No oblideu venir-les a coneixer en la pròxima edició de WomanLiderTIC 2025 a celebrar el proper 7 de Novembre

Felicitats a totes!

10 Projectes Guanyadors_cat de Dones en Xarxa

Destaca sobretot per estar especialitzada en periodisme de pau, educomunicació i anàlisi feminista de mitjans de comunicació, amb especial èmfasi al cinema i la ficció televisiva.

A través de l’entrevista la Sonia destaca diferents reflexions sobre els avanços en la representació de les dones en el cinema dels darrers anys “Hi ha una certa consciència feminista que s’ha transversalitzat al carrer i que per conseqüència s’ha traslladat al cinema, però encara hi ha un relat hegamònic que continua sent blanc, masculí i occidental” explica.

«L’abordatge davant dels estereotips de gènere en el cinema és la complexitat. Aquests estereotips es generen quan duem a terme personatges plans i sense riquesa que encara representen rols persistents com el de la princesa desvalguda. És per això que la complexitat aporta una gran riquesa i una diversitat de mirades que serveix com a antídot contra aquests estereotips que continuen persistents en algunes pel·lícules. A més a més, també és molt important el fet d’implementar en el cinema i en l’audiovisual tota aquesta feina contra els estereotips que es fa des de la societat civil, les entitats… Hi ha un paper i una responsabilitat social en l’audiovisual que ha de veure d’altres iniciatives que es fan en altres àmbits.»

Descobreix totes les reflexions sobre el feminisme a la indústria del cinema de la Sonia Herrera doctora en Comunicació Audiovisual i experta en estudis feministes a través de l’entrevista completa.

Destaca sobretot per ser sòcia fundadora d’iTimes Advisers, empresa dedicada a empoderar a les empreses amb tots els mecanismes necessaris per a gestionar correctament els seus processos d’innovació.

A través de l’entrevista l’Anna destaca diferents aspectes que ha pogut anar observant com a emprendre la seva pròpia empresa «Tot comença i acaba amb persones, el més important és estar pendent de les necessitats de totes les parts de l’empresa» explica.

«El meu consell a l’hora d’afrontar els estereotips de gènere en el món empresarial és que sigueu com sou, que sigueu autèntiques i que intenteu evitar ser com els altres. Tal i com ens veiem nosaltres és com ens veuran els altres, hem dur a terme un anàlisi intern molt important i tenir una bona actitud i confiança en nosaltres mateixes per a poder ser exitoses i sentir-nos segures. Ens hem de deixar fluir i no forçar quelcom que no som. Hem de fer introspecció i veure els que nosaltres mateixes creiem que podem canviar i confiar de la nostra opinió i no de la dels altres.»

Descobreix tots els consells de la fundadora d’iTimes Advisers a través de l’entrevista completa.

La fundadora de Lasimperdibles ens explica la seva experiència com a dona emprenedora: “D’entrada no en vaig ser conscient, però ara mirant en retrospectiva i fent un anàlisi, sí que crec que hi ha certes barreres i que pel fet de ser dones se’ns compliquen més a l’hora d’emprendre i de fer-nos un forat en l’ecosistema digital.”

«És crucial que hi hagi dones liderant les posicions relacionades amb la tecnologia, la innovació i la comunicació, ja que el punt de vista que aporta una dona sempre és diferent que el que aporta un home. No dic que sigui millor ni pitjor, però si crec que és molt positiu que convisquin aquestes dues perspectives.»

La Cristina acaba l’entrevista amb un missatge per encoratjar a les joves a dedicar-se al món de les TIC: «Tant si els interessa més la part tècnica com la part social els hi recomano que no tinguin por, que vegin sempre les oportunitats i com les podem aprofitar.»

L’ Elena, a més a més, va estudiar un MBA en IESE i és membre de la junta de Craft Code, el programa intensiu en línia per a les millors pràctiques de programació.

En primer lloc, ens agradaria saber què són els anells Rikki i perquè funcionen?

Són anells de ceràmica de molt alta qualitat que contenen un xip NFC de grau de seguretat bancari. Aquests xips estan preparats per a poder comunicar-se d’una manera segura amb els TPVs (terminals de punt de venda) i transmetre la informació que porten a la xarxa de Visa o Mastercard.

Quins beneficis aporta aquest anell a la societat? Quina és la necessitat que volen solucionar?

És un article que substitueix les targetes bancàries de plàstic i a més ofereix el benefici de “portar” totes les targetes en un petit dispositiu fet de materials naturals.

