Obre Portes en la teva Carrera: Com la Intel·ligència Artificial Prepara a les dones professionals per a Noves Oportunitats Laborals

En un món on la tecnologia avança a passos de gegant, el mercat laboral no es queda enrere en aquesta cursa cap a la innovació. L’evolució tecnològica està redefinint indústries senceres, creant noves oportunitats laborals i, al mateix temps, desplaçant aquelles habilitats que fins ara consideràvem indispensables. En aquest context dinàmic, la intel·ligència artificial (IA) emergeix no només com un motor de canvi sinó també com un camp d’oportunitats sense precedents. Per a les dones en l’àmbit professional, comprendre i dominar la IA es converteix en una peça clau per no només mantenir-se rellevants sinó per liderar en les seves respectives àrees de treball.

La importància d’adquirir coneixements en IA transcendeix la mera actualització professional; es tracta d’una inversió estratègica en el nostre futur laboral. A mesura que més empreses i sectors busquen integrar solucions basades en IA, les habilitats en aquest camp s’estan convertint en un requisit indispensable per a una àmplia gamma de rols, des del desenvolupament de productes fins a la presa de decisions estratègiques. No obstant això, malgrat la seva creixent demanda, existeix una bretxa significativa en la representació de les dones en la tecnologia d’IA, la qual cosa subratlla la necessitat de fomentar la seva participació i desenvolupament en aquest espai.

La Bretxa de gènere en les Habilitats en IA

La bretxa de gènere en les habilitats tecnològiques i, específicament, en intel·ligència artificial (IA), és un tema de creixent preocupació en el mercat laboral global. Aquesta disparitat entre homes i dones no només reflecteix diferències en l’accés a l’educació i recursos tecnològics, sinó que també subratlla una divisió de gènere significativa en camps de ràpid creixement. Per a les dones professionals en diversos camps, entendre la magnitud i l’impacte d’aquesta bretxa és crucial per navegar i prosperar en un entorn laboral cada vegada més digitalitzat.

Malgrat els avanços cap a la igualtat de gènere, les dones continuen estant subrepresentades en la majoria dels sectors tecnològics, inclosa la IA. Aquesta bretxa d’habilitats no només es manifesta en la menor proporció de dones que ocupen rols tècnics, sinó també en la disparitat de lideratge en la innovació i desenvolupament de tecnologies emergents. Factors com estereotips de gènere, falta de models a seguir i barreres culturals i estructurals, contribueixen a mantenir a les dones al marge de la revolució tecnològica.

La bretxa d’habilitats en IA té implicacions directes en les oportunitats laborals per a les dones. En primer lloc, limita el seu accés a alguns dels sectors més innovadors i de ràpid creixement on la demanda de talent en IA supera amb escreix l’oferta. Això no només afecta les perspectives de carrera individual, sinó que també té un impacte més ampli en la diversitat de pensament i creativitat en el desenvolupament de tecnologies que formen el nostre futur.

A més, la bretxa d’habilitats en IA pot perpetuar desigualtats existents en el mercat laboral. A mesura que més empreses i sectors busquen integrar solucions basades en IA, la falta de competències en aquesta àrea pot relegar les dones a rols menys segurs i amb menor remuneració, ampliant la bretxa salarial de gènere i limitant el seu potencial de creixement professional.

Per contrarestar aquests desafiaments, és essencial adoptar mesures proactives que empoderin les dones per adquirir i desenvolupar habilitats en IA. Això inclou:

• Fomentar l’Educació i Capacitació en IA: Accedir a cursos, tallers i programes de mentoratge dissenyats per a dones que no només ensenyin habilitats tècniques, sinó que també abordin les barreres específiques que enfronten les dones en el camp de la tecnologia.
• Crear Xarxes de Suport: Unir-se a comunitats i xarxes professionals on les dones en tecnologia puguin compartir experiències, recursos i oportunitats, fomentant un entorn de suport i col·laboració.
• Promoure la Visibilitat de les Dones en IA: Destacar i celebrar els èxits de les dones en IA, creant models a seguir que inspirin futures generacions a explorar carreres en tecnologia.
• Abogar per Polítiques Inclusives: Treballar amb organitzacions i governs per implementar polítiques que promoguin la igualtat de gènere en educació tecnològica i ocupació, assegurant que les dones tinguin igual accés a oportunitats en IA.

