Isabel de Ocampo va ser elegida aquest dilluns presidenta de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA). La directora i guionista pren el relleu d’Inés París, que ha estat en el lloc durant els primers sis anys de l’associació.
En la nova Junta Directiva, triada en Assemblea General, es troben també Virginia Yagüe (vicepresidenta primera), Juana Macías (vicepresidenta segona), i noms com Icíar Bollaín, Paula Ortiz, Neus Maroto o la pròpia Inés París.
Isabel de Ocampo, guionista, directora i productora, acaba d’estrenar el seu primer llargmetratge, ‘Evelyn’, una pel · lícula amb la que denuncia el tràfic de dones. El 2009 va conquistar el Goya al Millor Curtmetratge de Ficció per ‘Miente’, on ja tractava aquest tema. Amb una interessant carrera com a curtmetratgista, els seus treballs han estat reconeguts amb nombrosos premis nacionals i internacionals.
«Les prostitutes són el símptoma, però la malaltia és de tots»
Amb aquesta reflexió Isabel de Ocampo va tractar la seva darrera pel·lícula, Evelyn narra amb detall una història vagament coneguda per esporàdics titulars de premsa: el xantatge i explotació a què es veuen sotmeses dones que arriben a Espanya amb la intenció de treballar. «La realitat és molt més dura que la ficció», afirma sobre la confusió i culpabilitat que envolta l’experiència que viuen aquestes dones.
«El que elles no saben és que res ha passat per casualitat. Hi ha hagut una sèrie de persones que les han estudiat pacientment i han decidit que és el perfil perfecte per exercir la prostitució a Europa. Ja sigui perquè tenen càrregues familiars, fills petits, són joves i no té cap contacte a Espanya. Hi ha un catàleg de requisits que han de complir «.
I sobre aquesta base, de Ocampo investiga la deconstrucció de la personalitat de la protagonista per tal d’adaptar-la al seu rol social, el de dona prostituïda, mentre també deconstrueix el perniciós mite de Pretty Woman.
El proxenetisme tolerat
«Per mi les dones són com ampolles de JB: un negoci». Aquesta frase, del personatge d’Adolfo Fernández, resumeix la mentalitat dels proxenetes. La pel·lícula mostra el modus operandi amb el qual han aconseguit burlar la llei.
«Són llestos com la fam. El proxeneta modern no es pringa mai. Munta un club, que en realitat és un hotel, cobren 70 euros a les noies i no es porta res dels diners dels clients directament. La perversió arriba a ser tan subtil que no porten a les noies, sinó que coaccionen o subornen a les que tenen perquè siguin elles les que portin a companyes dels seus pobles perquè vinguin. no hi ha per on cazarles «.
La suposada deute que les prostitutes adquireixen amb les màfies és la clau del món del tràfic. «Elles no saben que el deute és il · legal. Moltes penses que han vingut voluntàriament. Els proxenetes saben que els tres primers mesos són els pitjors i necessiten que les dones estiguin ancorades. Saben que després d’això, el seu cervell es va a doblegar».
Quina esperança queda llavors per acabar amb històries com la que mostra Evelyn? «La solució no la tinc. El que sí sé és que legalitzar la prostitució té un preu que no sé si podem assumir-lo. A Alemanya s’ha regularitzat i el tràfic ha augmentat perquè els mafiosos s’han instal · lat allà. La policia alemanya no pot fer batudes tan fàcilment perquè els bordells són legals «, adverteix la directora.
«A més crec que regularitzar la prostitució és incompatible amb la igualtat. És fer marxa enrere en les lluita de les dones. Cal educar la població. Com s’ha fet amb el cinturó de seguretat, per exemple. Venim de tradicions masclistes, i patriarcals. És un problema cultural «.
Fonts: La Información, RTVE
