Ciència – Dones en Xarxa

El Campus La Tecnòloga s’inaugura amb una taula rodona protagonitzada per científiques i tecnòlogues referents

donesenxarxa — Wed, 04 May 2022 08:18:11 +0000

Les sis dones participants en l’acte són les integrants del Comitè d’Expertes del I Campus de Ciència i Tecnologia de Sant Boi

L’alcaldessa, Lluïsa Moret, inaugurarà el pròxim dilluns 25 d’abril La Tecnòloga, el I Campus de Ciència i Tecnologia de Sant Boi. S’iniciaran així dues setmanes d’activitats pensades per fer visibles les desigualtats existents entre les dones i els homes en els àmbits de la tecnologia i la ciència. Durant l’acte inaugural, que tindrà lloc a Cal Ninyo a partir de les 19 hores, sis professionals referents en aquests camps posaran en comú els seus punts de vista en una taula rodona.

Són les integrants del Comitè d’Expertes del Campus de Ciència i Tecnologia de Sant Boi:

Participants a la taula rodona

Karina Gibert Oliveras, enginyera i doctora en informàtica, catedràtica i directora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la UPC i vicedegana de Presidència per igualtat i ètica del Col.legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya.

Núria Salán Ballesteros, professora de metal·lúrgia, sotsdirectora de Promoció Institucional a la UPC-Terrassa (ESEIAAT) i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia

Eva Roca Maza, economista, ‘talent adquisition manager’ per al sud d’Europa de l’empresa Schneider Electric (amb seu logística a Sant Boi)

Pat González i Garcia, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, màster en Màrqueting Digital i postgraduada en Creativitat Interactiva, tècnica especialista en imatge i so, fundadora i CEO de Sensitive Cities (Laboratori d’Intel.ligència Col.lectiva per Co-crear les Ciutats del Futur)

Josefina García Pérez, física i directora de l’Institut Marianao de Sant Boi

Lourdes Muñoz Santamaría, enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió per la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), màster en Societat de la Informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fundadora y directora d’Iniciativa Barcelona Open Data

Programació amb més de 60 activitats

A partir de la sessió inaugural i fins al 8 de maig, el Campus La Tecnològa proposa més de 60 activitats amb l’objectiu de fer visible i reivindicar la incorporació de la ciència i les tecnologies a la vida quotidiana i professional de les dones. Hi haurà tallers, xerrades, exposicions i trobades lúdiques adreçades a públics de totes les edats.

Concurs de visualització de dades

Un dels plats forts de la programació és el Data Viz Challenge , esdeveniment innovador que anima la ciutadania a participar en un concurs de visualització de dades. El concurs posarà de manifest la realitat de les escletxes digitals i la desigualtat en la ciència i la tecnologia.

Altres activitats previstes són un ‘scape room’ amb jocs i enigmes ambientats en el món de la informàtica, xerrades de científiques i tecnòlogues santboianes, un taller de minicurtmetratges amb testimonis de dones, un taller de fotofeminisme, un altre sobre violències masclistes digitals i un de disseny i impressió en 3D. Una part important de les propostes s’adrecen a les escoles i els instituts

Sant Boi, referent en igualtat

El Campus serà un pas més en la trajectòria de Sant Boi com a ciutat referent en la lluita per la igualtat. La iniciativa compta amb el suport econòmic del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Més informació

La cultura científica masculinitzada frena la carrera de les investigadores

donesenxarxa — Mon, 21 Mar 2022 13:22:49 +0000

En motiu del 8M vam destacar breument l’estudi Dones i ciència a Barcelona (2021), encarregat per Barcelona Ciència i Universitats, en el qual es posen de manifest les dificultats que tenen les investigadores per consolidar i mantenir les seves carreres a l’àmbit de la recerca. A més dels factors que vam resumir, l’estudi aprofundeix en els mecanismes, pràctiques quotidianes i relacions que expliquen o perpetuen aquesta situació d’iniquitat, analitzant també els diferents espais on poden donar-se.