Superar la bretxa d’habilitats en IA és fonamental no només per millorar les oportunitats laborals per a les dones, sinó també per garantir que el desenvolupament de tecnologies emergents sigui inclusiu i representatiu de la diversitat de la societat. En prendre mesures per tancar aquesta bretxa, les dones poden no només assegurar el seu lloc en el futur del treball, sinó també contribuir activament a la forma en què la tecnologia modela el nostre món.

Estratègies per Aprendre Intel·ligència Artificial per a Dones Professionals

Aprendre intel·ligència artificial (IA) pot semblar una tasca desafiant, especialment en un camp que històricament ha estat dominat per homes. No obstant això, amb l’estratègia correcta i els recursos adequats, les dones poden superar les barreres existents i adentrar-se amb èxit en aquest àmbit innovador. A continuació, presentem algunes estratègies que poden seguir les dones per començar o avançar en el seu aprenentatge de IA:

• Començar amb el Bàsic: Abans d’endinsar-se en conceptes complexos, és crucial tenir una sòlida comprensió dels fonaments de la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic. Recursos com cursos, llibres didàctics i tutorials poden proporcionar una base sòlida sobre la qual construir.
• Participar en Comunitats en Línia: Unir-se a fòrums i comunitats en línia dedicades a la IA pot ser una excel·lent manera d’aprendre d’altres, resoldre dubtes i mantenir-se actualitzada sobre les últimes tendències i tecnologies. Plataformes com GitHub, Stack Overflow i grups específics per a dones en tecnologia com Women in Machine Learning poden ser punts de partida valuosos. A més, existeixen cursos molt interessants a YouTube.
• Buscar Mentoríes i Xarxes de Suport: Trobar mentores o unir-se a programes de mentoratge específics per a dones pot proporcionar orientació, motivació i suport. Les mentores poden oferir consells basats en la seva pròpia experiència, ajudar a navegar desafiaments i obrir portes a noves oportunitats.
• Mantenir una Mentalitat d’Aprenentatge Continu: El camp de la IA està en constant evolució, per la qual cosa és vital mantenir-se al dia amb les últimes investigacions, tècniques i eines. Assistir a conferències, seminaris web i tallers, així com seguir cursos avançats, pot contribuir significativament al creixement professional continu.

En adoptar aquestes estratègies, les dones no només poden superar els desafiaments i avançar en l’aprenentatge de la IA, sinó també contribuir a un futur més inclusiu i divers en el camp de la tecnologia.

La tecnologia mòbil ha facilitat de manera generalitzada disposar d’accés a internet, i per això molta gent pot donar per acabada la bretxa digital. Però la realitat és molt diferent, ja que la bretxa digital de gènere no es relaciona amb només les possibilitats d’accedir a internet, sinó que ho fa amb la manera d’utilitzar-lo i amb els objectius; i aquí, normalment és on en trobem les diferències significatives.

En general, respecte a l’accés a internet i la disponibilitat de dispositius a casa amb aquesta connexió, no es detecten grans escletxes, i si més no, destaquen les diferències generacionals i econòmiques.

»Segons l’últim estudi de l‘ONTSI, l’any 2019 es va reduir la proporció de dones que no ha utilitzat mai internet, va passar d’un 13% de l’any anterior a un 8%».

Però les noves connexions i les oportunitats d’accés, s’han adaptat en la mateixa mesura, al mateix ritme i de la mateixa manera tant als homes com a les dones?

Per a respondre a la pregunta, ens centrarem en l’internet mòbil, ja que aquesta tecnologia ha suposat una gran expansió els últims 10 anys.

Tot i que és una realitat que l’accés diari a internet té un creixement ascendent i sense frens, hem de tenir molt en compte el factor generacional: les cohorts més joves destaquen en el seu ús i ja arriben al 90%, i en canvi les més grans (- 1951) no han progressat gaire.

Per tant, en aquest sentit la bretxa digital de gènere està relacionada amb la bretxa generacional.

Cal destacar que els primers anys els homes de les cohorts intermèdies (1950-1980) van ser més propensos a connectar-se, amb una diferència de 10 a 15 punts percentuals, respecte de les dones. I que, també va haver-hi un lleuger desavantatge, per les dones de més de 60 anys entre el 2014 i el 2016. Després, és cert, que les diferències han anat escurçant-se i s’ha anat imposant una major igualtat de gènere en la majoria dels grups.