A nivell més pràctic, ens permet portar els nostres diners damunt d’una forma discreta i elegant. És molt més segur que una targeta bancària atès que no revela la numeració de les targetes, ni conté dades que es poden clonar i així substituir l’anell com a mètode de pagament.

La necessitat que soluciona és de simplificar el nostre dia a dia, sense ser intrusiu. En tractar-se d’un article sense bateria i sense connexió a Internet ens permet disposar sempre de diners i ens ofereix la possibilitat de “fer callar” el soroll constant de notificacions, missatges, crides, etc i poder concentrar-se en el que realment és important a cada moment.

Com és que els anells funcionen sense bateria, quina és la seva font d’energia?

Perquè hi hagi intercanvi d’informació entre dos dispositius NFC, com a mínim un d’ells ha de ser “actiu”, és a dir, tenir la seva pròpia font d’energia. L’anell Rikki és un dispositiu NFC “passiu” i, funciona amb l’energia d’un dispositiu NFC “actiu”.

En el nostre cas, l’energia de l’anell ve del TPV que el llegeix. Quan l’anell s’acosta al TPV, aquest últim crea un camp electromagnètic que permet que els dos dispositius intercanviïn informació.

El rang d’aquest camp és limitat i en el cas de l’anell parlem d’uns 3-5 cm, que és ideal per a evitar qualsevol cobrament “accidental”. En altres paraules, l’anell ha d’estar a una distància màxima de 5 cm del Datáfono (TPV) perquè es pugui dur a terme una transacció.

A l’ésser un objecte tan petit com es protegeix del risc de perdre’s o ser robat fàcilment?

Això de perdre-ho és un tema molt personal. Hi ha gent que ho perd tot per molt gran o petit que sigui. De totes maneres,  perds un anell si te’l treus molt sovint i a més, cada vegada el deixes en llocs diferents per la qual cosa és fàcil oblidar-te’l on l’has deixat.

El que té de bo l’anell és que és molt còmode i lleuger i el pots portar tot el dia.  A més, és gairebé impossible que caigui fins i tot si no ho portes molt ajustat. I com no té bateria no necessites treure-te’l per  recarregar-lo.

I això de robar, la veritat, és molt més fàcil que et robin la cartera i el mòbil que els portes en la butxaca, bossa o els deixes sobre la taula. L’aliança per exemple, és un anell moltíssim més car i jo personalment no conec a ningú que li hagin robat l’aliança del dit. No dic que sigui impossible, però no crec que és una cosa que tingui una “significança estadística” si em permets el tecnicisme.

Com va sorgir la idea?

Va ser una evolució, no una revolució.
Porto més de 10 anys en el món fintech i a més soc una persona molt curiosa. Fa anys vaig estar involucrada en una start up de polseres NFC per a festivals (“closed loop”) i em vaig adonar que darrere d’aquest petit xip hi ha un món ple d’oportunitats. Vaig començar a desenvolupar una idea de wearable de pagament en “open loop” amb serveis addicionals per a menors d’edat. És un món fascinant però no vaig aconseguir trobar un model de negoci sostenible, que no es basés a acumular pèrdues multimilionàries, mantingudes només per constants rondes d’inversió. Al final, i després de més d’un any de treball vam decidir no llançar sinó continuar buscant un enfocament sostenible.
I així va néixer la idea d’un wearable petit enfocat ja a adults i menors, que es podia utilitzar en “open loop”, és a dir, per tot el món, utilitzant tecnologia capdavantera de tokenización i amb la possibilitat d’oferir serveis addicionals d’alt valor sense interferir en la seguretat del xip.

Creus que la innovació d’aquesta tecnologia que està pensada per a desvincular-se del telèfon i gaudir més de l’entorn i la gent que ens envolta ha estat possible gràcies a la visió de les dones fundadores, visió que moltes vegades no és la que regeix les empreses i  startups tecnològiques?

Crec que sí. No dic que els homes no valoren el benefici de desconnectar, simplement no el prioritzen.
Les dones som les que naturalment cuidem dels nostres fills, parelles, l’entorn i entenem la importància que té poder dedicar temps de qualitat a la gent que ens envolta. I això, tot i que el multitasking se’ns dona millor.

Per què creus que és important que hi hagi dones liderant aquestes posicions relacionades amb la tecnologia i la innovació?

