El passat divendres, 4 de març, la rapera Mala Rodríguez va aterrar al Teatre Principal per presentar el seu quart disc, Dirty Bailarina. María Rodríguez ve a Badalona a mostrar que no només sap fer rap i hip-hop, sinó que continua experimentant amb altres gèneres (ja ho va començar a fer en el seu anterior disc Malamarísima). Després de guanyar el Grammy llatí 2010 a la millor cançó urbana per No pidas perdón, aquesta setmana hem conegut que està nominada als Premis de la Música en la categoria de millor àlbum de hip-hop.
Com és la protagonista de Dirty Bailarina?
Aquesta dona que descric té a veure amb algú que no perd la ingenuïtat, aquella manera de somniar que tot pot ser millor del que és. No és realista, és una pura somniadora. Ella és simplement una artista que no té por de comunicar-se amb els altres a través del seu art, del ball. Algú que balla sense cap por a embrutar-se.
Què significa per tu aquest quart disc?
Dirty Bailarina per mí ha estat una alliberació, una manera de poder solucionar els meus propis problemes. Per a mi, la música és això, mirar-me al mirall, veure què tinc i mostrar-ho a tothom.
Des que has començat a experimentar amb altres gèneres, busques arribar a un altre tipus de públic?
Jo intento fer allò que a mí m’agrada, no per agradar als altres. M’agrada el jazz, el soul, tots els gèneres musicals. Quan era més jove només escoltava rap i hip-hop, ara no puc estar aturada, m’encanta aprendre un altre tipus de cançons. M’agrada mostrar una altra vessant de mí que pot portar a agradar un altre tipus de gent. Potser un home de 60 anys prefereix una cançó lenta a un rap que pot enstusiasmar més a un jove de vint anys.
Encara hi ha alguna cosa de la Mala Rodríguez d’aquell Tengo un trato?
Hi és tot. Jo segueixo fent rap, em segueixen agradant els ritmes amb força, però ara experimento amb el R&B o amb el soul barrejat amb el flamenc. Tot i això, no deixo de fer rap.
Què veurem en la teva actuació a Badalona?
Hi trobareu cançons dels quatre discos però també hi haurà moments per a la improvisació. El que hi trobareu, sobretot, serà música i d’aquella que ve amb missatge inclòs.
Tu no deus estar acostumada a actuar en aquest tipus de teatres…
No és habitual, però m’agrada molt perquè tenen una sonoritat que és impossible trobar en un altre lloc. Per al hip-hop, la lletra és molt important i quan tens alguna cosa a dir, el marc que et crea el teatre fa que ho gaudeixi al màxim. Se sent tant bé la veu i s’aprecia tant bé la música… En un teatre es viu un viatge molt diferent al d’un festival amb milers de persones. És un altre concepte.
