Amb quines expectatives afronteu els Jocs?
L’objectiu és molt clar: dues medalles, a les dues proves incloses al
programa olímpic, les competicions per parelles i per equips. El grup ha
evolucionat molt bé des dels Jocs d’Atenes, on ja vam estar molt a prop
podi, i ara creiem que estem en disposició d’aconseguir-les.
No hi ha dubte que tens un objectiu ambiciós.
Sí. El nostre objectiu és estar al més amunt possible. Al que ja no
m’atreveixo és a dir el color de les medalles. L’evolució que hem tingut
fa pensar que fins i tot podríem aconseguir la plata, però caldrà veure
estan les nostres rivals. No hem de descartar ningú. Tenim esperances
pel nostre estat de forma i també perquè estem notant una gran
complicitat entre el món de la sincro i el nostre equip i aquesta és una
circumstància que hem d’aprofitar. Els nostres punts forts? Destaquem
les coreografies, la manera de nedar i les emocions que sabem transmetre
a les nostres actuacions. Aquests aspectes els hem de reforçar,
aprofitar que la gent els valora.
Puc entendre que si a més de competir es té un nom els bons resultats arriben més fàcilment?
És que el nom ens l’hem creat nosaltres, amb treball, amb esforç i
resultats cada cop millors. Hem estat molts anys sent vuitenes, setenes, després terceres i finalment segones. No es només que haguem
fet un nom, avalat per una feina i per uns resultats. Com el bon vi, hem millorat amb els anys. Des de principis dels 2000, amb Gemma Mengual
i Paola Tirados en categoria absoluta i les germanes Andrea i Tina
Fuentes, quan van aconseguir les primeres medalles internacionals, portem
vuit anys pujant, fins a arribar a l’elit.
Quin ha estat el procés de preparació dels Jocs Olímpics?
En Beijing, vàrem començar a pensar-hi en el moment que va acabar
Atenes 2004. Aquest cicle de quatre anys es va iniciar amb una renovació de l’equip i en el seu decurs hem creat noves coreografies que han refermat el nostre esperit innovador. Al llarg d’aquest temps hem pogut donar-li un altre enfocament a un esport que pecava d’una certa rigidesa de moviments. Crec que el més destacable de l’equip espanyol a nivell internacional és que hem aportat una manera diferent de nedar, cosa que unida a un disseny molt acurat dels banyadors o dels casquets, fa que ens distingim de la resta.
Què creus que has pogut aportar a la natació sincronitzada?
El meu principal interès ha estat professionalitzar-la. Hem passat
de ser un esport en què les nenes aixequen la cama dins de l’aigua a ser la gran esperança de l’esport femení espanyol en uns Jocs amb dues
possibilitats de medalla. I hem passat de no ser ningú a ser mediàtics. La nostra evolució és tal que fa uns anys molt poca gent sabia què és la sincro i ara reconeix pel carrer a alguna de les nostres nedadores, sobretot a Gemma Mengual. Hem dotat la natació sincronitzada d’una estructura que no tenia abans; ara hi ha afició i interès pel que fem.
Entrevista publicada a El Pont, núm. 166, juliol 2008.
