El proper 7 de maig, de 17:30 h a 19:30 h, et convidem al taller presencial “Com utilitzar les dades per erradicar la violència contra les dones”. Descobriràs com aprofitar el potencial de Datos x Violencia x Mujeres, una eina digital creada per aportar evidència útil en la presa de decisions, la planificació d’accions i el disseny de polítiques públiques.

El taller està pensat per a responsables de l’àrea de drets de les dones, personal tècnic d’administracions públiques, professionals de serveis d’atenció a dones, entitats del tercer sector, organitzacions de dones i persones interessades a incorporar el valor de les dades en els seus projectes i intervencions.

Una sessió presencial, pràctica i gratuïta per conèixer noves eines que poden reforçar la resposta institucional i social davant les violències masclistes. Reserva la teva plaça!

Participant en aquest taller aprendràs a:

• Accedir a dades actualitzades sobre violència contra les dones per comprendre millor la realitat actual.
• Interpretar indicadors clau útils per a projectes, serveis i intervencions.
• Analitzar visualitzacions interactives que faciliten la detecció de necessitats i prioritats.
• Descobrir com les eines de dades poden ajudar a planificar accions amb més impacte.
• Conèixer possibilitats de solucions i recursos adaptats a les necessitats de cada organització.

L’espai Datos x Violencia x Mujeres, impulsat per l’equip Data Women d’Iniciativa Barcelona Open Data ofereix informació clau per generar coneixement i promoure accions davant les violències contra les dones.

Inscriu-te ara! No deixis escapar aquesta oportunitat de descobrir com les dades poden ajudar a transformar projectes i polítiques públiques.

Dades de l’acte

Dijous 21 de maig

De 17:30 h a 19:30 h

Carrer de Roc Boronat, 117, 2a planta Edifici MediaTIC, Barcelona

Dones en Xarxa ha estat reconeguda amb el Premi 25N, 2025 de l’Ajuntament de Barcelona gràcies al projecte “Prevenció de les violències masclistes digitals amb ús de la IA”, una iniciativa adreçada a les joves que integra tecnologia, participació i intel·ligència artificial per abordar les violències masclistes digitals, que forma part del projecte Equal. El guardó, un dels més rellevants en l’àmbit de la igualtat, reconeix propostes que contribueixen a construir una Barcelona lliure de violències masclistes i que es troben al seu inici d’implementació.

El jurat ha destacat el projecte per la capacitat d’utilitzar una eina d’intel·ligència artificial per visibilitzar dades que evidencien “l’abast i la naturalesa de les violències masclistes digitals”, fomentar-ne una interpretació col·lectiva i fer aquest fenomen més comprensible i tangible per a la societat. També s’ha valorat que el projecte integra la tecnologia “de manera ètica i responsable en el foment de la igualtat de gènere en l’àmbit digital”.

El projecte parteix del treball d’EQUAL, la línia iniciada el 2019 per analitzar i visibilitzar les violències masclistes digitals mitjançant una eina d’IA capaç de capturar i classificar missatges de xarxes socials en masclistes, neutres i feministes. Aquest llegat es transforma en el projecte premiat, que utilitza l’eina EQUAL en un format participatiu amb joves per analitzar dades reals, revisar classificacions de la IA i co-crear missatges que transformin les narratives digitals. Amb una metodologia de dades al servei de la ciutadana, les participants seleccionen missatges, debaten biaixos i contribueixen a evitar que la IA reprodueixi discriminacions de gènere. Més informació a: https://p-equal.donesenxarxa.cat/

El premi es va lliurar el 26 de novembre al Cibernàrium, en un acte presidit per Raquel Gil, cinquena tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica. Durant la seva intervenció, Raquel Gil va remarcar la importància d’aquest guardó i va afirmar que construir entorns digitals segurs i lliures de violència “és una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona, com es reflecteix en el fet que aquest àmbit té un gran pes en la nova Mesura de Govern per a l’erradicació de les violències masclistes (2025-2030)”.
La notícia oficial es pot consultar aquí.

Amb aquest reconeixement, Dones en Xarxa reforça el seu compromís a utilitzar les eines de tech data per erradicar la violència masclista digital.

