple, si no es creen bases de dades que recullin les diferències o les discriminacions que afecten les dones, o les bases de dades no estan desagregades per sexe, els processos d’automatització no tindran en compte la situació i es generaran noves discriminacions.” 

La importància de bases de dades desagregades per sexe

S’ha plantejat com les diverses tecnologies de dades “en plural”, donat que són diverses les tecnologies emergents de l’àmbit de dades, afecten als drets de les dones. En aquest sentit, la importància de disposar de dades obertes de qualitat i desagregades per sexe, per entendre i fer visibles les discriminacions estructurals que pateixen les dones. Com apuntava Muñoz: “Si no hi ha dades sobre les dones, aquestes queden fora dels processos d’anàlisi, de presa de decisions i de l’assignació de recursos.”

El risc que la intel·ligència artificial amplifiqui les desigualtats, si es basa en dades esbiaixades o incompletes és un dels aspectes que aborda específicament l’informe i realitza propostes concretes de metodologia perquè projectes de Inteligencia artificial apliquin la perspectiva de gènere en totes les fases del projecte (contexte, entrenament i bases de dades).

Les ponents, Lourdes Muñoz i Montserrat Boix han coincidit que la violència masclista digital ha de ser un aspecte específic a tractar quan parlem de la Inteligencia Artificial. L’augment de la violència masclista digital, especialment a les xarxes socials, afavorida per la polarització que generen els algoritmes i per la manca de regulació efectiva. Les ponents han afirmat què les dones són més sovint objectiu d’atacs digitals, especialment les que tenen visibilitat pública.

La infrarepresentació de dones en l’àmbit de la tecnologia digital de dades, tant en els equips de desenvolupament com en els espais de decisió i lideratge ha sigut també un tema destacat durant el diàleg.

Lourdes Muñoz finalment ha reclamat la necessitat de destinar fons públics de digitalització a reptes dels drets de les dones: “Creiem en el potencial positiu de la intel·ligència artificial, però constatem que les eines creades amb aquesta finalitat són mínimes. Per exemple, és significativa l’escassa presència de fons de digitalització, com els Next Generation, destinats a avançar en els drets de les dones i a millorar la intervenció pública des d’una perspectiva feminista.”

Sònia Guerra, ha conclòs l’acte destacant: “És molt important que ara que la intel·ligència artificial es troba al centre de les nostres vides, les dones ocupem espais de decisió i lideratge, per evitar que sigui també un instrument en mans del poder.”

El missatge central de la jornada ha estat clar: cal recuperar espais per a les dones en el món digital i tecnològic. Només amb la seva presència activa i lideratge podrem garantir que la intel·ligència artificial es desenvolupi amb una mirada feminista.

“Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” recull una anàlisi dels efectes positius i negatius que la intel·ligència artificial pot generar en relació amb els drets de les dones. Inclou una valoració sobre el seu impacte actual en diversos àmbits, com ara les bases de dades, les construccions tecnològiques, les xarxes socials o la violència masclista digital, i formula recomanacions concretes per dissenyar i aplicar tecnologies de dades i d’intel·ligència artificial que no vulnerin els drets de les dones i que, a més, contribueixin activament a la seva promoció.

L’informe presentat durant l’acte “Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” forma part d’un projecte més ampli impulsat per Dones en Xarxa per promoure eines digitals alineades amb els drets de les dones. Aquest té com a objectiu desenvolupar estratègies per aconseguir una IA que respecti i promogui els drets de les dones, mitjançant:

• Aportar eines per construir projectes d’IA des de la perspectiva dels drets de les dones.

• Proporcionar pautes per valorar com afecta la implantació d’eines d’IA en una organització a les dones.

• Generar un relat compartit sobre les prioritats del feminisme de dades dins de l’agenda feminista.

• Conscienciar sobre l’impacte de la IA en els drets de les dones.

Amb una assistència diversa i plural, l’acte ha comptat amb veus expertes i dones de diferents sectors com la salut, la recerca, el desenvolupament tecnològic o les polítiques públiques. Aquesta pluralitat ha permès obrir un debat ric sobre com construir una intel·ligència artificial que no vulneri els drets de les dones.