Per la simple raó que la capacitat d’innovar o dedicar-se a la tecnologia no té res a veure amb el gènere. N’hi ha prou amb observar els jocs de nens i nenes petits per a entendre que els que tenim limitacions som els adults, i el món està ple d’exemples.
El que falta és canviar les expectatives silencioses que la societat imposa a les nenes, i en molts casos les imposa simplement per inèrcia. És a dir, parlem molt d’igualtat però encara no actuem amb la igualtat en la ment.
Per això els exemples reals són importants. Per a tenir un rol model, i no em refereixo només perquè les les dones tinguin un rol model en el qual inspirar-se, sinó també perquè els homes puguin sentir-se més còmodes amb el rol canviant de la dona.

Quina és l’experiència d’una startup creada i dirigida per dones? Creus que això ha influït en el posicionament/funcionament de l’empresa?

Crec que l’experiència és més harmoniosa. No és que les dones no tinguem ego, sinó que tendim a resoldre les diferències escoltant i dialogant. I a més les dones controlem molt millor l’estrès, alguna cosa importantíssim quan es tracta d’una start up. La dona que treballa, té família i fills, en la gran majoria dels casos, porta un pes moltíssim major que la seva parella, i és la vida mateixa la que li ha ensenyat a controlar millor aquest estrès. Això ajuda a veure les coses amb una certa distància i a poder prioritzar millor, la qual cosa al seu torn, posa cert ordre en el caos natural que és el naixement d’una empresa.

Creus que heu tingut les mateixes oportunitats que hagués tingut aquesta mateixa startup si hagués estat creada i liderada per homes?

No sé què dir-te. No em sento víctima i no m’agrada el victimisme.

El que sí que veig, és que no “juguem a casa”. En les tres fases importants en la vida d’una start up juguem en el camp dels  homes i segons les seves regles. El finançament d’una start up és gairebé exclusivament dominada per homes, les corporates amb les quals necessites tancar aliances estratègiques són dominades per homes i en la sortida, els que decideixen l’adquisició d’una startup, també, en la seva gran majoria són homes.

Crec que ja és hora que les dones emprenedores comencem a “jugar a casa”. I per a això cal començar amb l’accés a la dona als llocs de control de capital. En aquest pla recentment hem vist uns canvis molt positius, com el nomenament de Marta Campillo com a Directora de BStartup 10, Marta Noguera com a Directora de Llançadora, etc.
Són uns primers passos molt positius i cal seguir!

Què els diries a les joves per a encoratjar-les a estudiar i dedicar-se en el sector de les TIC?

Que facin el que el seu cor i la seva curiositat natural els dictin. Que no s’autolimitin. Que creure en si mateix depèn d’un mateix.
Que si com diuen, Déu primer va crear l’home i després, la dona, com se’ls va ocórrer a alguns fer-nos pensar que un MVP és superior a un producte acabat?

A través d’aquest baròmetre podem observar les dades sobre la “participació en captació i retenció de talent, les polítiques d’igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències de polítiques inclusives”. 

Entre les dades més significatives el Baròmetre de la DonaTIC, en destaquem algunes. 

Així mateix, el baròmetre destaca diferents bretxes de gènere:

• Bretxa de gènere del 0,35: El 25% de les persones que produeixen, creen o mantenen softwares són dones.
• Bretxa de gènere del 0,49: El 32,7% de les persones que gestionen projectes TIC són dones.
• Bretxa de gènere del 0,22: El 18,7% de les persones que treballen al desenvolupament d’infraestructures TIC són dones.

La última xifra destacable parla sobre els programes de suport o ajudes per a la cura de menors. El 35% de les empreses disposen d’aquests programes, però el baròmetre mostra com les empreses liderades per dones posen en marxa més polítiques inclusives que els homes. 

Són aquestes polítiques d’igualtat i diversitat les que “permeten escurçar les bretxes que existeixen en el si de les organitzacions i corregir les desviacions o altres factors que impedeixin la igualtat d’oportunitats entre les persones que treballen en aquesta entitat.”

El baròmetre recomana potenciar una cultura inclusiva, a través de polítiques d’igualtat i diversitat, ja que assegura que és un element clau per a aconseguir una paritat de gènere dintre de les organitzacions. “La cultura inclusiva ha de ser un mandat establert des de les posicions superiors.” 

Les recomanacions del Baròmetre de la DonaTIC són:

• Disposar de dades desagregades per sexe com a eina imprescindible per a monitoritzar i conèixer el grau de presència i evolució de les persones treballadores a l’organització.
• Identificar l’existència de biaixos i establir una metodologia per revisar-los i corregir-los.
• Transparència en la promoció de la igualtat i equitat.