La trajectòria de les dones investigadores es dona en el marc d’un context científic que, a més d’estar basat en unes lògiques de treball i relacionals concretes, no s’escapa del context social i cultural general. Per tant, està estretament vinculat amb els mandats de gènere que regeixen la nostra societat encara avui en dia. Per entendre la relació entre el model de funcionament de l’àmbit científic i els mandats de gènere, l’informe identifica alguns dels aspectes clau en els que es materialitzen aquestes lògiques a l’hora de frenar la carrera de les científiques:

El caràcter ininterromput de la carrera investigadora

La carrera investigadora s’inicia a l’etapa predoctoral. L’accés a una trajectòria de llarg recorregut passa per anar ascendint de categoria professional, així com de posicionament i reconeixement en el sector. Per tant, d’una banda implica escalar professionalment des de categories júnior a sènior; de l’altra, implica la necessitat d’un cert nivell de reconeixement atorgat pel món científic. Això requereix un compromís constant i incondicional amb la recerca; reclama total dedicació per la investigació. Es concep la carrera de recerca com un trajecte ininterromput que no entén d’horaris ni d’etapes vitals. És necessari parlar de la intersecció entre aquesta lògica i les tasques de cura, especialment la maternitat. La carrera acadèmica no s’atura un cop acabat l’horari laboral, ni durant els períodes de baixa, excedències, ni vacances, ja que aturar-se vol dir alentir-se a l’hora d’aconseguir els mèrits requerits per ascendir.

Cultura acadèmica masculinitzada

L’estudi va identificar una sèrie de certes formes de fer, concepcions sobre com funciona l’àmbit de la recerca, que constitueixen tot un conjunt de valors, normes o disposicions relativament esteses i que es filtren en cadascun dels espais que son propis de l’àmbit de la recerca. A aquest fenomen l’ha anomenat com «cultura acadèmica» o «dispositiu acadèmic» masculinitzat.

En un context d’un comitè, on hi hagi un cert número de gent molt agressiva, la forma de negociar o de posar les coses sobre la taula, jo crec que per elles o per un cert tipus de dona amb un tarannà més negociador o més de pacte, pot suposar un problema.

Cita d’una de les entrevistes de l’estudi

Materialització dels estereotips de gènere

L’àmbit científic també forma part d’una societat caracteritzada per una divisió de gènere que regula l’organització social. Això se sosté degut als estereotips de gènere, que determinen quines tasques, espais i actituds s’atribueixen a les dones i quines altres als homes. Aquests estereotips afecten a les investigadores de la següent manera:

- Assignació de tasques logístiques i organitzatives; de caire visual o estètic; o de tipus més rutinari i repetitiu que queden invisibilitzades i no repercuteixen ni en gratitud ni en forma de mèrits
- La concepció social de que les dones tenen més dificultats per tenir una actitud forta, de seguretat i certesa, comporta una inseguretat interioritzada
- Les àrees vinculades a les humanitats, ciències socials o de la salut tenen un major percentatge de dones respecte a les àrees tecnològiques
Xarxa d’aliances

Tot i que poc a poc va canviant, el context científic ha estat ocupat històricament per homes de manera majoritària. Com a conseqüència, encara s’arrossega un sistema de suport i aliances format per aquelles persones que responen als valors, actituds, estils de comunicar i de fer coherents amb la masculinitat tradicional. Aquesta xarxa s’ha anomenat old-boys network és una xarxa de contactes, teixida de forma informal, de l’entorn de recerca. Son relacions establertes en espais de lleure i de trobades extralaborals, però que acaben incidint en la carrera d’investigació.

L’estudi també analitza les mesures per pal·liar les desigualtats que s’han aplicat fins ara i valora les que s’han fet al respecte de la maternitat; les accions de discriminació positiva; la visibilització de referents; i els protocols contra l’assetjament. Les científiques entrevistades valoren tant positivament com negativament les mesures, ja que son necessàries, però no sempre s’han aplicat efectivament o han estat usades per incidir en la seva reputació.

Quan el director de la institució va justificar perquè jo era vicedirectora de recerca, que per mèrits ho podia ser sobradament, va dir: ja sabeu que hem d’incorporar dones a l’equip de direcció. Les cares dels companys va ser un poema i, no només van ser un poema, sinó que després m’ho venien a dir, no?

Finalment, l’estudi ofereix un decàleg de recomanacions per orientar futures mesures o polítiques públiques vers a la igualtat de gènere a l’àmbit científic.

