CONCEPCIÓ PUIG, TERRASSA, diumenge 31 d’agost de 2008
Crec que al segle XXI, el nacionalisme és ben viu. És normal que en els informatius surtin més els olímpics més bons, i que els esports minoritaris quedin en segon lloc. Jo penso que d’esperit olímpic en tenen tots, però no tots poden estar a primera fila. Si només destaquessin els drets individuals, els esports d’equip no sé com els classificarien.
MARIA DOLORS PUIG, TERRASSA, dimecres 20 d’agost de 2008
Que hi ha persones que poden fer grans viatges o creuers?, fantàstic! Que n’hi ha que se n’han d’estar perquè la seva situació econòmica actual no els ho permet?, pot saber greu, però no és cap desgràcia, no passa res. Hem de ser valents i plantar cara a les dificultats; la persona humana té molts recursos i aprèn a desenvolupar-los precisament quan les coses no van prou bé. Si no podem viatjar, hem d’aprendre a descansar i buscar altres distraccions: jocs, excursions, converses, llegir… Tots haurem de fer un petit esforç per aconseguir un bon ambient, però molt segur que acabarem les vacances satisfets i descansats. No ens lamentem, la necessitat obliga i ens ensenya.
PILAR POSTIGO, TERRASSA, dimarts 19 d’agost de 2008
Hi ha un fet comú en molts concursos de televisió i en diferents cadenes: és el mal tracte que donen als concursants els que condueixen o dirigeixen el concurs. Per ser més exactes, el tracte arriba a ser humiliant i denigrant. El que és més trist és que els concursants ho accepten amb total submissió, com si això fos el més normal, tot i que crec que en les seves vides, a diari, cap d’ells no acceptaria que ningú els tractés d’aquesta manera. Però sembla que tot canvia si passa a la televisió. Aquests concursos, en els quals els participants volen demostrar els seus dots de model, ballarí, cantant, etcètera, ocupen un gran percentatge de les hores d’emissió i són seguits amb un gran interès i assiduïtat per un públic majoritàriament jove. Què n’han d’aprendre, els joves espectadors, de tot això? Que aquesta és la manera correcta com s’han de tractar les persones? Sens dubte, molts ho aprendran i, fins i tot, ho posaran en pràctica ells mateixos perquè «surt a la televisió i és normal». I tots sabem que això és només una mostra de la baixa qualitat que ens ofereix la caixa ximple i que els teleespectadors hem d’escollir entre patir-la o decidir amb el comandament què és el que de veritat ens agrada o ens interessa. Però desgraciadament l’audiència mana i, per alguna raó, la mala qualitat enganxa. ¿O és la falta de voluntat de les diferents cadenes d’oferir programes que a més d’interessar i entretenir també eduquin les persones?
MARIA DOLORS PUIG USTRELL, TERRASSA, dissabte 9 d’agost de 2008
Segons el nostre govern, la societat d’avui ha de ser més laica; fora signes religiosos, fora pregàries, fora imatges… Ara bé, el senyor Pere Navarro, director general de Trànsit, ens fa una proposta per disminuir el nombre d’accidents de moto: un casc amb txakra a la coroneta, comercialitzat pels monjos budistes del Garraf. Val cent cinquanta euros i es veu que ajuda a la concentració, que és portador de pau i que soluciona l’estrès i la crispació. No podem demanar ajuda al cel, ni ens podem recordar de santa Bàrbara quan trona; sembla que l’última moda per solucionar problemes occidentals és importar pensaments orientals. Sabem exactament què volem?