Avui s’ha fet públic l’informe “Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” en el marc del Coctels&Net organitzat per Dones en Xarxa, un espai de reflexió col·lectiva sobre els reptes que planteja la IA en relació amb la igualtat de gènere. L’acte, celebrat al Blacklab del Palau de Mar de Barcelona, ha estat conduit per la periodista i experta en ciberfeminisme Montserrat Boix, amb la participació de Lourdes Muñoz, directora de l’informe i presidenta de Dones en Xarxa, i la cloenda a càrrec de Sònia Guerra, secretària general d’Igualtat i Feminismes i presidenta de l’Institut Català de les Dones.

Montserrat Boix, ha estat l’encarregada de conduir la jornada i d’introduir el concepte clau a tenir en compte: les tecnologies de dades i el seu enfocament feminista. Lourdes Muñoz, ha exposat que: “El feminisme de dades inclou una mirada crítica a la construcció de les eines tech data, ja que sovint no s’hi aplica la perspectiva de gènere. Per exemple, si no es creen bases de dades que recullin les diferències o les discriminacions que afecten les dones, o les bases de dades no estan desagregades per sexe, els processos d’automatització no tindran en compte la situació i es generaran noves discriminacions.” 

La importància de bases de dades desagregades per sexe

S’ha plantejat com les diverses tecnologies de dades “en plural”, donat que són diverses les tecnologies emergents de l’àmbit de dades, afecten als drets de les dones. En aquest sentit, la importància de disposar de dades obertes de qualitat i desagregades per sexe, per entendre i fer visibles les discriminacions estructurals que pateixen les dones. Com apuntava Muñoz: “Si no hi ha dades sobre les dones, aquestes queden fora dels processos d’anàlisi, de presa de decisions i de l’assignació de recursos.”

El risc que la intel·ligència artificial amplifiqui les desigualtats, si es basa en dades esbiaixades o incompletes és un dels aspectes que aborda específicament l’informe i realitza propostes concretes de metodologia perquè projectes de Inteligencia artificial apliquin la perspectiva de gènere en totes les fases del projecte (contexte, entrenament i bases de dades).

Les ponents, Lourdes Muñoz i Montserrat Boix han coincidit que la violència masclista digital ha de ser un aspecte específic a tractar quan parlem de la Inteligencia Artificial. L’augment de la violència masclista digital, especialment a les xarxes socials, afavorida per la polarització que generen els algoritmes i per la manca de regulació efectiva. Les ponents han afirmat què les dones són més sovint objectiu d’atacs digitals, especialment les que tenen visibilitat pública.

La infrarepresentació de dones en l’àmbit de la tecnologia digital de dades, tant en els equips de desenvolupament com en els espais de decisió i lideratge ha sigut també un tema destacat durant el diàleg.

Lourdes Muñoz finalment ha reclamat la necessitat de destinar fons públics de digitalització a reptes dels drets de les dones: “Creiem en el potencial positiu de la intel·ligència artificial, però constatem que les eines creades amb aquesta finalitat són mínimes. Per exemple, és significativa l’escassa presència de fons de digitalització, com els Next Generation, destinats a avançar en els drets de les dones i a millorar la intervenció pública des d’una perspectiva feminista.”

Sònia Guerra, ha conclòs l’acte destacant: “És molt important que ara que la intel·ligència artificial es troba al centre de les nostres vides, les dones ocupem espais de decisió i lideratge, per evitar que sigui també un instrument en mans del poder.”

El missatge central de la jornada ha estat clar: cal recuperar espais per a les dones en el món digital i tecnològic. Només amb la seva presència activa i lideratge podrem garantir que la intel·ligència artificial es desenvolupi amb una mirada feminista.

“Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” recull una anàlisi dels efectes positius i negatius que la intel·ligència artificial pot generar en relació amb els drets de les dones. Inclou una valoració sobre el seu impacte actual en diversos àmbits, com ara les bases de dades, les construccions tecnològiques, les xarxes socials o la violència masclista digital, i formula recomanacions concretes per dissenyar i aplicar tecnologies de dades i d’intel·ligència artificial que no vulnerin els drets de les dones i que, a més, contribueixin activament a la seva promoció.