“La cultura inclusiva corporativa té el potencial de convertir les empreses TIC en espais oberts a la innovació propulsada per perspectives diferents, d’oferir productes i serveis tecnològics més complets i generar un impacte sociolaboral positiu.”

La necessitat d’intensificar la participació de les dones en les àrees de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques està en el focus del debat públic, ja que la baixa participació de les dones en les STEM pot deixar-les en una situació de desigualtat respecte als homes. A Espanya, només el 16% dels professionals de l’àrea de les STEM són dones. Així mateix, és significatiu el baix percentatge de dones interessades a cursar un grau relacionat amb aquest àmbit. Així, la bretxa de gènere relacionada amb estudis científicotecnológics continua representant un problema en l’educació universitària.

L’estudi destaca que molt poques adolescents, el 0,7%, estan interessades a estudiar un grau relacionat amb les tecnologies digitals, enfront del 7% dels homes. Per això, resulta fonamental vincular a les dones a les STEM des dels primers cursos de l’etapa escolar, ja que la bretxa en general és molt marcada, sobretot per als estudis relacionats amb la tecnologia (13% de dones matriculades, enfront del 87% d’homes) i l’enginyeria (29% i 71%, respectivament). En el cas de les matemàtiques, cada vegada són menys les dones matriculades. Per a les ciències, s’observa que la proporció de dones matriculades és també menor, en concret, del 42% enfront del 58% d’homes, essent les ciències de la vida l’única excepció (59% de dones i 41% d’homes).

“Les dones es matriculen menys en carreres universitàries cientificotecnològiques que els homes, si bé, una vegada iniciats els estudis, són les que presenten menys taxes d’abandó, sobretot en la modalitat d’ensenyament presencial. En els graus no presencials la tendència s’inverteix: més de la meitat de les dones abandonen els seus estudis, i aquesta proporció augmenta en les àrees d’enginyeria i matemàtiques” explica l’estudi. 

L’estudi també destaca que el rendiment de les dones en carreres de l’àrea de les STEM, mesurat com el percentatge d’assignatures aprovades respecte a les matriculades, és major que el dels homes. 

Finalment, es destaca que, tot i que la nota mitjana en els estudis universitaris de les STEM és similar per a tots dos sexes, els homes obtenen millor nota mitjana en el seu expedient per a carreres vinculades a les matemàtiques  (7,2 sobre 10) i les dones sobresurten en enginyeries i arquitectura (6,8 sobre 10).

En general les dades confirmen l’existència de la bretxa de gènere en l’accés als graus universitaris a Espanya, que es concentra en les àrees de tecnologia i enginyeria. “No obstant això, les dones que cursen carreres de l’àmbit de les STEM obtenen, de mitjana, una millor taxa de rendiment acadèmic que els homes i unes notes similars” conclueix l’estudi.

Per tant i en conclusió, queda en evidència que cal incrementar l’interès de les dones en les STEM, sobretot a través de l’educació, de manera que les dones des de petites es vegin interessades en aquest sector que segueix creixent dia rere dia. 

Factoria 5 és una entitat sense ànim de lucre que ha constituït a Espanya la primera xarxa d’escoles digitals, inclusives, solidàries i gratuïtes per a persones en situació de vulnerabilitat social amb l’objectiu d’aconseguir la seva inserció laboral al sector tecnològic, un sector amb fort creixement i que ofereix ocupació de qualitat.

Aposten pel model d’èxit internacional Simplon.co present a més de 20 països i que ja ha format més de 15.000 persones. Factoria 5 busca el talent digital allà on altres projectes no arriben (joves sense titulació, persones aturades de llarga durada, persones refugiades, dones en situació de precarietat social, etc.) i els formen de manera intensiva i amb una metodologia innovadora basada en els principis de la pedagogia activa en les tecnologies i competències transversals més buscades al sector digital (programació web full stack, intel·ligència artificial, IT Support, etc.)

Fins ara, la seva taxa d’èxit (inserció laboral, emprenedoria o ampliació d’estudis tecnològics) es situa al 75%.

En els darrers anys, també han treballat per combatre la bretxa digital de gènere i han format més de 100 dones en situació de vulnerabilitat social (serveis socials, serveis especialitzats d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere, etc.) en programació web full stack, aconseguint un 70% dinserció sociolaboral.

«El millor reconeixement és el rebut d’altres dones feministes» comparteix la Lourdes Muñoz, directora de Iniciativa Barcelona Open Data i presidenta de Dones en Xarxa, després de rebre, junt amb el seu equip de Data x Women d’Iniciativa Barcelona Open Data, el premi bones práctiques al tractament de dades inclusiu.

