«Veus aquests tres d’aquí, són policia secreta». Són les primeres paraules de la blocaire tunisiana, Lina Ben Mehnni (Tunísia, 1984), abans de seure a la taula. «Perquè després diguin que no queda policia política», comenta la jove, en veu baixa i amb cara de pocs amics, mentre l’assenyala al finestral de l’Hotel Intercontinental de Tunísia, en el qual ens trobem. És mitja tarda. Al nostre costat, algunes persones se salten el Ramadà i beuen aigua i fumen. És un hotel per a turistes, encara que no n’hi ha.
A Mehnni se la coneix com una de les ‘blocaires de la revolució‘. Es nota que li agrada poc el protagonisme. «El que passa és que amb tanta entrevista, no tinc temps per l’important». Ens espera enganxada al seu portàtil. A Facebook. La popularitat se la va guanyar a pols quan el 2008 va utilitzar el seu bloc A Tunisian girl per cobrir les revoltes a Gafsa.
Nena bé, abans de patir assetjament policial, va rebre consells de la policia perquè el deixés. «Crec que he de fer-ho». Per a ella, Internet és una altra cosa que el que s’han ocupat de «exagerar» els mitjans. «És la nostra eina». Es nota que va veure la revolució de cap a peus. Acaba d’arribar d’Egipte. També a la samarreta, per si queda dubte. Per davant es llegeix: «Orgullosa de ser tunisiana», per darrere: «Llibertat». Recentment va estar a Espanya. Sobre el 15-M diu: «M’agrada el que està passant en altres països».
Si fos un post, quin títol li posaries a la revolució tunisiana?
‘La revolució de la dignitat’ o ‘La revolució tunisiana està en marxa, hem de continuar’.
Quan va decidir fer servir un blog per denunciar assumptes polítics?
Va ser el 2008, quan es va iniciar un moviment social al sud, a Gafsa, vaig començar a llegir el treball de blocaires tunisians i aquest mateix any vaig viatjar a Estats Units i vaig conèixer Facebook. Vaig escriure el meu primer article sobre la ‘no censura’; el vaig publicar en el meu Facebook i l’editor de Global Voice, Mehdi Zhazali, em va contactar per veure si estava d’acord en publicar l’article en la seva revista. Després vaig començar a escriure per a ells.
Era perillós tenir un bloc a Tunísia?
Si parlaves sobre temes com drets humans o política, sí, era realment perillós. A Tunísia, s’ha torturat i assassinat per un bloc. Com va ser el cas de Zouhair Yahyaoui, que va ser arrestat, torturat i va morir al poc temps, el 2005. Sí, era molt perillós.
I sabent això, continues escrivint?
Sí, crec que he de fer-ho. És un repte per a mi. He estat assetjada per la policia, han saquejat la casa de la meva família, han robat els meus portàtils, els meus disc durs, els meus dvds i, fins i tot amb això, crec que he de continuar.
Com bloguera, quin paper diries que ha jugat Internet en la revolució?
Crec que s’ha exagerat el paper d’Internet en aquesta revolució. Potser a Egipte sí tot va començar a Internet, però a Tunísia, es va iniciar a terra. Internet va ser una eina. Quan Mohammad Bouazizi es cala foc, la gent de Sidi Bouzid va començar a manifestar-se. Per als que fem servir Internet va ser per cobrir el que estava passant aquí i després per mobilitzar-se.
Quin ús estàs donant al teu bloc des que Ben Ali es va anar?
Ho estic fent servir per explicar el que passa. Ben Ali s’ha anat però el seu sistema està encara aquí. Per exemple, avui vaig estar en una manifestació, la vaig cobrir, vaig prendre fotos i vaig gravar vídeos perquè continuem lluitant, no hem acabat la batalla.
Què ingredients van propiciar que la revolució esclatés ara i no abans?
Primer, l’acumulació de l’enuig i decepció. Primer, vam tenir el moviment el 2008, en què va morir gent i altres van ser empresonats. Però quan les mobilitzacions comencen a Gafsa, encara no estàvem molt familiaritzats amb Facebook i la difusió es va quedar en els blocs. Això, unit a l’acumulació d’enuig. En no tenir feina. Hem escoltat missatges a la ràdio i a la televisió respecte a que la situació era molt dolenta amb eslògans com ‘Tu tens la clau’. Tots aquests factors junts, la vida que és molt cara i, per descomptat, Internet.
I les dones?
Les dones han jugat un paper clau, no només en la revolució, abans. Elles estan presents a tot arreu. I sóc optimista perquè les dones estan lluitant pels seus drets.
I ets optimista pel que fa a les eleccions del 23 d’octubre?
Espero que tinguem eleccions. No sé el que passarà, la veritat. Potser les retardin altra vegada. Només cal veure el que està passant: la policia política està tornant, la justícia no és independent, els mitjans no són independents. Estem molt farts a Tunísia. Jo no sé el que passarà. Tot i això, sóc optimista perquè els tunisians no volen una altra dictadura i perquè hi ha gent que segueix lluitant.
Estàs sorpresa de tanta sol.licitud d’entrevistes a tot el món?
No sorpresa, però perdo molt de temps fent entrevistes i no tinc temps per a les coses importants. Tampoc amb tant viatge.
Arribes d’Egipte, quina diferència trobes entre una revolució i l’altra?
Crec que les dues revolucions són el mateix en moltes coses. Tenim la mateixa situació.
També has estat recentment a Espanya, què et sembla el moviment 15-M, que s’ha gestat allà?
M’agrada que després de la revolució tunisiana, altres persones, en diferents països, estiguin intentant canviar la seva situació. És genial.
Veig a la teva samarreta que ‘estàs orgullosa de ser tunisiana’. Què t’agradaria que passés per seguir estant orgullosa?
Els corruptes no poden estar en posicions altes o al Govern.