Les dones , en la ciència , segueixen discriminades

Patricia Fernandez — Mon, 24 Mar 2014 15:04:42 +0000

Augmenta la presència de dones espanyoles en els llocs de direcció en la indústria aeronàutica , segons experts

Patricia Fernandez — Fri, 21 Mar 2014 11:00:10 +0000

Experts reunits a la ‘I Jornada Internacional: Dona i Aeronàutica’, organitzada per la revista especialitzada Fly News i Grup Aeropress Comunicació, han coincidit a destacar el creixement produït en els últims anys en el nombre de dones espanyoles que exerceixen les seves funcions en l’entorn aeronàutic mundial .

D’aquesta manera , en l’esdeveniment – celebrat a l’Espai Fundació Telefònica de Madrid – s’ha analitzat el creixent protagonisme que les dones estan adquirint en el món de la indústria aeroespacial i el transport aeri , segons els seus impulsors .

L’acte d’inauguració de l’esdeveniment ha anat a càrrec de la directora general de la Dona de la Comunitat de Madrid , Laura Ruiz de Galarreta , que ha manifestat la importància de l’increment de la presència femenina en aquest sector .

A la jornada també s’han celebrat diferents taules de debat en què han participat directives com Elena Mayoral , Directora de l’ aeroport de Barajas o Pilar Albiac, EVP i cap d’operacions i transformació d’Airbus Defense and Space, que ha destacat l’impuls de la dona espanyola en aquesta indústria i ha demanat a les dones presents que creuen xarxes similars a les masculines.

A la taula de pioneres , han coincidit professionals de l’entorn aeronàutic com Elena Mayoral Directora de l’Aeroport de Barajas , Silvia Figuerola , primera Comandant de Helicòpters contra incendis, i Elena Bohigas Tinent de l’Exèrcit de Terra , i una de les quatre pilots de l’Exercito de Terra ; per als que la seva condició de dona mai ha suposat un problema a l’hora de desenvolupar aquesta activitat .

La cloenda de la jornada ha estat a càrrec d’Isabel Maestre , directora de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria ( AESA ) , que ha fet un repàs a les principals personalitats històriques de l’aeronàutica i ha lloat l’esforç que suposa destacar en un entorn predominantment masculí .

Font: Europa Press

Més dones en els congressos científics? Poseu-les-hi en el comitè organitzador

donesenxarxa — Tue, 14 Jan 2014 12:29:11 +0000

És un fet . En els congressos científics parlen menys dones que homes i no per falta d’investigadores brillants . Tampoc es deu al masclisme , segons l’investigador del Albert Einstein College of Medicine de Nova York , Arturo Casadevall , primer signant d’un estudi que revela una original forma d’acabar amb aquesta tendència . Si s’inclouen més dones en els comitès organitzadors d’aquest tipus de congressos , s’incrementa el nombre de dones participants , segons conclou el treball publicat a la revista mBio .

Els investigadors dirigits per Casadevall van fer un estudi molt simple , però amb uns resultats que no deixen lloc a dubte. Van analitzar 460 simposis en els quals havien intervingut 1.845 ponents , tots englobats en dos congressos patrocinats per la Societat Nord-americana de Microbiologia . Segons l’anàlisi dels participants , el fet de tenir com a mínim una dona al comitè organitzador dels simposis es correlacionava de forma significativa amb una major proporció de ponents del sexe femení i una menor probabilitat que se celebressin simposis amb ponents homes únicament .

Per a l’autor , la tendència demostrada d’una menor presència de dones en aquests simposis no es deu al masclisme , sinó a una tendència inconscient per part dels homes a elegir ponents del seu mateix sexe . » Segons la meva experiència , aquesta gent ni tan sols és conscient del que estan fent i quan els assenyales que és un problema sovint el corregeixen » , explica a EL MUNDO i afegeix que precisament un dels seus objectius en publicar aquest estudi és que » l’ fer pública aquesta informació , els científics siguin més conscients d’aquests biaixos i s’esforcin més en aconseguir un equilibri de gèneres » .