L’informe presentat durant l’acte “Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” forma part d’un projecte més ampli impulsat per Dones en Xarxa per promoure eines digitals alineades amb els drets de les dones. Aquest té com a objectiu desenvolupar estratègies per aconseguir una IA que respecti i promogui els drets de les dones, mitjançant:

• Aportar eines per construir projectes d’IA des de la perspectiva dels drets de les dones.

• Proporcionar pautes per valorar com afecta la implantació d’eines d’IA en una organització a les dones.

• Generar un relat compartit sobre les prioritats del feminisme de dades dins de l’agenda feminista.

• Conscienciar sobre l’impacte de la IA en els drets de les dones.

Amb una assistència diversa i plural, l’acte ha comptat amb veus expertes i dones de diferents sectors com la salut, la recerca, el desenvolupament tecnològic o les polítiques públiques. Aquesta pluralitat ha permès obrir un debat ric sobre com construir una intel·ligència artificial que no vulneri els drets de les dones.

Aquesta sessió del Coctels&Net demostra que la tecnologia, quan es dissenya amb perspectiva feminista, pot esdevenir una eina poderosa de transformació social.

Imatges de l’acte de presentació:

El Women Startup Challenge és un repte per startups en el qual es crea una comunitat poderosa i solidària de dones que busquen impulsar el canvi en el món de l’emprenedoria. En unir-se a aquest desafiament, les participants es converteixen en part d’una xarxa de suport mutu, on comparteixen experiències, coneixements i oportunitats.

Les guanyadores obtindran visibilitat, oportunitats de networking y suport empresarial per fer creixer i enfortir les seves startups.

A través del Women Startup Challenge, Dones en Xarxa i totes les participants s’enfronten al repte de vèncer estereotips i prejudicis que pateixen les dones i que encara persisteixen en l’àmbit empresarial. Juntes, busquen demostrar que les dones tenen el talent, la creativitat i la determinació per a liderar i triomfar en el món de les startups. A través d’aquest repte, es construeix un camí cap a un futur en el qual les dones siguin líders destacades en el món de l’emprenedoria i la innovació tecnològica.

Volem superar els obstacles i reptes als quals les dones emprenedores s’enfronten, fomentant la participació i lideratge de les dones en el món de les startups i trencar amb l’estadística que indica que només 1 de cada 5 noves startups té una fundadora dona treballant cap a una major igualtat d’oportunitats en l’emprenedoria.

A qui està enfocat aquest repte?

• Pot participar qualsevol dona líder, fundadora o co-fundadora d’una startup que sigui sòcia única o la plantilla de la qual estigui conformada per almenys un 50% de dones i establerta a Catalunya.
• Aquesta startup ha de tenir un màxim de dos anys d’antiguitat.
• Al seu torn la startup pot pertànyer a qualsevol camp.

Qui decidirà a les 10 seleccionades?

• Un jurat format per dones professionals expertes en lideratge i startups.

Què obtindran les 10 seleccionades?

• Visibilització de les Startups a través d’un espai dedicat a la web de Dones en Xarxa i campanya de promoció a través de les seves xarxes socials, mitjançant dos vídeos per startup on es presenta la iniciativa i la dona referent de la startup.
• Sessions de mentories amb dones directives d’Oracle, empresa de tecnologia que ofereix a les organitzacions de tot el món infraestructura informàtica i programari per a ajudar-los a innovar.
• Presentar el seu projecte durant les Jornades de 2024 de WomanLiderTIC davant altres dones líders de la indústria amb la visibilitat que això implica.
• Networking que un esdeveniment com el WomanLiderTIC ofereix.
• La startup guanyadora accedirà a una estada i acompanyament de 6 mesos per un programa de suport a dones emprenedores establertes a la ciutat de Barcelona per part de BarcelonActiva (Aj. de Barcelona).
• La 2, 3 i 4 classificada accedirà a un acompanyament per part de LIDERA (Aj. de Barcelona) a Startups radicades a la ciutat de barcelona.
• 1 any d’associació gratuïta (2025) per a totes les startups guanyadores del Women Startup Challenge a 22@network.