Aquesta sessió del Coctels&Net demostra que la tecnologia, quan es dissenya amb perspectiva feminista, pot esdevenir una eina poderosa de transformació social.

Imatges de l’acte de presentació:

Et preguntes com hauria de construir-se la intel·ligència artificial amb una mirada feminista?
El proper dimecres 9 d’abril a les 18:15h ho descobriràs al nostre Coctels&Net. No et quedis enrere, i vine al Black Lab on, de la mà de dues veus expertes, presentarem l’informe “Com ha de construir-se la Intel·ligència Artificial des del Feminisme de Dades”.

Debatrem sobre els biaixos de gènere, la violència que pot amplificar-se amb aquesta tecnologia i les oportunitats de transformació que ens ofereix si s’aborda des d’una perspectiva feminista.

Les protagonistes d’aquesta sessió seran:
Montse Boix, periodista, exdelegada d’Igualtat, Diversitat i Inclusió i exeditora d’Igualtat de RTVE.
Lourdes Muñoz, presidenta de Dones en Xarxa i directora d’Iniciativa Barcelona Open data.

Comptarem amb la intervenció de Sonia Guerra, Secretària General del Departament d’Igualtat i Feminisme i Presidenta de l’Institut Català de les Dones.

Coctels&Net és l’esdeveniment de networking presencial que organitza Dones en Xarxa per a la divulgació de les eines digitals per a emprenedores i apoderar les dones a l’àmbit digital combatent la bretxa digital de gènere. Volem fomentar l’emprenedoria i el lideratge a través d’estratègies de sororitat, cooperació, participació i visibilització de l’opinió de les dones a la xarxa i creació de nous espais de networking.

T’esperem! Inscriu-te!

09/04
18:15h
Black Lab, Palau de Mar. Plaça Pau Vila 1. BCN

• Miren Gutierrez, Filòloga, periodista, professora i investigadora de la universitat de Deusto i una de les primeres acadèmiques en començar a examinar l’activisme de dades com una nova teoria i pràctica centrada en la infraestructura de dades.
• Cristina Ubani, experta en estudis feministes i en el disseny i gestió de polítiques d’igualtat.
• Lourdes Muñoz, presidenta de Dones en Xarxa i directora d’Iniciativa Barcelona Open Data, enginyera especialista en gestió de dades i aplicació de dades obertes a l’àmbit públic i privat.
• Montserrat Boix, periodista i fundadora de Mujeres en Red, que va actuar com a moderadora del debat.

Ja en la presentació, Montserrat Boix va aportar que des de les organitzacions de dones i des de l’activisme feminista hem de “posar-nos les piles” per veure què podem aportar a aquest debat perquè potser pensàvem que ja hi havia especialistes pensant i treballant-hi, quan en realitat és la societat civil qui ha de marcar l’agenda.

Per això, Montse Boix centra el debat marcant l’objectiu d’introduir una sèrie d’elements que ens ajudin a visibilitzar aquesta “agenda feminista” respecte a les dades i la intel·ligència artificial.

En una primera ronda es van tractar els aspectes negatius per després donar una visió de la part positiva de la IA.

Idees clau respecte als aspectes negatius de la IA de cadascuna de les ponents:

Lourdes Muñoz: «Les dones no estem decidint les tecnologies. L’entrenament de la IA el decideix algú i si les dones no hi som presents, els estereotips es repeteixen i fins i tot podem retrocedir en els drets. Actualment som només el 10% de desenvolupadores i no podem esperar 20 anys perquè arribem al 30% de nivell crític perquè els processos de IA respectin els drets del 52% de la població. Tothom que desenvolupa s’ha d’encarregar que la tecnologia no perjudiqui les dones. Pensem també en la IA ben formulada però amb homes que poden fer mal ús d’aquesta tecnologia per discriminar i assetjar les dones, com a aspecte negatiu també».

Cristina Ubani: Assegura que cal estar molt alerta en la desigualtat estructural perque no veiem com els homes estan sobrerepresentats. Tenim una parcialitat en contra que ens fa impossible vèncer la desigualtat estructural. Les dades no són gens favorables a la igualtat i, encara que no ens agradi, els repositoris dels quals s’alimenta la IA són tremendament sexistes i reprodueixen de manera més gran la desigualtat existent. La parcialitat implícita ens impedeix veure amb objectivitat la realitat, en definitiva, la desigualtat estructural que pateixen les dones. L’ús per a la tracta i l’explotació sexual de l’anonimat seria unaltre aspecte negatiu de la IA.