Però les principals diferències entre homes i dones es donen entre els anys 1941 i 1960 i també, entre 1971 i 1980:

1.  Si posem èmfasi en la generació més gran, destaquem, dos valors

           En primer lloc, que la taxa de dones nascudes abans del 1961, amb accés a internet, és 10 punts percentuals per sota que la dels homes.

          I en segon lloc que la proporció de dones que ha viscut a cases amb telèfon mòbil ha estat també 10 pp per sota que els homes, al començament de l’expansió.

      2.-Respecte a la segona generació, una intermèdia, també hi ha un menor accés a internet per part de les dones, tot i que no supera els 10 punts percentuals.

Les generacions més joves (1991-2000) consumeixen internet sense diferències significatives respecte al gènere, però apropant-nos a la dècada dels 80 comença a obrir-se l’escletxa, i una de les reflexions principals pel que fa a la bretxa digital de gènere, és que els rols que assumeixen les dones en la societat (mares, cuidadores…) es relacionen directament amb l’accés a internet.

Podem veure que els rols de gènere de la societat es traslladen als usos que es donen a Internet:

A Espanya la proporció de dones que utilitzen internet en àmbits relacionats amb la salut, formació, comunicació i feina, és fins a 10 punts percentuals superiors que els homes. En canvi, els homes destaquen en la compravenda en línia, activitats financeres, cíviques, i polítiques i per informar-se i escoltar música.

L’ús on més destaca la diferència és en buscar informació sobre la salut 10 punts percentuals les dones per sobre els homes. També cal destacar que els homes destaquen en vendre els seus propis béns o serveis (16% / 12%) i en canvi les dones, estan dos punts percentuals per sobre dels homes, però, en publicar contingut de creació pròpia. En aquest sentit, veiem com ells ho rendibilitzen, i elles no. Aquesta diferència confirma com els estereotips de gènere es reprodueixen a Internet.

Respecte de l’ús d’Internet que en fan les dones, hi destaquen en les funcions que tenen a veure amb l’àmbit familiar, la vida quotidiana i també formar-se i treballar, i les cures, tant pròpies com a altres persones. La bretxa no es redueix quan parlem de fer negoci o de beneficiar-se i és que culturalment segueix estant establert que les dones tenen menys temps per a elles mateixes, i per treure’n partit, ja que li han de dedicar a altres persones o aspectes quotidians.

En resum, el que podem concloure és que encara segueix vigent la bretxa digital de gènere i que es manifesta sobretot, segons les generacions i a aspectes més concrets de l’accés a internet. I aquest, és el punt que fa patir, i alerta que encara queda molt camí per recórrer. Perquè si els patrons de gènere de la societat o els rols que assumeixen les dones a les diferents etapes de la vida, es traspassen a internet, seguirem com fins ara: frenant-nos personalment i perdent oportunitats laborals.

Tot i que aquesta bretxa ja apareix a la infantesa, per la manca de referents de dones en l’àmbit de la ciència i tecnologia amb els que s’educa, en aquest article ens centrarem a observar l’època laboral.

Com afecta laboralment la bretxa digital de gènere  les dones?

Segons l’estudi de l’ONTSI realitzat el març del 2020, en general, en els últims sis anys s’ha reduït la diferència per gènere en l’àmbit de la transformació digital.

L’any 2019, per primer cop, la proporció de dones que utilitzaven regularment internet va ser major que la dels homes a Espanya. I a més, en només un any es va disminuir en un 5% la proporció de dones que mai que no havien accedit a Internet (8%).

La reducció en sis anys ha estat significativa, de 15 punts percentuals (Eurostat, 2020).

Tot i això, la bretxa digital de gènere segueix sent una realitat i sobretot es dispara en alguns col·lectius concrets com les dones d’avançada edat.

Per entendre correctament la problemàtica plantejada, ens basarem en alguns punts claus:

Oportunitats laborals

A Espanya un 17% de les empreses utilitzen especialistes TIC, i d’aquestes, només menys de la meitat, un 42%, contracten a dones especialistes en la matèria. I tot i que aquí ja queda reflectit el dèficit, si filem més prim veiem que només s’arriba, almenys, a una paritat en aquest departament, en un percentatge molt petit (9%).