Quin és el marc temporal del Women Startup Challenge?

• La data límit per a enviar la candidatura serà el diumenge 20 d’octubre.
• El dia 24 d’octubre es donaran a conèixer les 10 dones seleccionades.
• La sessió de mentoring grupal es duran a terme el dia 30 d’octubre de 2024.
• Les mentories individuals la setmana del 11 de novembre al 20 de desembre de 2024.
• Les X Jornades de Woman Líder TIC, on les dones seleccionades presentaran els seus projectes el divendres 8 de novembre.

Com puc presentar-me a aquest repte?

Fes-nos arribar la teva candidatura a través del següent formulari!

Consulta les bases completes del challenge aquí.

T’esperem i no ho oblidis:

Si ets una dona liderant una startup, t’estem buscant!

Aquesta guia no és només un recurs educatiu sobre com funciona ChatGPT, sinó també un instrument crític per a entendre com podem modelar les interaccions amb la IA per a fomentar un entorn més equitatiu. En explorar els fonaments de la tecnologia i proporcionar consells pràctics per a una comunicació respectuosa, la guia aborda com introduir la perspectiva dels drets de les dones en les nostres interaccions amb ChatGPT, reconeixent la importància de promoure la igualtat entre homes i dones en l’espai digital.

En l’era digital en la qual vivim, la intel·ligència artificial està cada vegada més integrada en les nostres vides quotidianes. No obstant això, juntament amb la seva utilitat, també hem de considerar la responsabilitat que comporta el seu ús. És fonamental comprendre la importància de l’ús adequat de ChatGPT per a garantir una interacció positiva i respectuosa en línia. L’impacte de les nostres interaccions en línia transcendeix més enllà de l’àmbit digital; influeix en la nostra percepció del món i en les relacions que construïm.

T’animem a llegir i compartir aquesta guia per a ser part d’una comunitat que valora i promou la igualtat de gènere a través de la tecnologia. Si t’interessa aprendre més sobre com la intel·ligència artificial pot ser una eina de canvi positiu, aquesta guia és un excel·lent punt de partida.

Guia drets de les dones en l’ús del ChatGPT

La presidenta de Dones En Xarxa, Lourdes Muñoz, forma part de les disset dones que inspiren aquesta antologia. Històries de vida, de moments passats, de memòria històrica, de nostàlgia, però mai de melancolia. Maria-Àngels Viladot reuneix en el seu últim llibre a disset dones destacables per fer-los explicar-li un record que ella transforma en relat, afegint ficció i l’estil tendre i proper que caracteritza les seves obres.

Des de Dones En Xarxa hem parlat amb l’autora per saber què va motivar-la a començar aquest projecte i quin ha estat el seu desenvolupament. Com bé explica Viladot, la idea va sorgir durant els inicis de la pandèmia i va anar evolucionant fins a desembocar en el llibre que ara presenta, Disset esclats. Disset dones que tenen molt a dir, que han viscut una vida i volen explicar-ne un fragment, com una finestra al passat individual i col·lectiu.

Podeu veure l’entrevista al següent vídeo:

Maria-Àngels Viladot és doctora en psicologia social, especialitzada en comunicació intergrupal, i escriptora. Ha exercit de professora universitària, ha treballat al Departament de Cultura de la Generalitat i ha estat directora de l’Editorial Aresta, entre d’altres càrrecs. També és l’autora de Laberint al soterrani i altres contes, de La Fúria de Fandango i altres relats, d’un poemari, una novel·la, 20 llibres d’assaig i més de 200 articles acadèmics i de divulgació.

*** Busquem un perfil enfocat al client, amb habilitats en resolució de conflictes, bona gestió del temps per respectar deadlines, disciplinat i amb alta capacitat de comunicació i relacions socials.
Pots presentar la teva candidatura a través d’aquest Formulari   https://forms.gle/hkVyGr47TToWN7Tq8

Al març de 2020, amb la Covid-19 van arribar de la mà una crisi social, econòmica i sanitària que ha continuant resaltant les discriminacions que segueixen patint les dones. 

L’Observatori de Treball i Model Productiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya ha detallat al seu informe “Dones i treball” com va afectar més l’ocupació laboral a les dones que als homes. 

