La jove nedadora Begoña Curero Sastre va néixer a Santa Coloma de Gramenet, a la vila barcelonina on es van conèixer els seus pares i van formar una família. Milita a l’Associació de Natació Gramenet.
Curero, discapacitada visual des del naixement, va aconseguir en els campionats d’Europa de Natació Adaptada celebrats a primers de juliol a Berlín la medalla d’or per a Espanya en la prova de 100 metres braça. També va aconseguir la medalla de bronze en 50 metres lliures i va estar a només un segon d’aconseguir el triplet del medaller.
El 6 de juliol en els campionats paralímpics de Berlín, la selecció espanyola es va convertir en la tercera potència europea de natació només superada per les d’Ucraïna i Gran Bretanya, però molt per sobre de Rússia, Holanda o Alemanya.
La selecció espanyola compta amb un alt nivell en tot el seu equip que ens preparen al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Aquest és l’equip del comitè paralímpic de diverses discapacitats visuals i físiques. El componen nou nedadors.
Com es selecciona el grup?
Tenim tres grups en el comitè paralímpic. Un d’ells a Madrid, del qual forma part la val.lisoletana Amaya Alonso, un altre a Mallorca i el de Barcelona. Entre els tres grups i altres centres es compon la selecció espanyola.
¿Com és una jornada per a una nedadora d’alta competició?
És una cosa dura perquè entrenem sis dies a la setmana. Comptem amb 9 sessions d’aigua, 3 dies de sessió doble i altres 3 dies una sessió i diverses de gimnàstica. Així durant tota la setmana, de dilluns a divendres. A l’hivern, la jornada es comença a les 7 del matí en una piscina descoberta. Així cada dia unes dues hores als matins i també durant tres tardes. El sacrifici és gran i l’únic dia que es lliura és el diumenge i això si no hi ha competició.
La cita de Berlín va aconseguir ser tot un èxit, però quins són els pròxims reptes?
Per a l’any que ve em centraré en absolut per als jocs paralímpics de Londres de 2012.
Arribar fins aquí suposa tota una vida de sacrificis i més per a una jove.
Jo no tinc temps més que per a l’esport, només quan llibre els diumenges el que em ve de gust és anar a casa per estar amb els meus pares i dormir una mica.
Algun festeig hi haurà per mig…
(Riu) No, la veritat és que no tinc temps. De moment només hi ha la natació.
¿Com va venir el cuquet de la natació?
De petita a l’escola m’agradava l’atletisme, però als 12 anys més o menys em tirava més l’aigua, així que vaig començar a entrenar i entrenar i des del 2007 estic interna al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Simultaniejava la preparació amb els estudis d’òptica, però ara faré Ciències Físiques i de l’Esport que és més del meu.