Miren Gutiérrez aporta la seva opinió sobre la utilització negativa amb la desinformació de gènere quan s’utilitza per atacar dones rellevants com per exemple amb la “pornografia fake”. Afegeix el cas dels assistents de veu que sempre són veus femenines perquè s’associa la veu de la dona com un “ésser servil”. Alexa, Siri, etc. (tots noms de dona). Sobre reconeixement facial, afortunadament la nova llei europea ha posat límit al mal ús però el perill sempre hi és, com passa en països com la Xina i l’Iran on el seu mal ús és evident amb el control sobre la població en ambdós casos. Un altre àmbit delicat són els sistemes de dades públics que s’usen cada cop més per gestionar allò públic, veure qui rep ajudes, per exemple

Montserrat Boix posa sobre la taula el tema de les dades lliures i la importància que les institucions públiques les posin a disposició de la societat.

Després varem passar a debatre sobre les bones pràctiques en la Intel·ligència Artificial. Veiguem Idees de cadascuna de les ponents:

Lourdes Muñoz ens dóna exemples com: els algorismes que detecten els biaixos, que detecten anticipadament el càncer de mama i, en general, hi ha diversos projectes tecnològics en la bona direcció. Cristina Ubani posa més exemples: reconeixement facial per poder identificar víctimes de violència sexual. Miren Gutiérrez afegeix el desenvolupament de fàrmacs de fabricació no directament per humans i a UNESCO una plataforma per a una regulació ètica de la IA per generar bases de dades justes, representatives, agregades o desagregades adequadament, i també la identificació de patrons negatius per corregir-los.

Es va entrar després en una última ronda de la taula de debat on es va plantejar a nivell de titulars de propostes clau des del feminisme:

Miren Gutierrez recalca de nou que tot codi que hagi d’aplicar-se a allò públic sigui públic. També apunta com a clau l’alfabetització en dades que des de primària és fonamental per als drets de les dones. Per a Cristina Ubani és clau que s’escolti les organitzacions de dones quan s’estan fent, per exemple, lleis que impliquen les dones. La lluita és la mateixa en la IA que en la “no IA”, que és la defensa a ultrança de l’agenda feminista. Lourdes Muñoz recorda que vol conèixer el context del programa que utilitza la #IA i vol que en la programació intervinguin tècniques que sàpiguen detectar els biaixos i que també hem de demanar la no opacitat i la validació humana dels sistemes.

A preguntes de les assistents, des de la taula de debat corroboren el poc pes de les dones desenvolupadores. També hi va haver un acord total sobre la importància de la construcció de xarxes de dones separant-nos d’estereotips com el que les dones som les majors enemigues d’altres dones. Aquestes xarxes són elements que no podem perdre i, en tot cas, buscar noves paraules per a aquest concepte que és estratègic i que moltes vegades hem perdut.

Lourdes Muñoz va remarcar que la diversitat no garanteix la igualtat. Lourdes vol igualtat, no només diversitat. Miren Gutierrez va aportar que el 44% de les empreses diuen que acomiadaran gent per l’aparició de la IA i va instar les assistents a endevinar a qui creien que acomiadarien.

Tancament positiu per part d’una de les assistents: el percentatge de dones que estan escollint la carrera d’enginyeria de ciències de dades a la UPC és altíssim.

Igualment hi va haver consens respecte la idea aportada per Cristina: no pots ser el que no pots veure. Necessitem dones referents. Necessitem veure per poder-hi ser.