El balanç anual assenyala que l’any passat l’ocupació femenina es va reduir un 4,1% i la dels homes un 3,9%. 

Al segon trimestre de 2020, quan va començar la pandèmia, l’activitat econòmica es va frenar de sobte i això va provocar una caiguda rècord de la població activa, sobretot de la població activa femenina. La taxa d’atur femenina va créixer 4 punts respecte el 2019 (15%) i continuava sobre la masculina (12,9%).

Després de mesos amb la taxa d’atur sota mínims, el següent punt remarcable en l’ocupació de les dones, va ser al quart trimestre de 2020. La població activa femenina es va incrementar en un 1,3% (un 0,5% respecte el trimestre anterior), és a dir hi havia 20.800 dones ocupades més. Però, aquesta, va ser una pujada exclusiva per a les dones perquè la taxa masculina disminueix un 0,2%. 

I tot i que pugui ser una dada per a celebrar, si responem al ‘per què’ de la qüestió, ens adonem que és per la pitjor qualitat de l’ocupació laboral i els contractes que tenen les dones. 

SEGONS EL TIPUS D’OCUPACIÓ LABORAL 

En moments de reestructuració de personal s’acostuma a prescindir primer de les persones amb contractes parcials, i en aquest sentit, la taxa de parcialitat femenina se situa en el 21,5%, 14 punts per sobre de la masculina.

Per una altra banda, l’ocupació assalariada femenina amb contracte temporal també ha descendit molt més (-7,9%)que la que té un contracte indefinit (-2,3%); i en termes generals, les dones tenen més ocupacions amb temporalitat que els homes. 

Doncs, s’evidencia com la crisi sanitària afecta més fort a les feines menys estables, com per exemple, dintre de l’atur col·lectiu destaca el de les dones joves de 16 a 24, que ha incrementat a un 39,5%. 

QUART TRIMESTRE DE 2020 

La resposta a la pujada exclusiva de les dones en l’ocupació laboral en el quart trimestre de 2020, és que, degut a les circumstàncies, es va apostar per contractes a temps parcial i temporals. 

Un 90% d’aquest  augment ocupació laboral femenina, es concentra en el treball a temps parcial. 

I posant el focus a la qualitat dels contractes,  la parcialitat va pujar amb més força que el temps complet (+5,8% davant del +0,2%) i la temporalitat ho va fer en front de la indefinida (+3,9% vs +0,5%). 

Així que,  en aquesta situació d’incertesa econòmica on la solució és optar per treballs per cobrir necessitats puntuals o extres i per tant, ocupacions de menys qualitat, les dones han aconseguit gairebé remontar la caiguda rècord d’atur. 

En termes interanuals, hi ha 8.500 dones actives més que a la fi de 2019 (+0,5%), però recordem que tot i això el balanç anual assenyala que l’ocupació femenina segueix sent inferior, i amb menys garanties d’estabilitat que la dels homes. 

També vàrem presentar el projecte de «Cercador visual de dones referents en l’àmbit TIC» Wtic (ja en fase Beta de desenvolupament ) amb el suport del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.  Hem creat un aplicatiu quina funcionalitat principal és un repositori-buscador visual de dones referents de l’àmbit, català, espanyol, europeu i del món en el sector digital.
De manera àgil recupera BIOS de Dones referents de l’àmbit digital en diferents subsectors del sector TIC (telecomunicacions, transformació digital, startup, big data, IA, etc) i recopila de cadascuna de les dones una foto, una bio curta i una bio més llarga per a promoure la seva visibilització i per a que sigui un fons de possibles ponents i/o referents en el moment de generar esdeveniments.

D’aquesta manera coneixem el càrrec, la carrera professional, l’empresa en la que desenvolupa la seva activitat, el lloc professional i les categoritzem per àrea de coneixement. Les característiques d’aquest aplicatiu són proporcionar una eina per trobar i contactar dones professionals quan es necessitin per qualsevol tipus d’activitat (ponències, presentacions, debats, presència als mitjans de comunicació, visibilització institucional i professional, …) És un bon recurs també per a empreses, congressos, etc.