El 2018, del personal que ocupava el sector TIC i Mitjans i Serveis Audiovisuals només un 34,6% eren dones.

Un punt molt important quan parlem de bretxa digital per gènere és el tipus d’ocupacions a les quals podem optar les dones i a les que no, que són freqüentment les de directives.

En general, la proporció de dones directives és molt inferior a la dels homes: un 6% de les dones i un 94% dels homes. La posició que més dones exerceixen és la de: tècnic professional de nivell mitjà.

Dins del mateix sector de les TIC, també trobem diferències: la categoria on treballen més dones és a la de serveis TIC, 3 de cada 4 (75%). Però en canvi a la que més dones directives hi ha, és a la de Mitjans i Serveis Audiovisuals, amb només un 11,6%.

Les oportunitats laborals en el sector de les TIC, com en gairebé tots, venen donadesper les habilitats digitals i coneixements adquirits en aquest sector. Desgraciadament a causa d’una qüestió estructural, i com ja s’ha comentat anteriorment, durant l’educació no s’utilitzen referents femenins de la ciència i tecnologia que puguin animar a les joves a interessar-se per aquest sector, encara masculinitzat.

Habilitats Digitals

A Espanya, el 2016: 13 de cada mil habitants entre 20 i 29 anys, eren dones graduades a STEM (Science, Technology, Engineering i Mathematics), una dada molt inferior a la d’homes que era 30 per cada 1000 habitants de 20 i 29 anys.

És evident el dèficit de graduades en aquest sector, però hem de tenir en compte el nivell educatiu:

En general, la proporció d’homes amb habilitats digitals és superior a qualsevol nivell educatiu, però sobretot parem atenció al cas de les dones de baix nivell educatiu, on la distància s’incrementa a 7 punts percentuals.

El 2019, la proporció d’homes amb habilitats digitals bàsiques o per sobre de les bàsiques, era de 3 punts percentuals major que la de les dones.

Però és inviable parlar de nivell educatiu sense tenir en compte el factor generacional, i fixant-nos en això, veiem com les dones de 16 a 24 anys i de 25 a 54 anys, superen en 2 punts percentuals als homes de la mateixa edat en habilitats digitals bàsiques o per sobre de les bàsiques.

També és cert que la bretxa de gènere és significativament més gran en el cas de les persones d’entre 55 i 74 anys: la proporció d’homes amb aquestes habilitats supera a les dones en 11 punts percentuals

Per tant, després d’aquests últims resultats es podria pensar que la solució per la bretxa digital de gènere està arribant gràcies a les noves generacions, però la realitat no és molt encoratjadora perquè, segons l’informe PISA 2015, a Espanya menys del 10% de les persones de 15 anys que esperaven treballar a les TIC als 30, eren dones.

La bretxa digital de gènere és un fet, i la solució està al seu origen: a l’educació.

Història d’Espanya és una assignatura obligatòria per a tots els alumnes de segon de Batxillerat, amb independència de l’especialitat que cursen. Es tracta d’una matèria troncal amb la qual es pretén ajudar l’alumnat a que comprengui la «realitat actual i les seves problemàtiques», a que obtingui una visió «integradora» dels aspectes comuns de la història d’Espanya «sense retallar per això la diversitat i les particularitats territorials «- Reial Decret 1467/2007–, així com que aprehenda» aspectes relatius a la igualtat entre homes i dones «,» actituds solidàries «i s’habituï a l’ús de» noves tecnologies de la informació «- -Decret 416/2008 de la Junta d’Andalusia -.

No obstant això, a tenor de l’discurs que reflecteix un percentatge important dels llibres de text que s’utilitzen majoritàriament a les aules andaluses aquests objectius es tornen «difícils d’aconseguir». Així ho demostra un projecte d’investigació del Centre d’Estudis Andalusos, coordinat pel catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Jaén Salvador Creu Artacho, en què han participat set professors d’universitats i instituts d’ensenyament secundari d’Andalusia, i els primers resultats es recullen en la publicació ‘Anàlisi dels continguts dels manuals d’Història d’Espanya (Segon de Batxillerat)’.