I per acabar el debat unes reflexions de Lourdes Muñoz: “Tot el que ens està marcant la vida té dades, no estan només en la IA. Totes les tecnologies emergents tenen dades (blockchain, Internet de les coses, IA, sistemes automatitzats…) són bases de dades estructurades i si no estem en aquesta informació estructurada som invisibles.”  «Mai les coses són casuals, només es pot avançar en polítiques a favor de les dones si es fan accions concretes perquè les coses passin» va remarcar

En aquest sentit, Lourdes va avançar respecte a la formació relacionada amb la IA la notícia del bootcamp de 4 dies intensius d’estiu que Dones en Xarxa organitzarà perquè les dones aprenguin com a professionals a usar la IA en els seus projectes. Va recalcar que no era una formació adreçada a aprendre a programar, sinó per saber utilitzar-la. Pots incriure’t en aquest enllaç

A més, el 13 de juny farem un     webinar  gratuit     amb Lourdes Muñoz i Maria Aperador  per explicar com es desenvoluparà el curs seguint la línia de Dones en Xarxa de formar les dones en tecnologies. Descobrirem quines eines d’IA fan servir a la seva feina, com es recolcen en la IA per a tenir èxit i quines eines són les que més les ajuden a millorar professionalment. INSCRIU-TE ARA!

Si no usem les tecnologies no ens podem apropiar d’elles i criticar-les. Volem poder usar-les intensament, utilitzar-les per al bé i criticar el que no ens agradi.

El proper dijous 30 de maig, a les 18h ho descobriràs al nostre Coctels&Net. No et quedis enrere, i vine al Black Lab on coneixeràs de la mà de tres ponents de primer nivell, l’expansió creixent de la Intel·ligència Artificial.

Tractarem dels biaixos de gènere en la intel·ligència artificial per debatre sobre el seu impacte des d’una perspectiva feminista. Ho farem de la mà de tres grans professionals:

Miren Gutierrez és filòloga, periodista, activista i professora a la Universitat de Deusto, especialitzada en estudi de dades i estudis crítics dels «Big Data» orientats a l’aplicació de la infraestructura de dades en organitzacions per al canvi social.

Cristina Ubani Llicenciada en Història, és experta en estudis feministes i en el disseny i gestió de projectes d’igualtat en diverses àrees, entre les quals es troben el desenvolupament, la cooperació i l’esport.

Lourdes Muñoz és presidenta de Dones en Xarxa, directora d’Iniciativa Barcelona Open Data i experta en dades obertes.

A més a més en aquesta edició comptarem amb la moderació de la periodista i fundadora de «Mujeres en Red» Montserrat Boix.

Coctels&Net és l’esdeveniment de networking presencial que organitza Dones en Xarxa per a la divulgació de les eines digitals per a emprenedores i apoderar les dones a l’àmbit digital combatent la bretxa digital de gènere. Volem fomentar l’emprenedoria i el lideratge a través d’estratègies de sororitat, cooperació, participació i visibilització de l’opinió de les dones a la xarxa i creació de nous espais de networking.

En aquesta tercera entrega, parlarem de l’auge de la Intel·ligència Artificial, el seu impacte des d’una perspectiva feminista (violència contra les dones, biaixos sexistes…) i  sobre la importància de formar-se com a dones en IA per a no augmentar la bretxa digital ja existent. 

No t’ho perdis! Inscriu-te!

Recorda:
30/5

18:00h. 

Black lab. Palau de Mar.Plaça Pau Vila 1. BCN

• La violència contra les dones relacionat amb l’IA
• Exemples de bones i males pràctiques en el seu ús
• Desafiaments de la IA en la promoció dels drets de les dones i la lluita contra la violència. 

Les convidades varen ser Marta Aymeric, directora del centre de salut digital de la UOC i Marta Rodríguez-Tobalo, CEO de BlindStairs .

Lourdes Muñoz ens va alertar dels perill dels algoritmes ja que si no es modifica la repetició de patrons, acaben reproduint les desigualtats existents.

Ens va explicar que des del feminisme de dades, creiem que fonamentalment hi ha tres àmbits des dels que abordar aquestes questions:

1. La creació dels programes per evitar que hi hagin biaixos en la IA
2. Els bancs de dades amb el que s’entrenen els programes. (Si els bancs de dades son masclistes els resultats ja sabem com seran…)
3. Bancs de dades públiques. (Com les dades obertes públiques son fonamentals ja que és amb elles com s’entreneran els algoritmes.)

