Va néixer a Barcelona fa 52 anys, tot i que assegura no haver-se sentit mai urbanita. Viu al Masnou des de fa 15 anys i sent aquest poble al cor. És llicenciada en Biologia i Màster en Nutrició i Ciència dels Aliments, i quan el temps li permet li agrada fer esport, sobretot nedar. El cinema i la lectura son dues de les seves grans passions que, de vegades, aprofita per gaudir.
Quants anys fa que ets regidora d’Igualtat?
Fa només quatre anys que em vaig estrenar en la política activa. Tot i que la meva ideologia data del 1979 mai no havia estat en un càrrec públic fins llavors.
Durant la teva tasca dels últims quatre anys, quina consideres la fita més significativa dintre del servei?
Sense cap mena de dubte, la més important ha estat aconseguir posar en marxa el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones, el CIRD. Per a mi va ser una aposta molt decidida. Tot i havent de superar molts obstacles finalment vaig aconseguir-ne el seu naixement. Seguidament, el contracte programa resolt amb la Generalitat ens va permetre contractar una psicòloga, una jurista i la informadora, els serveis mínims per arrencar. També cal destacar l’elaboració del protocol d’actuació contra la violència de gènere i el circuït d’atenció a les dones que es troben en aquesta situació, tema que ja estava iniciat per un altre Servei, però tancat en un calaix.
Us trobeu en molts casos de violència masclista?
Moltíssims. Aquí al Masnou hem fet actuacions amb més de 70 dones.
És certa la llegenda urbana que la majoria de casos per maltractament es dóna en dones immigrants?
De cap manera. És més, atenem més dones autòctones que no pas foranes. És cert que les dones que pateixen maltractaments i que coneixem només en son la punta de l’iceberg. Hi ha moltes dones que estan patint en silenci, i això em preocupa molt perquè, com hi podem arribar?. Que una dona vulgui aprendre a llegir i a escriure i el seu home li prohibeixi em sembla una clara manifestació de violència. I així, n’hi ha de tots colors…
Quin és el grau de participació de les dones del Masnou?
Crec que per empoderar-se les dones han de tenir un nivell d’autoestima alt. Ens trobem amb que les dones que ens visiten provenen de situacions de maltractament físic o psíquic, o les dues coses, i el que denoten son greus problemes d’autoestima. Per això, des que funcionem com a centre intentem realitzar tallers dintre d’aquest àmbit. Moltes dones no es veuen, elles mateixes, i per tant no opinen, no participen. Creuen que no serveixen per rés. És un treball molt lent però que poc a poc va tenint els seus resultats.
La resta de serveis del consistori, es prenen seriosament el vostre?
Somriu. Què vols que et digui?… En general, no s’ho creuen. En l’equip de govern hi ha hagut algunes persones, homes també, que m’han fet costat, però aquesta és una minoria. Crec que és per desconeixement, per ignorància, que masses no es fan càrrec de la importància de les polítiques d’igualtat. Se’m fa increïble veure que en moltes ocasions qui reacciona així son aquelles persones que se les dónen de progressistes, les que volen un món millor. No se n’adonen que mentre segueixi havent desigualtat entre homes i dones no tenim, ni tan sols, una plena democràcia.
Què et va portar a donar el pas en l’àmbit de la política?
L’alcalde, Eduard Gisbert, ja fa vuit anys que va intentar incloure’m en el seu govern, però llavors jo no tenia una situació laboral estable. Sempre he dit que quan una persona es dedica a aquesta tasca ha de tenir clar que serà només per un temps. No pots fer mai de la política un modus vivendi, almenys jo n’estic totalment en contra, d’això. La següent candidatura ja tenia assegurat el meu lloc de treball com a professora. Ser política m’agrada molt, i m’ha donat i m’està oferint una gran satisfacció. La meva consideració és exclusivament de servei cap a la ciutadania, i des d’on millor ho pots fer és des d’un càrrec polític.
En aquests moments ets alcaldable. Som a poques setmanes de les eleccions municipals. Com perceps el panorama de les polítiques d’igualtat?
En general, molt malament. Amb el nou govern català ja s’ha vist per on va la forma de fer política: retallar tot allò que afecta les persones. Sanitat, educació… la igualtat, ni es sopesa. El panorama és presenta difícil.
Quins seran els principals eixos de la teva gestió institucional si arribes a governar?. Quantes regidores tindrà el teu equip?
El meu programa de futur pel Masnou es pot resumir en una frase: vull un Masnou ple de vida. I aquesta no és una frase buida, sinó que vol dir que els eixos fonamentals es basaran en el treball, la cultura –com a generadora de llocs de treball, també- i la cohesió social. És molt important ressaltar que la nostra llista la composem 11 dones i 10 homes, hem conservat la paritat totalment. Això ho vaig tenir molt clar des del primer moment.
Quin creus que és el paper de la dona en la crisi?
És fonamental el paper de la dona sempre, però crec que en temps de crisi encara més, si cap. Sempre hem fet sumar. En l’àmbit privat hem aportat el nostre saber, les nostres habilitats per superar moments difícils. La nostra visió diferent és molt enriquidora, i les empreses han de considerar-la en càrrecs directius, per exemple. Ara és important traspassar aquest bagatge a l’àmbit públic, i que no se’ns arraconi.
Què t’han preguntat pel fet de ser dona, que saps que mai ho haguéssin fet si fóssis home?
Riu. Com ho combinaras?, els teus fills, son grans o son petits?. Es dóna per suposat que el pes de la tasca domèstica, i sobretot de la cura dels fills, és nostra.
Tens perfil a les xarxes socials. Consideres que les TIC’s i les eines 2.0 poden millorar la participació de les dones?
Absolutament. La visibilització a través d’aquests medis és imprescindible, i aquí valgui dir que la vostra tasca és immillorable. Aquest és pel camí per on hem d’anar. La xarxa és una forma de millorar moltíssim la participació de les dones.
