En què consisteix la feina de producció als serveis informatius?
És una feina molt variada. T’impliques en tot, des del més petit detall fins allò més important. Al matí, hi ha una reunió dels equips de realització, producció, edició i coordinació. Aquí es decideix què s’anirà a cobrir al llarg del dia i com es farà. A partir d’aquí producció surt amb les ordres a la mà i comença a distribuir els equips. Els redactors ja venen marcats per edició, nosaltres distribuïm els càmeres, les unitats mòbils, etc. Gestionem, també, l’intercanvi d’imatges amb les diferents delegacions estatals. Si, per exemple, ha passat alguna cosa a Astúries, s’ha de trucar per a que t’enviïn les imatges.
És una feina molt logística, no?
Sí, i fins i tot molt administrativa. Hi ha una feina prèvia important quan es treballa amb dies d’antelació. Per exemple, gestionar un viatge per a que un equip cobreixi una notícia a Madrid, acreditar-los, preparar la dieta, permisos per gravar,…
Un mitjà de comunicació gran està molt jerarquitzat…
Sí, hi ha un organigrama molt gran, totes les feines estan molt organitzades i es complementen. Cadascú es dedica a una activitat molt concreta. La meva és organitzar equips de gravació i posar els mitjans per a que puguin gravar, si després la notícia surt malament, això ja és un problema del redactor o el càmera.
Quantes notícies es poden cobrir en un dia?
Sense tenir en compte les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona, on ja hi ha redactors i càmeres, podem cobrir uns vint esdeveniments cada dia. Des de Sant Cugat es centralitza tota la cobertura de Catalunya, perquè a les delegacions no es prenen decisions. Els periodistes poden proposar temes, però la decisió final sempre passa per Sant Cugat.
I quina relació teniu l’Informatiu territorial de Catalunya i el Telediario?
El Telediario està centralitzat a Madrid, però nosaltres tenim la redacció dividida entre l’Informatiu i el Telediario, perquè ens encarreguem de les notícies de Catalunya que s’emetran per tota Espanya.
Per quantes mans passa una notícia fins que la veiem a la tele?
El procés de creació comença amb la reunió inicial on es diu què és noticiable, d’aquí al redactor i càmera que van gravar; la redactora que ha anat a cobrir la noticia munta la peça; un cop acabada, les coordinadores d’edició miren que el contingut estigui bé; d’aquí passa a realització, on es mira que la forma (la imatge i el so) sigui també correcte, i quan es dona per bona, passa a guió, on ja està preparada per emetre.
Veig que parles molt en femení: redactora, coordinadores,… sou moltes dones a la redacció?
Sí, som moltes més dones. Per exemple, hi ha més redactores que redactors. També hi ha homes, però gairebé tots estan a esports. A producció passa el mateix: hi ha un productor al matí i tres ajudants de producció que són dones; a la tarda, una productora i jo com a ajudant de producció de l’ informatiu migdia i vespre, i els caps de setmana hi ha, també, una productora. En total, a producció hi ha dos homes: el productor del matí i el cap.
Abans treballaves a 59 segons, ara a L’informatiu, has d’estar al dia de tot!
Sí, la veritat és que a la meva feina es viu de l’actualitat. A 59 segons he aprés a saber de política, a saber qui és qui. He estat en contacte amb els protagonistes de les notícies directament,els coneixia en persona. A l’informatiu, en canvi, la meva relació amb l’actualitat te més distància, perquè jo no parlo amb els caps de premsa, per exemple, és el redactor qui ho fa. Igualment, estic al dia de tot!
Quines característiques ha de tenir un bon productor/a?
Abans de res que sigui dinàmic i que li agradi el treball en equip, perquè on no arriba un, ha d’arribar l’altre. S’ha de tenir molt bona comunicació entre els companys i molta capacitat de reacció per resoldre problemes en el menor temps possible. Si hi ha un problema, com una unitat mòbil que no arriba a temps, s’ha de prendre una decisió al moment.
Ha de ser una feina estressant, oi?
Hi ha moments que sí, perquè sents que no arribes a tot. A més, és una feina molt poc agraïda i poc coneguda. La gent no sap quina feina fem i no ens la reconeix. Quan l’informatiu surt molt bé, ningú no ens felicita per la nostra feina, i és gràcies a les nostres gestions que les coses surten bé. En canvi, quan les coses surten malament, la culpa és sempre de producció. Jo professionalment em sento molt realitzada i còmoda amb el meu equip. M’agrada el que faig i m’implico; per això, quan les coses surten bé entre nosaltres sí ens felicitem per la feina ben feta.