Després que Lourdes Muñoz poses el marc en el que es desenvoluparia el debat i dins de l’apartat de bones pràctiques,  Marta Aymeric ens en va presentar 5, relacionades amb les dones:

• Recerca científica en els problemes de salut que son desatesos per ser de dones. Per exemple amb l’endometriosi i l’IA, hi ha estudis que estan ajudant a trobar la diana terapeútica
• Relacionat amb la salut sexual i reproductiva, xatbots i apps ajuden amb tots els problemes que hi han alla on no hi ha prou personal sanitari.
• Casos de cáncer que son especifics de les dones. Amb IA s’aconsegueix trobar la causa o detectar lesions precanceroses.
• En el cas de problemes de salut mental, les dones tenim dues vegades més problemes de depressió i ansietat que els homes. Amb l’IA es pot detectar prèviament a que es desenvolupi aquest trastorn
• Detectar diferències en l’atenció en la salut. Se sap que  en casos de malaltia cardiovascular, es plantegen aquestes diferències que afecten les dones, i amb IA es podria detectar aquest biaix i modificar aquests comportaments.

Marta Rodríguez-Tobalo, per la seva part,  comenta el cas d’una startup , Blue Box, que amb IA detecta cáncer de mama a partir de la orina fins i tot abans que ho detecti una mamografia, i també una app de lactancia materna que amb la  IA , solventa a les mares els  dubtes que els hi sorgeixen a l’hora d’alletar als seus fills.

A part del sector salut, com a bona pràctica ens aporta l’empresa “Teodora” que mesura i mitiga biaixos, transformant les nostres paraules, les nostres imatges i el nostre món per intentar corregir-los.

Un cop finalitzat l’apartat de bones pràctqiues, es va entrar en debatre sobre les males pràctiques.

Lourdes Muñoz inicia aquest part del debat posant l’exemple d’una empresa on l’IA va eliminar directament a totes les dones que optaven a un lloc de treball per estar mal entrenada, tot i que a vegades,  la mala utilització d’una bona eina d’IA també  porta a una mala pràctica. 

Marta Rodríguez-Tobalo  explica el cas de linkedin, on  com que  té vist que els homes busquen més vegades feina que les dones, mostra més ofertes de feina a ells. Òbviament aquestes algoritmes s’han d’arreglar. I per la part de l’ús, aquesta eina tant poderosa com sempre depèn de com l’utilitzis, i “per fer-ne un bon ús, la societat ha de tenir la perspectiva de gènere clara i fer-ne un bon ús amb aquests criteris, que són de no quedar-nos amb el que ens dona la IA sino lluitar contra els estereotips de gènere amb esperit crític”, recalca Marta.

 Marta Aymeric, per la seva part,  remarca aquestes paraules dient que el problema no es tant la IA com la Intel·ligència humana. Explica el cas d’una mala pràctica fent servir Chat GPT4 on se li demanava que generés cassos clínics i que els solucionés i en últim terme a veure com ho feia. Però clar, els casos clínics els generava malament per culpa del biaix de gènere de les bases de dades aportades.

Per tant cal experimentar  contínuament per detectar els biaixos que hi puguin haver. Cal aprendre a detectar-los, ens diu  Marta Aymerich

El tercer y últim  punt a comentar y desenvolupar per part de les ponents va ser la presentació de propostes, consells per a la utilització de la IA

Marta Aymeric, ens dona 3 consells:

1. Ser conscients que el biaix existeix i que per tant ens cal una avaluació del biaix que esta generant l’eina i que ella mateixa proposi estratègies de mitigació.
2. Transparencia: Quines han estat les dades que han entrenat el model? d’on venen les dades? com s’ha entrenat?
3. Col·laboració per a dades disponibles obertes i de qualitat
4. Crear plataformes on es puguin compartir, tant qui ha detectat els problemes que hi puguin haver, desenvolupadors, investigadors, com les persones expertes en anàlisi de gènere

 Marta Aymeric remarca en aquest apartat de propostes la creació dels mecanismes de control per aconseguir bons resultats aplicant l’IA. Un dels components perquè la IA doni els menors possibles problemes, menys biaixos, es que als equips de treball hi hagi diversitat (d’edat , gènere, nacionalitats, etc) i finalment ens aporta que  creu que caldria legislar com per exemple a Europa es fa ja, posant el  punt d’atenció al que ja s’ha comentat, transparencia, origen de dades, biaixos etc i prohibint males pràctiques com és per exemple puntuar a les persones segons la seva  gestualitat.