En un comunicat, s’indica que aquest projecte de recerca ha analitzat al llarg de 18 mesos els continguts dels manuals de text d’Història d’Espanya més habituals de les aules andaluses – els corresponents a les editorials Algaida, Anaya, Editex, Oxford , Santillana i Vicens Vives, utilitzats en més del 75 per cent dels centres d’educació pública, concertada i privada – avaluant cinc grans ítems: la presentació, enfocament i grau d’actualització dels seus continguts; els recursos i materials didàctics que utilitzen; la presència d’aspectes de transversalitat com a gènere, diversitat cultural i context internacional; el tractament de l’especificitat d’Andalusia i el grau d’adequació dels seus continguts a la normativa general i andalusa.

D’aquesta manera, els autors d’aquest treball evidencien que els llibres de text «pateixen» en general «d’un visible divorci» entre els avenços que s’han produït en la investigació històrica en els últims anys i el que s’explica en els textos, de manera que segueixen divulgant entre l’alumnat vells discursos historiogràfics àmpliament refutats.

(…)
Resulta notori, segons aquest informe, «el deficient tractament de la majoria de manuals en matèries vinculades a la transversalitat». Així, es produeix una «absència total de la perspectiva de gènere» en tots els continguts de caràcter procedimental. Les dones «no apareixen o els fan de forma absolutament subalterna», sense ni tan sols existir «en l’Edat Mitjana» i molt poc a Roma; amb Isabel la Catòlica com a única protagonista en tota l’etapa Moderna i només en alguns casos a la Contemporaneïtat fent al · lusió, a la conquesta del sufragi femení en la Segona República, encara que sense explicar la gran dimensió sociopolítica que va tenir aquesta fita.

En el capítol d’absències també destaquen les «incompletes referències a la diversitat de pobles i cultures que han poblat la Península Ibèrica»​​, tema que només es tracta amb algun deteniment en l’època medieval i moderna «encara que sense anàlisi crítica que permeti fomentar la tolerància en l’alumnat «.

Fragments d’EuropaPress

La seva presència és ja majoritària en tots els nivells de formació universitària , de fet , la proporció de dones s’incrementa en tots els títols superiors fins situar-se al 59,1% de mitjana. No és l’única dada d’augment , perquè segons apunta el Sistema Universitari Espanyol les dones obtenen , a més , millor nota mitjana en els seus expedients universitaris amb un 7,04 enfront del 6,94 dels homes . «Les dades representen una bona notícia per al sector de la formació a Espanya » , afirma Fernando Tojo , Director d’ Aprèn Business School i expert en temes de formació . Que la dona augmenti la seva presència és positiu ja que demostra l’alt nivell de qualitat que les universitats i escoles de negoci tenen a tot Espanya .

Entre les carreres més sol · licitades pel sector femení destaca el Periodisme , així ho confirma l’últim informe de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya ( FAPE ) , on mostren que a les facultats de Periodisme espanyoles un 70 % de l’alumnat són dones . Segons dades de l’Informe de Sistema Universitari Espanyol les branques universitàries més demandades per les dones són Ciències de la salut amb el 70,5% estudiants femenines , Ciències Socials i Jurídiques , situant-se en el 61 %, i Arts i Humanitats arribant al 62% . I pel que fa a estudis superiors com Màsters , les dones s’inclinen més , també , per màsters relacionats amb Ciències de la Salut , situant-se en el 68,7 %, seguit d’Arts i Humanitats que arriba al 62,3% .

La presència creixent de la dona en diferents disciplines d’estudi es reflecteix posteriorment en el món laboral i fins i tot en l’esportiu . Els últims JJOO de Londres 2012 van servir per demostrar que les dones guanyen , percentualment , més medalles que els homes . A la delegació espanyola les dones representaven un total del 40,42% dels esportistes , però van aconseguir el 65 % de les medalles obtingudes .

Com a mostra que les dones treuen millors notes que els homes i rendeixen més a les aules , són els últims resultats per a les places convocades al MIR pel Ministeri de Sanitat , i en què les dones encapçalen la llista ja que les set millors notes que s’han obtingut han correspost a dones .

(….)

