El passat 25 de novembre vam sortir al carrer per denunciar i exigir l’eradicació les violències masclistes. Violències en plural perquè en la societat patriarcal en què vivim les opressions són múltiples i interseccionals: els feminicidis i les agressions sexuals, l’assetjament al carrer, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa, la pressió estètica, la lgtbiqfòbia i tantes altres formes de violència estructural que patim aquelles persones pel fet de ser dones o de no encaixar en el sistema blanc cisheteronormatiu capacitista i de classe mitja-alta.
La manifestació del 25N va unir a unes 2000 persones que van caminar des de l’inici de les Rambles fins la Plaça Sant Jaume al crit de «no hi som totes falten les mortes», «si ens toquen a una ens toquen a totes» o «la nit és nostra, cap agressió sense resposta. Crits que clamen per la sororitat feminista, perquè juntes som més fortes i podrem plantar cara a un sistema que ens vol aïllades, inconscients, submises, obedients i manipulables.
Per finalitzar la manifestació, diverses dones van procedir a la lectura del manifest a la plaça Sant Jaume. Un manifest que denunciava la pervivència de les violències en tots els àmbits de les nostres vides i que exigia, per tant, un canvi social cap a un model feminista i autoorganitzat. «PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA. PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES. PERQUÈ ENS VOLEM VIVES».