Com a resum , Lourdes Muñoz remarca que  hem de conèixer la IA precisament per no tenir-li por i treure profit de les seves potencialitats positives, per utilitzar-la, dominar-la i treure’n el màxim aprofitament.

Despres es va passar a la participació de les assistents on es va tornar a fer esment de la importància de les dades amb que “s’entretenen  els algoritmes”. Com les dades amb que els “alimentem”  son discriminades positivament per incorporar la visió de les dones. Nuria Espuny parla de la necessitat imperiosa que les dones siguem presents al sector IA , la importancia de incorporar les dones als equipos de desenvolupament de totes aquestes tecnologies emergents. 

Marta Aymeric respecte al tema de la qualitat de les dades en la salut, ens  fa saber a preguntes de les assistents,  que a Catalunya tenim el programa PADRIS (Programa d’Analitica de dades de Recerca i Innovació en Salut)  que el que fa és  tenir una base de dades enormes  absolutament anonimitzades molt ben controlada, un projecte que fa 20 anys que es porta  a terme, i avui dia es pot demanar aquestes dades i fer gran quantitat d’analisi. Per tant es disposa d’unes dades de gran qualitat. 

Marta Rodríguez-Tobalo  després d’incentivar l’ús de la IA de forma positiva, també posa el contrapunt que per a ella cal sempre una visió, una supervisió humana  respecte als seus resultats, ni que sigui durant les primeres etapes de desenvolupament d’eines relacionades amb la IA. «Cal apropar aquesta tecnologia a les dones», la importància que els equips incorporin la diversitat i les dones.

Igualment ens comparteix que l’IA no ve a substituir a les persones. Els treballs que substituirà l’IA son precisament els treballs que no fan les dones, els treballs de cures son els més difícils de substituir. Les apps amb IA cal seguir-les fent evolucionar, seguir incorporant evidencia científica., etc.  

Ens fa arribar també un missatge optimista de la gran utilitat i servei que ens poden fer les tecnologies d’IA. Potser les persones tenen més biaixos que la IA, comenta.  Tot i que s’ha automatitzat en IA no només l’screening i també  les entrevistes,  ja s’han detectat biaixos (com vesteixes, color de pell, iluminació, …) pero l’origen del biaix es qui entrena aquest algoritme. L’origen dels biaixos es la persona.

Com a resum final,  Lourdes Muñoz va recalcar que cal que les dones puguem utilitzar les tecnologies mes avançades perquè tinguem més drets, perque es poden utilitzar per lluitar contra la violència de gènere o per paliar questions mèdiques com s’ha vist durant el debat.

També resum final per part de Marta Aymeric. “Parlem molt de biaixos i els hem de conèixer”, comenta,  i “és important experimentar per conèixer-los i comunicar el potencial que té l’IA per avançar i solucionar aquest biaixos. Ens hem de focalitzar en comunicar en com ens pot servir la IA per eliminar els biaixos i la discriminació de gènere”.

Marta Rodríguez-Tobalo clou la sessió de Coctels&Net amb un missatge clar: “Experimenteu amb les IA, cal entendre el potencial que ténen i com el podem aprofitar.”

Seguidament es va obrir un temps de networking entre totes les assistents esperant retrobar-nos a la propera sessió de Coctels&Net

Aqui podeu veure un video resum del temes que van tractar les ponents, tot seguit d’unes quantes imatges de la jornada.

El proper dijous 18 d’abril, a les 18h ho descobriràs al nostre Coctels&Net. No et quedis enrere, i vine al Black Lab on coneixeràs de la mà de dues ponents de primer nivell, l’expansió creixent de la Intel·ligència Artificial.

Tractarem dels biaixos de gènere en la intel·ligència artificial per debatre sobre el seu impacte des d’una perspectiva feminista.

I això ho farem de la ma de dues ponents molt potents en l’àmbit de la IA:

Marta Aymerich  directora del centre de salut digital de la UOC, un centre d’R+I sobre salut digital amb l’objectiu d’empoderar professionals i ciutadans mitjançant l’ús de les TIC per liderar un canvi de paradigma en salut.

