Carme Cabeza és professora d’una escola de primària de Badalona. Però no parlem amb ella d’ensenyament, sinó del frau del que ha sigut víctima per Internet. Té contractat el servei on-line d’un conegut banc per poder operar els seus comptes a través de la xarxa, i és així com li han robat 30.000 euros. Ens relata els fets ella mateixa.
Tot va començar l’onze d’octubre…
Exacte. Jo tinc una targeta amb un límit de sis mil euros que estava neta, no l’havia fet servir. Em van agafar aquests calers i els van passar al meu compte corrent. A banda, tenia un dipòsit de 25.000 euros amb el que no puc operar per Internet perquè es necessita la meva firma. Doncs em van cancel·lar també aquest dipòsit (cosa que no es pot fer per Internet) i el van passar al meu compte corrent. Això es va fer entre l’11 i el 12 d’octubre. En total es van fer cinc transferències de 6.000 euros a nom de Maricela García Abreu. El banc em va confirmar, més tard, que el compte corrent on havien anat a parar els meus calers era de Santo Domingo.
I quan et vas adonar del que havia passat?
Jo això ho vaig veure un divendres. Vaig intentar entrar per Internet al compte, però no podia. Vaig trucar al servei 24 hores, em van donar una nova contrasenya i ho vaig veure tot. El problema era que, en ser divendres, l’oficina del banc estava tancada, per tant, em vaig posar molt nerviosa perquè no podia fer res.
I el dilluns què et van dir a l’oficina del banc?
A l’oficina em van dir que sí, que havia passat, però que s’ha d’obrir una investigació i que no em podien assegurar que em tornessin els diners. Imagina’t… Per això ho he fet públic, perquè la investigació s’accelerés. Em deien que si no havia sigut jo, que estigués tranquil·la, però no em deien quan acabaria tot. No van confiar en mi, van obrir una investigació per veure si havia sigut jo! A més, em comparaven amb els fraus de targetes, quan no es pot comparar perquè estem parlant d’un dipòsit que no es pot tocar per Internet!
Quin és el missatge que vols transmetre?
Si m’ha passat a mi, li pot passar a tothom. Vull que la gent sàpiga que existeix un risc. Precisament a l’estiu volia cancel·lar aquest dipòsit perquè no em donava un rendiment prou alt, però en aquell moment la penalització era molt alta i havia d’esperar. Em van dir que, per cancel·lar-lo, havia de tornar a l’oficina perquè necessitaven la meva signatura. I en canvi, algú me l’ha anul·lat ara per Internet…
Han sigut uns mesos durs per tu…
He passat aquest temps amb molta angoixa, pensant si em tornaran o no els diners… Jo he confiat en ells com a banc, però ells no han confiat en mi com a client. El banc diu que m’han robat a mi, però jo penso que els han robat a ells: eren els meus diners, però estaven a casa seva. Vull denunciar la inseguretat per Internet i el fet que no et puguis sentir recolzada pel teu banc en una situació com aquesta. He hagut de demostrar la meva innocència, tenint en compte que no es podia operar per Internet… És una situació surrealista perquè el banc t’investiga a tu! No em robaré a mi mateixa!
Penses continuar operant per Internet?
Seguiré operant per Internet, clar que sí, perquè estem al segle XXI. A més, els horaris de les caixes són incompatibles amb els meus. Això sí, canviaré de banc, perquè m’ha demostrat que hi ha molta inseguretat. També miraré molt la lletra petita dels contractes i parlaré amb el banc per veure com actuarien en una situació com aquesta. Jo entenc que coses així poden passar, però m’haurien d’haver tornat els diners al moment, els del meu dipòsit, i el banc no ho va fer.