(…)

Font: ElMundo

FOTO: Diverses dones atenen una lliçó d’anatomia Nova York el 1870. BIBLIOTECA DEL CONGRÉS DELS EUA

Womenalia inaugura una secció de Blocs amb autors de referència

donesenxarxa — Fri, 03 Jan 2014 10:49:07 +0000

La ciència discrimina les dones

donesenxarxa — Thu, 12 Dec 2013 08:40:41 +0000

Les investigacions dirigides per homes són més citades per altres científics | Gairebé el 30% de la producció científica mundial està feta per dones , en Espanya , el percentatge puja al 37%

Si una investigació científica ha estat dirigida per una dona , és menys probable que sigui citada després per altres investigadors que si ha estat dirigida per un home . El mateix biaix s’observa si la persona que signa com a primera autora ( i , per tant , qui ha fet la major part del treball ) és una dona .

Aquesta tendència a subestimar les investigacions realitzades o dirigides per dones es produeix a escala global , tant als països científicament avançats com en els menys desenvolupats . Així ho demostra una investigació que ha analitzat més de cinc milions d’articles científics publicats entre el 2008 i el 2012 i que es presenta avui a la revista Nature .

«Sigui conscient o inconscient , hi ha un biaix sistemàtic contra les dones» , ha declarat per correu electrònic Cassidy Sugimoto , coautor de la investigació de la Universitat d’Indiana ( EUA ) . Aquests resultats » aporten dades empíriques que són necessaris per corregir un problema molt estès ; haurien de servir com una crida a l’acció» .

Atès que la majoria d’investigacions científiques tenen múltiples autors , la investigació s’ha basat en comptar cada investigació com una unitat i dividir de manera proporcional l’aportació d’homes i de dones . Per exemple , si una investigació està signada per sis homes i quatre dones , s’expliquen sis dècimes pels homes i quatre per a les dones .

Els resultats mostren que , a escala global , menys del 30 % de la producció científica està signada per dones . A Espanya aquesta xifra és una mica més alta , del 37%, però això no significa necessàriament que hi hagi menys discriminació que en altres països sinó possiblement que la professió de científic és menys valorada , adverteix Sugimoto .

En aquesta línia , els únics cinc països on les dones produeixen més investigació que els homes són Macedònia , Letònia , Ucraïna , Bòsnia i Hercegovina i Sri Lanka . No es tracta , per tant , de grans potències científiques sinó de països on els homes prefereixen dedicar-se a altres professions . En canvi , en els països que basen el seu desenvolupament econòmic en la investigació com els Estats Units , el Regne Unit i Alemanya , la desigualtat entre sexes és més acusada que a Espanya .

Els investigadors han comprovat que aquesta desigualtat s’observa tant en petits treballs científics com en grans projectes internacionals , que també solen ser menys citats si la seva primera autora o la seva directora és una dona . Això indica que el biaix no és perquè les investigacions realitzades per dones siguin de qualitat inferior sinó al fet que «segueixen existint barreres a les dones en la ciència a tot el món» , assenyala Sugimoto .

Tampoc és perquè les dones publiquin més en disciplines que reben poques cites científiques com infermeria o pedagogia , ja que el mateix biaix es repeteix quan s’analitza cada disciplina per separat , incloses les que reben més cites com la biomedicina .

«Perquè un país sigui científicament competitiu , necessita optimitzar el seu capital intel · lectual » , escriuen els investigadors a Nature . » Cap país pot permetre deixar de banda les contribucions intel · lectuals de la meitat de la seva població » .

Però les solucions , adverteixen , no seran fàcils . Si ho fossin , el problema ja estaria resolt . Però la discriminació contra les dones en la ciència es basa en tradicions culturals de desigualtat que són diferents d’uns països a uns altres. «Cada país – conclouen – hauria d’identificar els micromecanismes que contribueixen a reproduir l’ordre del passat» .

‘Dones en la Ciència’ beca a cinc científiques perquè segueixin investigant a Espanya el 2014

Àngels Gómez — Fri, 15 Nov 2013 16:17:39 +0000

Dones que van ser pioneres en ciència

Àngels Gómez — Mon, 17 Jun 2013 10:10:36 +0000

Ara que es compleixen cinquanta anys des que Valentina Tereshkova fos la primera dona a volar a l’espai, la gesta de la soviètica és recordada com una fita en la història. Una avançada al seu temps en la investigació espacial, que va seguir el camí d’altres dones pioneres en ciència.

Avui us parlem d’algunes d’aquestes valentes, que van decidir marcar un abans i un després, superant el masclisme imperant en l’època en què van viure. I malgrat els grans èxits que van realitzar, el cert és que en ple segle XXI segueix resultant xocant el fet que no hi hagi la plena igualtat, tampoc en ciència.