Marta Rodríguez-Tobalo CEO de BlindStairs, a l’avantguarda de la transformació de les pràctiques de reclutament a nivell global, enfocada a aprofitar la IA avançada i la recerca neurocientífica, innovant en processos de contractació sense biaix i defensant la diversitat.

Coctels&Net és l’esdeveniment de networking presencial que organitza Dones en Xarxa per a la divulgació de les eines digitals per a emprenedores i apoderar les dones a l’àmbit digital combatent la bretxa digital entre homes i dones. Volem fomentar l’emprenedoria i el lideratge a través d’estratègies de sororitat, cooperació, participació i visibilització de l’opinió de les dones a la xarxa i creació de nous espais de networking.

En aquesta segona entrega, parlarem de l’auge de la Intel·ligència Artificial, el seu impacte des d’una perspectiva feminista (violència contra les dones, biaixos sexistes…) i  sobre la importància de formar-se com a dones en IA per a no augmentar la bretxa digital ja existent. 

A més, us tindrem preparada una sorpresa que només revelarem el dia de l’esdeveniment…No t’ho perdis!

Inscriu-te!

Recorda:
18/4

18:00h. 

Black lab. Palau de Mar.Plaça Pau Vila 1. BCN

Dones en Xarxa vol aportar la visió feminista al desenvolupament i irrupció generalitzada de la IA a la societat. Així podrem explorar i debatre sobre els reptes que representa la IA desde la perspectiva dels drets de les dones i el seu impacte social. Estem pensant en la tecnologia pero també en les seves conseqüències socials.

Ens plantegem tres àmbits de treball i de debat:

1. La violència contra les dones a l’àmbit digital i la relació que té aquesta violència a l’àmbit digital amb la IA. 
2. Exemples de bones i males pràctiques en l’ús o desenvolupament de programes o algoritmes que han pogut perjudicar o beneficiar a les dones i als seus drets.
3. Desafiaments que se’ns plantegen, perque hem d’abordar i proposar solucions. 

Lourdes va desvelar que vol construir en aquests  mesos, una agenda de propostes, per a tenir  les condicions necessàries que ha de complir un projecte d’IA. Que inclus si auditessim un projecte d’IA, hauríem de poder tenir els punts que aquest ha de complir, els   punts que  hauriem de revisar, per a no contribuir a una major discriminació vers les dones i als seus drets o que com a mínim no els lesionés.

Per això hem volgut començar, i hi comptarem als propers debats, amb dones que estan desenvolupant  IA. Tenim com a referencia estudis teòrics, però volem anar a la pràctica. Tractarem de com s’està desenvolupant la tecnologia, quins problemes té, i com podem solucionar els problemes detectats.

Aixi en aquest primer debat varem comptar amb Gabriela Moncada, Ceo i Co-fundadora de Lexy, plataforma web centrada en l’usuari, per a la generació de posts i imatges mitjançant intel·ligència artificial i amb Ana Perez, emprenedora en sèrie, experta en tecnologies emergents i startups en fase early stage, CEO i fundadora de ForestChain, plataforma digital basada en tecnologia blockchain per al control de la traçabilitat de la fusta.

En les intervencions de les ponents, Ana Pérez va recomanar per fer front al problema dels biaixos de la IA, que el que cal és no parar d’entrenar-la, a la vegada que cal educar a qui crea els algoritmes, perque la IA es un mirall de com és la societat. Després de comentar que encara hi havia resistència al paper cada cop més prevalent de les dones en els llocs de direcció, va compartir que les males pràctiques en contractació seria un costat fosc de la #IA. Els biaixos fan que no es contracti dones amb igualtat respecte als homes.

Gabriela Moncada ens va parlar de la regulació ètica necessària per evitar biaixos i manipulacions dels xatbots involucrats en temes de contractació. Igualment va compartir que la  #IA és molt útil per a la salut de les dones, pel que fa a la prevenció d’enfermetats, i que com la tecnologia ajuda al desenvolupament de les dones en àmbits rurals.

