El networking va esdevenir així un espai d’aprenentatge col·lectiu on es van posar en comú bones pràctiques, com ara no conformar-se amb la primera resposta de la IA, revisar sempre els resultats amb criteri crític, identificar els límits de cada eina i buscar mirades externes que ajudin a millorar la qualitat del treball. També es van evidenciar reptes comuns, com la necessitat d’actualització constant, la dificultat d’obtenir representacions diverses i no estereotipades de les dones, o el repte de fomentar una mirada crítica en els públics més joves.

Aquesta interacció entre participants va reforçar una idea clau: la IA pot ajudar a optimitzar temps i processos, però no substitueix la xarxa de suport entre dones. És precisament en aquests espais de conversa, d’intercanvi d’experiències i de consells pràctics on es construeix coneixement compartit i s’enforteixen els projectes. El debat es transforma en comunitat, i la tecnologia es posa al servei d’una comunicació més conscient, més justa i alineada amb els valors feministes.

El Coctels&Net demostra que la incorporació de la IA als projectes no és només una qüestió d’eines, sinó també de com les persones es connecten, comparteixen i aprenen juntes per afrontar els reptes presents i futurs de la comunicació digital amb perspectiva de gènere.

Un dels eixos centrals del debat va ser l’impacte dels models de llenguatge generatius en la comunicació a partir del 2022. Rosa M. Gil va explicar com aquestes tecnologies han suposat una autèntica revolució en la creació de textos i continguts, permetent resoldre tasques comunicatives amb una rapidesa fins fa poc impensable. Alhora, va advertir que aquests sistemes no “entenen” el que produeixen i que treballen sense una semàntica pròpia, fet que fa especialment rellevant la qüestió dels biaixos. Quan les dades amb què s’entrenen són esbiaixades, els resultats també ho són, i això té conseqüències directes en la representació de les dones i en la reproducció d’estereotips masclistes en la comunicació.

En el diàleg amb Lourdes Muñoz, també es va abordar com la IA està transformant les trajectòries professionals de les dones en els àmbits de la comunicació i la tecnologia. Rosa M. Gil va posar sobre la taula les pors existents, especialment entre persones joves i perfils creatius, que sovint perceben la IA com una amenaça a la seva part més humana. Davant d’això, va defensar la necessitat d’entendre els límits reals de la tecnologia i identificar en quins àmbits pot ser útil, assumint que ens trobem en un context de canvi constant que exigeix aprenentatge continu i capacitat d’adaptació.
Un altre aspecte rellevant va ser la gestió de l’adopció d’eines d’IA en petites organitzacions. La ponent va recomanar establir rutines periòdiques per seguir l’evolució de les eines disponibles, identificar quines poden aportar valor real i decidir amb criteri on cal fer petites inversions, tenint en compte que no sempre les opcions gratuïtes ofereixen la mateixa qualitat.

La sessió va aprofundir també en la transformació dels continguts comunicatius, assenyalant que una part molt significativa del que es consumeix actualment a les xarxes i en altres espais digitals ja està generat per IA, sovint sense que en siguem conscients. En aquest context, es va insistir en la importància de la revisió humana, la verificació de la informació i la incorporació d’una mirada crítica i ètica en qualsevol ús d’aquestes eines.
Finalment, Rosa M. Gil va posar l’accent en una competència clau: l’enginyeria de prompts. Saber preguntar, definir el context, l’audiència i el format de sortida és fonamental per obtenir resultats útils i de qualitat. La IA, va remarcar, no substitueix les persones, sinó que les assisteix. El valor afegit, la veu pròpia, la intel·ligència emocional i el filtre ètic continuen essent responsabilitat humana, especialment quan es tracta de projectes feministes compromesos amb la igualtat i la no reproducció de biaixos.

Women ‘s International League for Peace and Freedom (Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat WILPF) és l’entitat guanyadore del Premi Premi ICIP Constructors de Pau per unanimitat entre la Junta decisora.

La junta de l’ICIP ha decidit lliurar el premi, de caràcter anual, a la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat per ser «una organització pionera en la creació d’una tradició de feminisme pacifista internacionalista i constitueix un referent per a totes les iniciatives de dones per la pau «.

L’ICIP ha destacat en un comunicat que l’associació guardonada, amb seus a Ginebra i Nova York i presència en 30 països, porta 100 anys treballant amb l’objectiu fundacional de «reunir dones amb visions polítiques i bagatges filosòfics i religiosos diferents, determinades a estudiar ia donar a conèixer les causes de la guerra ia treballar per una pau permanent «.

Entre les seves accions, destaquen les trobades i intercanvis d’experiències entre dones de països i comunitats enfrontades, com el de dones àrabs i jueves a Israel (1958), dones dels Estats Units i l’URSS (1961) o dels Estats Units i Vietnam (1971).

Aquesta ha estat la quarta edició del Premi ICIP Constructors de Pau; i en la primera, el 2011, l’ICIP va reconèixer la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza, primer objector de consciència del servei militar obligatori d’Espanya.

L’any 2012, el premi es va concedir a cinc Mares de Soacha pel seu treball a favor dels drets humans i de la pau a Colòmbia.

L’última edició va premiar l’exgeneral nascut a Belgrad Jovan Divjak pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans.

El premi, que consisteix en una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau i escultor Adolfo Pérez Esquivel i una dotació econòmica de 4.000 euros, es lliurarà en el primer semestre de l’any a Barcelona.

Clàssiques i Modernes, associació per a la igualtat de gènere en la cultura, realitza periòdicament estudis per estudiar el grau de participació de dones en diferents àmbits culturals.