La primera de la llista d’aquestes pioneres en ciència és, sens dubte, Ada Byron, una dona del segle XIX que va ostentar el títol de Comtessa de Lovelace, i que té el mèrit d’haver-se convertit en la primera programadora de la història. Byron va descriure la màquina analítica de Babbage, va realitzar els primers programes senzills de computació i, finalment, va suggerir l’ús de targetes perforades per ficar informació i instruccions en una màquina analítica

(…)
Font: ALT
Ara que es compleixen cinquanta anys des que Valentina Tereshkova fos la primera dona a volar a l’espai, la gesta de la soviètica és recordada com una fita en la història. Una avançada al seu temps en la investigació espacial, que va seguir el camí d’altres dones pioneres en ciència.

Avui us parlem d’algunes d’aquestes valentes, que van decidir marcar un abans i un després, superant el masclisme imperant en l’època en què van viure. I malgrat els grans èxits que van realitzar, el cert és que en ple segle XXI segueix resultant xocant el fet que no hi hagi la plena igualtat, tampoc en ciència.

La primera de la llista d’aquestes pioneres en ciència és, sens dubte, Ada Byron, una dona del segle XIX que va ostentar el títol de Comtessa de Lovelace, i que té el mèrit d’haver-se convertit en la primera programadora de la història. Byron va descriure la màquina analítica de Babbage, va realitzar els primers programes senzills de computació i, finalment, va suggerir l’ús de targetes perforades per ficar informació i instruccions en una màquina analítica

Ara que es compleixen cinquanta anys des que Valentina Tereshkova fos la primera dona a volar a l’espai, la gesta de la soviètica és recordada com una fita en la història. Una avançada al seu temps en la investigació espacial, que va seguir el camí d’altres dones pioneres en ciència.

Avui us parlem d’algunes d’aquestes valentes, que van decidir marcar un abans i un després, superant el masclisme imperant en l’època en què van viure. I malgrat els grans èxits que van realitzar, el cert és que en ple segle XXI segueix resultant xocant el fet que no hi hagi la plena igualtat, tampoc en ciència.

La primera de la llista d’aquestes pioneres en ciència és, sens dubte, Ada Byron, una dona del segle XIX que va ostentar el títol de Comtessa de Lovelace, i que té el mèrit d’haver-se convertit en la primera programadora de la història. Byron va descriure la màquina analítica de Babbage, va realitzar els primers programes senzills de computació i, finalment, va suggerir l’ús de targetes perforades per ficar informació i instruccions en una màquina analítica

Font: ALT 1040

El programa L’Oréal-UNESCO Per les Dones en la Ciència s’obre la VIII convocatòria

donesenxarxa — Thu, 09 May 2013 12:00:44 +0000

Un any més, L’Oréal obre la convocatòria perquè científiques de tot el país optin per una de les cinc bosses d’Investigació L’Oréal-UNESCO «Per les Dones en la Ciència», que busquen donar suport i reconèixer joves investigadores en el àrea de Ciències de la Vida. El programa, que enguany celebra la seva VIII edició, ha donat suport ja a 32 científiques, amb ajudes per valor de 565.000 euros.

Cadascuna de les científiques becades, el nom coneixerem la tardor que a Madrid, rebrà una bossa d’investigació dotada amb 15.000 euros, dels quals podrà destinar part a plans d’ajuda per a la conciliació de la vida laboral i familiar.

En la convocatòria, que compta amb l’aval de la Secretaria General de Ciència, Tecnologia i Innovació del Ministeri d’Economia i Competitivitat, podran inscriure totes les investigadores espanyoles en l’àmbit de les Ciències de la Vida que hagin nascut amb posterioritat a 1973, comptin amb un doctorat i vagin a desenvolupar el seu projecte d’investigació al llarg de 2014.

En un context de crisi, en què segons l’estudi «She Figures» de la Comissió Europea les dones representen únicament el 33% dels investigadors europeus, aquest programa significa una aposta important per fomentar el paper de la dona en la ciència i donar suport el jove talent investigador espanyol. Les bases per inscriure en aquesta nova edició del programa es poden consultar al web de L’Oréal Espanya.

Font: Equipos & Talento