Article publicat a ElDiario.es que reproduïm pel seu interès

Les nenes pobres de 6 a 12 anys d’edat segueixen enfrontant dificultats per assistir a l’escola a Amèrica Llatina , tot i que hi ha hagut un «considerable progrés» cap a la meta d’igualar el nombre de nens i nenes matriculats en l’educació primària , ha afirmat avui ONU Dones .

A propòsit de la commemoració aquest 11 de octubre del Dia Internacional de la Nena , la directora d’ONU Dones per a les Amèriques i el Carib , Moni Pizani , ha destacat en una declaració escrita enviada a Efe que l’accés a una educació de qualitat pot ser la diferència entre una vida marcada per la violència i una altra més digna per a les nenes i adolescents .

Segons ONU Dones , «la majoria dels països d’Amèrica Llatina i el Carib ja van aconseguir la meta d’igualar les matrícules entre els sexes en l’educació primària o es troben molt a prop de fer-ho i , amb molt poques excepcions , també s’han eliminat les desigualtats de matrícula en l’educació secundària » .

ONU Dones alerta , però, que «la paritat en les matrícules no es tradueix en millors oportunitats educatives i laborals per a les dones , que segueixen ocupant llocs de treball de baixa productivitat i menor remuneració» .

També ressalta que malgrat el «considerable progrés cap a la meta d’igualtat en la matrícula d’educació primària , per a moltes nenes pobres d’entre 6 i 12 anys , assistir a l’escola i completar l’educació primària continua representant un gran desafiament» .

«Diferents estudis conclouen que si les nenes abandonen l’escola o no tenen una educació de qualitat , tindran menors perspectives d’ocupació , estaran menys apoderades i seran més dependents d’altres persones , moltes vegades de la seva abusador «, ha assenyalat Pizani .

L’embaràs adolescent i el treball domèstic són alguns dels obstacles que impedeixen a les adolescents culminar els seus estudis bàsics .

Pizani assenyalar que aquest any ONU Dones ha centrat la seva atenció en el lema » innovar per a l’educació de les nenes» , com un » aspecte important de l’esforç » de l’organització per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil · lenni l’any 2015 .

ONU Dones afirma que » una educació de baixa qualitat redueix els possibles beneficis que aquesta podria tenir per a nenes i nens», i planteja » aprofitar plenament la innovació i la tecnologia per arribar a nenes pobres i marginades i millorar la qualitat de l’educació per a totes i tots » .

«El nostre missatge per a aquest Dia (de la Nena ) és protegir els drets de les nenes i ajudar a reduir els riscos de violència . Quan les nenes són capaços de romandre en l’escola poden establir les bases per a una vida millor per a elles i les seves famílies i participar en el progrés de les seves nacions «, va dir Pizani .

La directora regional d’ONU Dones va afegir que a més de l’assumpte de l’accés a l’educació i la qualitat de la mateixa , les nenes i adolescents a Amèrica Llatina s’enfronten en la seva vida diària desafiaments com la violència i la discriminació per gènere .

» La iniciació sexual forçada i no desitjada passa a edats primerenques per a moltes dones joves i nenes a la regió . L’exposició a la violència en la infantesa augmenta el risc d’altres formes de violència en etapes posteriors de la vida i té importants efectes intergeneracionals negatius » , va destacar Pizani .

En aquest context , ONU Dones assenyala que , a nivell mundial , «els atacs sexuals comesos contra nenes menors de 16 anys arriben fins al 50% » del total dels casos .

L’organització afegeix que » segons una revisió de les estadístiques disponibles el 2013 , a nivell global un 35% de les dones ha patit violència física i / o sexual en el context de relacions de parella o violència sexual fora de relacions de parella» .

«Més de 64 milions de nenes a tot el món són nenes casades , i la violència i l’abús són la característica de la vida matrimonial de moltes d’elles» , ha afirmat l’organisme de les Nacions Unides .

Eldiario.es

Al món hi ha prop de 500 milions de dones en condició d’analfabetisme, i el nombre total d’adults analfabets pot arribar als 710 milions de persones el 2015 si la comunitat internacional no realitza els progressos necessaris per evitar-ho. Amb motiu de celebrar aquest diumenge el Dia Internacional de l’Alfabetització, l’ONG Desenvolupament InteRed ha volgut recordar que aquestes xifres demostren que l’alfabetització per a totes les persones segueix sent «un objectiu incomplert». Aquesta ONG ha destacat que el col · lectiu femení, que constitueix el 70% de la població mundial que està sota els llindars de la pobresa, suposa el major nombre de persones que no poden accedir a la lectura i l’escriptura.