Varem seguir, presentant el projecte «Les Tic per combatre la violència masclista» també amb el suport del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, que ja va tenir una primera part a través de la taula que varem desenvolupar dins el marc de WomanLiderTIC i ara segueix amb la presentació del portal  «Tech per combatre la violència de Gènere» amb el que hem generat un espai web específic de referencia sobre l’ús de les tic per a l’abordatge de la violencia masclista, per divulgar i promocionar l’ús de les tecnologies digitals més avançades.

Una presentació que va servir per acomiadar-nos pel que fa a a quest any i agafar forces per la propera temporada.

Aprofitem per desitjar-vos bones festes i ens emplacem per retrobar-nos el proper 2020!

Primer repte: Millorar la usabilitat. Millorar la inscripció, avisos i participació d’activitats online. Millorar la gestió interna de la plataforma, les altes i baixes de les usuàries i sòcies. Gestió de les xarxes de dones d’un àmbit.

Segon repte: Buscador visual. Incorporar un visualitzador per a poder visibilitzar i promocionar les dones segons el seu àmbit.

Tercer repte: Creació d’un servei d’atenció individual. Poder oferir serveis de Coaching i Mentoring i oferir un espai d’atenció a l’assetjament sexual al treball, obert a totes les usuàries.

Quart repte: Co-creació Premium. Crear una funcionalitat per a que les sòcies Premium puguin organitzar i oferir activitats.

Després de l’exposició dels reptes per part de Lourdes Muñoz, directora de SheLeader, els participants van començar a buscar-ne solucions, per a poder aprofitar al màxim els recursos i eines de les que ja disposa la plataforma. Amb l’ajuda dels altres convocants, Cercle Tecnològic de Catalunya y esTICenllaçat, els participants es van dividir en dos grups, segons les seves característiques professionals per tractar els reptes. És important destacar que el fet que a cada grup hi participessin persones de diferents àmbits, dintre del sector digital, va possibilitar la varietat de propostes, de manera que es van obtenir conclusions variades i enriquidores. 

El primer equip va tractar la millora de la inscripció, la gestió interna i la gestió de les xarxes de dones. D’altra banda, l’altre grup va debatre com crear i integrar a la plataforma un servei d’atenció individual i un espai d’atenció a l’assetjament sexual al treball. Posteriorment, i per acabar la tarda de la millor manera possible, es van exposar totes les propostes. 

No hi ha dubte que la millor manera per arribar a conclusions i solucions vàlides per a un projecte com aquest, actualment és la co-creació, la unió de diferents professionals en l’assoliment d’un objectiu, tal i com va quedar demostrat al Hackató. Així doncs, agraïm profundament la participació de tots aquells que van ser-hi i que van contribuir a l’èxit de la jornada:

• Míriam Broceño Mas. Disseny UX/UI, Marketing Mobile (brocenomiriam@gmail.com).
  Linkedin: https://www.linkedin.com/in/mbroceno/
• Mercè Ibarz Domingo. Engagement Manager d’informàtica (merce.ibarz-domingo@capgemini.com).
  Empresa: Capgemini.
• Juan Sánchez García. Analista, disseny i programació web.
• Marisela Vasquez Pirela. Consultora de negoci i Project Manager (mariselavasquez07@gmail.com).
  Linkedin: https://www.linkedin.com/in/vasquezmarisela/
  Web: www.mariselavasquez.com
• Yense Rossana Ogando Mora. Analista, experiència amb Ruby on Rails, Jquery, Javascript y Bootstrap (yense.ogando@concatel.com).
  Empresa: SII Concatel.
• Maria Elena Sut. Project Manager d’informàtica (maria.sut@concatel.com).
  Empresa: SII Concatel
• Mireia Roura. Project Manager (mireia.roura@migranodearena.org).
  Empresa: migranodearena
  Linkedin: https://www.linkedin.com/in/mireia-roura-salietti-04187324/
• Elena Rueda. Project Manager (elena.rueda@migranodearena.org).
  Empresa: migranodearena
  Linkedin: https://www.linkedin.com/in/elena-rueda-sala/

Moltes gràcies i fins la propera!