També va voler remarcar les experiències de formacions exclussivament per a dones inclús per part d’empreses que s’uneixen a comunitats de dones ja siguin vulnerables o col·lectius de dones per a que s’insertin mes en temes de tecnología, i aquestes mateixes empreses els hi ofereixen oportunitats de feina, i que a nivell tecnològic cal remarcar aquest fet, i que cal que les dones ho aprofitin.

En el debat que es va obrir després de les intervencions de les ponents, es van compartir idees i opinions sobre diferents temes com:

• Les grans empreses han obviat regular la tecnologia i les dones hem quedat desprotegides? La resposta que va donar Gabriela es que  esperen fins a l’últim moment si hi ha alguna legislació que els perjudica pero si no… no fan res per solucionar aquest tema.
• Com podem canviar que els algoritmes estiguin creats majoritàriament per homes? La resposta en aquest cas va ser que el món necessita més dones programadores. Els biaixos venen de la societat en que vivim. I només amb la formació ho podrem revertir.
• Què hauria d’aprendre una dona que vol ser programadora d’intel·ligència artificial? En les intervencions de les ponents, Ana Perez va defensar la formació a través de “píndoles de coneixement” més que per una carrera tradicional, mentre que per Lourdes Muñoz fa falta una formació de fons a més de formacions més puntuals. Pero cal aprendre a programar per a poder introduir-te en modificar els algoritmes i una afirmació es va fer present de forma clara: El món necessita dones programadores. Els biaixos venen de la societat en que vivim.
• Que les dades de les qüestions que importen a les dones no es prioritzen també va ser un altre debat que es va tenir i un cop més, la manca de dones que ajudin a tenir una visió de les dones sobre els temes que més ens interessen, va ser un punt debatut.

Aquests temes i molts més van ser els que vàrem debatre en aquesta edició de Febrer de Coctels&Net, que si no el vas poder viure en primera persona ens agradaria poder compartir amb tu  el proper esdeveniment. 

Gràcies a totes les asistents i fins la propera!

Tractarem dels biaixos de gènere en la intel·ligència artificial per a poder participar al debat sobre el seu impacte des d’una perspectiva feminista.

Coctels&Net és l’esdeveniment de networking presencial que organitza Dones en Xarxa per a la divulgació de les eines digitals per a emprenedores i apoderar les dones a l’àmbit digital combatent la bretxa digital de gènere. Volem fomentar l’emprenedoria i el lideratge a través d’estratègies de sororitat, cooperació, participació i visibilització de l’opinió de les dones a la xarxa i creació de nous espais de networking.

En aquesta ocasió, parlarem de l’auge de la Intel·ligència Artificial, el seu impacte. des d’una perspectiva feminista (violència contra les dones, biaixos sexistes…) i  sobre la importància de formar-se com a dones en IA per a no augmentar la bretxa digital ja existent. 

I això ho farem de la ma de dues ponents:

Ana Perez  que destaca com a Emprenedora en sèrie, experta en tecnologies emergents i startups en fase early stage. És Cofundadora de Canard Drones (inspeccions d’ajuts a la navegació i aeroports mitjançant drones), CEO i fundadora de ForestChain (SaaS per a la traçabilitat basada en blockchain), CEO de Kerionics (hidrogen verd), Drone Hopper (disseny i fabricació de drones) i Assessora/mentora de startups 

A nivell acadèmic destaca com a Màster en Enginyeria Aeroespacial i Executive MBA a IE Business School, experta  en empreses de base tecnològica amb una experiència multidisciplinària en corporacions, pimes i startups. En la seves competencies analitiques destaquen l’orientació empresarial on integra tècnica i gestió. És experta en Digitalització de sectors/mercats tradicionals.

Gabriela Moncada una  jove emprenedora i innovadora, que va ser una de les dones guanyadores del Women StartUp Challenge de 2022 amb el seu projecte mylexy. Lexy és una plataforma web centrada en l’usuari per a la generació de posts i imatges mitjançant intel·ligència artificial de la cual es Co-fundadora i CEO. Lexy és capaç d’analitzar la marca, el públic i, en funció de la demografia objectiu, crea recursos originals, creatius i enfocats per al producte.

Recorda
27/2

18  h. 

Black lab.Palau de Mar.Plaça Pau Vila 1. BCN

No t’ho pots perdre!. Inscriu-te aquí.