En aquesta ocasió, Clàssiques i Modernes ha estat comptabilitzant i analitzant l’apartat Llibres dels suplements culturals dels quatre principals diaris espanyols (El País, La Vanguardia, ABC i El Mundo) al llarg d’un mes triat a l’atzar (desembre de 2013 ).

De l’estudi es desprèn que els suplements ressenyen moltes més obres d’autors homes que d’autores: com a mitjana, només el 22% dels llibres ressenyats són obra de dones, tot i que en les llistes de llibres més venuts que publiquen els mateixos suplements , el 36% són d’escriptores.

En els números especials que s’han dedicat a l’àmbit editorial, només s’esmenta un 13% de llibres escrits per dones.

D’altra banda, com a mitjana, únicament el 19% de les ressenyes i crítiques literàries estan realitzades per dones, el que contrasta amb el fet que des de fa més de trenta anys, el percentatge de llicenciades sobre el total de les llicenciatures en Filologia supera el 70%.

Aquí tens l’estudi realitzat per Clàssiques i Modernes per Rosario Segura i Trini Moreno, la mateixa que us escriu en aquesta casa.

Mujeres con habitación propia

La companyia Lego ha llançat al mercat una sèrie de dones científiques, una col · lecció, a la qual ha anomenat ‘Institut d’Investigació’, que té «tot el que es necessita per al explorar el món», segons assegura a la seva pàgina web.

Aquesta proposta ha estat creada per la geocientífica Ellen Kooijman i, als ninots, s’afegeixen accessoris relacionats amb la investigació. Concretament, es mostren tres professions diferenciades dins del món de la ciència: la paleontologia, l’astronomia i la química.

Aquesta novetat de Lego apareix després que es fes pública la carta d’una nena americana de 7 anys en la assenyalava que havia «més llecs nois» que «llecs noies» i destacava que els llecs masculins tenien moltes més «aventures».

La petició de la menor va propiciar una petició a ‘Change.org’ –que compta amb més de 69.000 apoyos– en què s’acusava la companyia es sexista. Així, s’explica que els seus personatges femenins no representen professions, sinó que els seus accessoris tenen a veure amb la bellesa o els treballs a casa i la influència que això pot tenir en les nenes que juguen amb ells.

Font: EuropaPress

Les minories i les dones no han aconseguit un progrés significatiu a l’hora d’obtenir treballs com a directors de sèries de televisió, segons un estudi publicat pel Sindicat de Directors dels Estats Units (DGA).

Segons les xifres de la institució, el 81% dels directors de sèries de televisió durant la passada temporada són blancs, mentre que només el 14% del personal contractat per a aquest càrrec correspon a dones. Aquest número és el mateix que es va obtenir en la temporada 2012-13.

L’estudi realitzat pel DGA cobreix més de 3.500 episodis de sèries emeses per cadenes nacionals, de cable, premium i productes originals per a internet.

A més, els números reflecteixen que els homes blancs van dirigir el 69% del total d’episodis rodats, mentre que les minories es quedaven en un 17%. Les dones blanques es van encarregar d’un 12% del total, mentre que les dones pertanyents a minories tot just van signar el 2%.

«Desafortunadament, pot resultar sorprenentment difícil convèncer la gent que controla les contractacions per fer petites millores en les seves pràctiques», ha indicat el president de la DGA, Paris Barclay. «Però el resultat final és una cosa que val la pena. Això hauria d’importar a tots, com a cultura, com a indústria i com a directors», ha afegit.

Barclay és productora executiva i directora de diversos episodis de la sèrie Sons of Anarchy. Ha dirigit 135 capítols de televisió corresponents a sèries com NYPD Blue, ER, The West Wing, CSI, Lost i The Shield.

«La gent diu sovint que tots som responsables de la diversitat, però al final això vol dir que ningú es fa responsable d’això», sosté. «És hora que la gent que pren les decisions sobre les contractacions deixi de posar excuses», afegeix.

L’informe inclou una llista de 23 sèries que no van donar feina com a directors a cap dona ni cap membre de minories, incloses «Boardwalk Empire, Fargo, Hannibal o Resurrection.

També va nomenar 31 sèries en què almenys el 50% dels capítols van ser dirigits per dones o persones de minories, com Drop Dead Diva, Mike and Molly, Homeland, The Good Wife o Modern Family.

«Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones» és un manual des d’on es promou l’anàlisi dels prejudicis de gènere que perviuen en la nostra societat i que penetren en els mecanismes de treball i finalment es reflecteixen en el relat informatiu. També s’han organitzat una sèrie de cursos per facilitar eines als i les professionals del periodisme per millorar el tractament de les notícies relacionades amb la violència masclista.

El Festival de Cinema de Sant Sebastià obre les seves portes divendres que ve a la seva 62 edició, una festa que enguany tindrà poques directores en la competició oficial -tres de disset realizadores- que lluitaran per la Concha d’Or, el màxim guardó del «més petit dels grans «festivals.

Al costat de vells coneguts del Festival, com el guanyador de 2012 François Ozon, que tornarà a competir amb «Una nouvelle amie», aquesta edició coneixerà l’esperada irrupció de «Autòmat», de Gabe Ibáñez, apadrinada, produïda i interpretada per Antonio Banderas, o el que podria ser l’enlairament en el cinema comercial de Carlos Vermut, «Magical Girl».

I només tres dones se situaran a la graella de sortida: l’argentina Anahí Berneri, que torna un cop més al Festival de Sant Sebastià amb el seu nou treball «Aire Lliure»; la guanyadora d’un Oscar Susanne Bier, també repetidora al Zinemaldia, amb «A chance til»-que ja ha esgotat les entrades per al públic-i la parisenca Mia Hansen-Løve, amb el seu quart llargmetratge, «Eden».

(…)