L’envelliment de la població s’incremen- tarà els pròxims quinze anys a Europa, i especialment a Espanya. El grup Úrsula és un grup de recerca del Departament de Psicologia Social que va nèixer fa un any i mig. El nom del grup –que ret homenatge a la dona gran en la figura immortalitzada per Gabriel García Márquez a Cien años de soledad– pretén establir un espai de coneixement i de consi- deració de les persones grans. Els investigadors d’Úrsula consideren que, per a gran part de la societat, «la vellesa és un problema». Per això, el grup vol investigar i reflexionar des de la premissa que tractar la vellesa com un problema de i per a les persones grans contribueix a mantenir l’enquistament de la pro- blemàtica.
El grup està format per vuit investigadors de la Facultat de Psicologia: F. J. Elejabarrieta, M. A. Sahagún, A. Vitores, J. C. Arboleda, S. Bavosi, M. Esteban, L. Febrer i M. Ríos.
El grup té dues línies de treball: una orientada a salut i tecnologia, i l’altra, a diversitat. Tenen una tercera línia que estan a punt de començar sobre memòria social.
A «Salut i tecnologia» han dut a terme un projecte global sobre la recepta electrònica, i alhora estan desenvolupant dues tesis doctorals sobre «Cos i salut» i «El cos de les dones grans», tesis que parteixen de la pregunta «per què s’arregla una dona gran, quan la majoria de la societat l’arracona?».
Van triar el binomi salut-tecnologia perquè la salut preocupa molt les dones i per la despesa econòmica i social que això representa. Des de la introducció d’elements com la recepta electrònica fins a la implantació de la teleassistència mèdica, el fenomen de la transformació del tractament de la salut en «salut electrònica» s’expandeix globalment. En aquesta línia de treball aborden quina és la posició de les dones grans davant d’aquest fenomen i els efectes que té sobre els seus cossos, és a dir, sobre la seva quotidianitat, sobre les seves relacions, sobre la seva autonomia i sobre la seva dependència.
Quan van començar a investigar sobre la recepta electrònica els va sorprendre la campanya publicitària de la Generalitat, adreçada a les persones grans, amb l’eslògan «Tindràs més temps per a noves aficions». «Ens va cridar l’atenció perquè, si alguna cosa tenen realment les persones grans, és temps», explica Fran Elejabarrieta, el professor que dirigeix Úrsula.
El projecte va consistir en tres treballs: analitzar la campanya publicitària, fer una trentena d’entrevistes a persones grans i dur a terme l’«observació ambu- latòria» a diferents CAP.
El professor Elejabarrieta explica que, després de fer l’estudi, la conclusió a què han arribat és que la implantació de la recepta electrònica no ha tingut gens d’è- xit: «Les persones grans necessiten algú que els expliqui com funciona, perquè no controlen les tecnologies i una eina creada per l’Administració per fer una gestió més eficaç ha resultat ser molt poc eficient per a l’usuari majoritari». Les farmàcies han hagut d’assumir la tasca d’assessors. «El nostre estudi arriba a la conclusió que és un sistema que no ha tingut en compte la naturalesa de l’usuari majoritari al qual va adreçat la recepta electrònica. No s’han adonat que els joves no són els que omplen les sales dels ambulatoris ni els que tenen més problemes de salut i van assíduament a buscar medicines a les farmàcies».
L’altra línia de recerca, «Diversitat», parteix del fet que s’acostuma a posar en un mateix paquet totes les dones grans, quan en realitat n’hi ha molta diversitat. Els investigadors consideren que no és el mateix la dona gran que hi ha a la sala d’espera del CAP del Raval que la que hi ha al CAP de Sarrià, per exemple.
Grup de Recerca Úrsula
Per aquest motiu, van iniciar un projecte finançat per l’AGAUR, «Les organitzacions del tercer sector per a les dones grans», d’una durada de sis mesos, a la ciutat anglesa de Leicester, on el 60 % de la població és d’origen estranger, s’hi parlen setanta llengües i l’envelliment de la població és equiparable a la mitjana europea.
Leicester –gresol de cultures– ha estat un laboratori per als investigadors. Hi van estudiar aspectes com ara la receptivitat de la dona, la llengua o la desigual- tat econòmica, entre d’altres. I van arribar a la conclusió que l’Administració no té gens en compte res de tot això, que tracta la dona gran igual, quan en realitat n’hi ha moltes i molt diverses. El servei assistencial social que requereixen les diferents tipologies de dones no estava cobert en absolut. Per a ells, «l’assistència social és justament el recurs més car de tots, un fet que posa damunt la taula un interrogant sobre què passarà en el futur amb l’augment de població vella».