Va ser al en el marc dels premis a la Comunicació No Sexista que organitza l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, que aquest any celebrava el 30è aniversari d’aquesta entitat, quan la presidenta de Dones en Xarxa va rebre aquest premi.

En la seva intervenció va agrair el reconeixement d’altres dones feministes i va explicar que va impulsar l’equip #DaWO amb una visió del feminisme de dades – #DataFeminism – per falta de perspectiva de gènere en l’àmbit de tecnologia de dades, destacant el primer projecte que van impulsar de DadesXViolènciaXMujeres.es [ ESP] & DadesXViolènciaXDones.cat [CAT] el 2018 i la gestió de l’Observatori de dades Gender Data Lab de la Ciba de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

El

Com ja sabeu, aquest repte va ser creat per Dones en Xarxa com una manera de continuar fent la nostra feina de visibilitzar, posar el focus i potenciar a dones del sector TIC.

És un repte enfocat a dones emprenedores i líders de startups, que té com a objectiu principal oferir una possibilitat de creixement, de coneixement, repercussió a i visibilitat a les 10 iniciatives seleccionades. El que nosaltres proposem és, no només empoderar-nos juntes, sinó també oferir una possibilitat de creixement, coneixement i de posar el focus sobre les dones emprenedores.

Les 10 startups guanyadores d’aquest 2022 són:

• Natalia Pujades, CEO i Cofundadora de Mochi Robot

Mochi Robot startup dedicada al desenvolupament d’eines educatives per a col·legis i instituts, per tal d’aprendre robòtica i internet de les coses mitjançant programació per blocs i reptes divertidíssims.

• Marta Rodríguez, CEO i Cofundadora de BlindStairs

BlindStairs sorgeix amb l’objectiu d’eliminar el biaix de gènere present en els processos de selecció de personal i que contribueixen a problemàtiques com: el sostre de vidre, la bretxa salarial i el terra enganxós.

• Laia Papiol, CEO i Fundadora de Tibbum

Tribbum, la primera app solidària i gratuïta per compartir una llar i conèixer persones en la mateixa situació, afavorint l’ajuda mútua. No només ajuda a reduir la càrrega econòmica d’un habitatge, sinó també permet crear sinergies d’acord amb les diverses necessitats i valors.

• Gabriela Moncada, Co-CEO i Cofundadora de Lexy

Lexy és una plataforma web que ajuda a generar contingut (text i imatges) personalitzat per a cada marca mitjançant intel·ligència artificial. Impulsa la transformació digital de les petites i mitjanes empreses d’una manera simple, ràpida i efectiva i estalvia el temps i diners dels creadors de contingut.

• Angela Jordana, CEO i Cofundadora de MyMdA

MyMdA és l’aplicació mòbil que protegeix la salut mental, entrena “brain health” i prevé la malaltia i el suïcidi entre els adolescents i joves. A diferència de les alternatives actuals, MyMdA aporta una solució holística, personalitzada i de continuïtat. Utilitza IA i desenvolupa nous indicadors i evidència que prediuen un estil de vida saludable, coherent i equilibrat.

• Elisabet Branchat, CEO de Bubuclean

Bubuclean, és la primera empresa especialitzada en la higienització i el manteniment d’accessoris de nadó amb el propòsit d’allargar la seva vida i donar-los així una segona oportunitat.

• Silvia Romero, CEO i Fundadora de Loyapp

Loyapp ajuda a negocis locals a augmentar les seves vendes recurrents digitalitzant el seu programa de fidelització de clients. Substitueix les targetes de fidelització en paper per una versió digital al mòbil dels clients per fer als negocis locals més competitius i més sostenibles.

• Inés Larrea, Gerent i Cofundadora de Cimico

Cimico és una startup desenvolupadora i subministradora de tecnologies innovadores per al tractament d’aigües residuals. 

• Stephanie Meagher, CEO i Cofundadora de Toddl.co

Toddl.co dona suport a les pymes del sector de les activitats infantils amb un SaaS i una marketplace per ajudar-los a gestionar i fer créixer el seu negoci.

• Laura Jiménez, CEO i Cofundadora de MIKE

MIKE és el primer assessor legal virtual basat en intel·ligència artificial especialitzat en dret immobiliari espanyol.

No et perdis el WomanLiderTIC 2022 per conèixer-les en persona, inscriu-te!