Segons dades de la Unesco, al món hi ha un total de 495.360.000 dones en condició d’analfabetisme i 36.180.000 nenes sense escolaritzar. Les famílies pobres, especialment de zones rurals, i les actituds masclistes marquen la bretxa de l’escolarització, segons InteRed. Al ritme actual és «poc probable» que s’arribi a la meta d’aconseguir un ensenyament primari universal per 2015-destaca aquesta associació-tot i que la Declaració Universal de Drets Humans, la Convenció sobre els Drets de l’Infant i els Objectius de Desenvolupament per el Mil · lenni de l’ONU proclamen el dret a l’ensenyament primari, gratuït i obligatori i l’eradicació de l’analfabetisme per a aquest any. InteRed treballa en l’actualitat, entre altres projectes, a Bolívia, cofinançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), en educació bàsica gratuïta, de qualitat i inclusiva, especialment nenes i dones indígenes de zones rurals.

Fonts: EFE/20Minutos

Una quinzena de dones han reprès les classes a l’oest de Kenya amb l’objectiu, entre altres, de ser capaços de llegir per si mateixes la Bíblia , i adquirir altres habilitats que els permetin abandonar negocis il · legals , com la fabricació de licors casolans .

«Algunes d’elles volen saber com llegir la Bíblia , altres, com controlar els progressos acadèmics dels nens al seu càrrec » , relata Grace Gundo , fundadora d’aquesta escola d’educació per a adults a la localitat occidental kenyana de Orongo , en declaracions publicades avui pel diari local Daily Nation .

A més de llegir i escriure , l’escola -oberta el 2006 – els ensenya com fabricar objectes usant els materials a la seva disposició .

«Moltes de les que han vingut a rebre una educació han deixat els mitjans tradicionals de guanyar diners , que normalment és la fabricació casolana de chang’aa ( nom en suahili per a una popular beguda d’altíssima graduació alcohòlica elaborada amb mill , sorgo i blat de moro ) » , assegura Gundo .

«Intentem ensenyar altres formes de guanyar-se la vida» , apunta .

Risper Seme , de 73 anys , és una de les 17 dones que cada dilluns i cada divendres va a l’escola , on, amb el seu pols tremolós , redacta sobre una pissarra de mà les lletres de l’alfabet amb un guix .

» Es va dedicar a la producció de chang’aa després de la mort del seu marit . Més, era una dona molt antisocial , però m’alegra que hagi canviat per a millor» , comenta Gundo sobre Seme .

La menor de la classe , Carolyne Okeyo , de 45 anys , també s’ha convertit en » un membre productiu de la societat» , segons el rotatiu local .

» Es passava el dia donant voltes i fent tot tipus de coses rares . Obstant això, ara està al màxim . Fins i tot ha convençut al seu marit perquè s’apunti a una escola d’adults -assenyala Gundo – . I això és un gran pas , perquè els homes solen avergonyir d’aquestes iniciatives » .

Per Gundo , iniciar el projecte no va ser senzill , ja que «molta gent percep anar a classe com una pèrdua de temps» , però , amb el pas dels anys , la resposta per part de la comunitat ha anat millorant .

Al final del curs , que és gratuït , les alumnes aprovades obtenen un certificat que els permet accedir a un centre d’educació per a adults a Kisumu , la capital regional.

Font: Diario Vasco

La paritat no arriba a les universitats gallegues. Només quatre de cada deu professors que imparteixen classes en una facultat (el 38,6%) són dones. La plantilla de personal docent i investigador dels campus gallecs ascendeix a 5.591 treballadors, dels quals només 2.163 són dones, segons l’Estadística de personal al servei de les universitats que acaba de publicar el Ministeri d’Educació, amb dades corresponents al curs 2011 – 2012. La Universidade da Coruña (UDC) és la que té menys professorat (1.541) de Galícia i en la qual menys dones imparteixen alguna assignatura. Només el 36,5% del personal docent i investigador són dones, enfront del 39,2% a la Universidade de Vigo i el 39% de Santiago.

(…)

Font: Faro de Vigo