Dimecres passat des de Dones en Xarxa vam assistir a la presentació del projecte Origen (Observatori Regular per la Igualtat de Gènere en Noticiaris) i de la seva publicació «Telenotícies i violències masclistes: una anàlisi crítica». Al llarg d’un any, l’observatori ha analitzat la forma amb què els informatius de televisions públiques i privades de Catalunya i la resta de l’Estat han abordat les notícies sobre violències masclistes (cal apuntar que només es comptabilitzen com a tals aquelles en què existeix una relació sexo-afectiva entre agressor i agredida). La seva feina s’estructura a partir de 40 apunts: (38 vídeos analitzats, tres temes absents i una campanya publicitària) resultants de la visualització de 12 hores setmanals d’informatius.
La seva anàlisi no és quantitativa ni qualitativa, sinó una reflexió de context que neix quan Origen es fa tres preguntes: què poden fer els mitjans per eradicar les violències masclistes? Què és inadequat d’allò que fan? Com poden ser més efectius en aquesta empresa? A partir d’aquí i amb tres eixos d’actuació marcats: l’empoderament de la dona, actuar per trencar amb la tolerància de la violència i estendre la mirada feminista, Origen ens exposa les claus principals de la seva feina.
Una primera tendència dels informatius analitzats és el seu afany per centrar el relat en el feminicidi sense mostrar el contraplà de totes les violències masclistes que el provoquen. De fet, és habitual trobar en aquests informatius testimonis sobre el crim que no posen en context l’assassinat i que acaben per difuminar el seu caràcter masclista. A més, generalment, la insistència en el retrat del succés deixa fora de la notícia el plantejament d’estratègies de prevenció més enllà de la denúncia, que es sacralitza al presentar-se com a l’única via per sortir de la violència. Origen proposa, per contra, la possibilitat de tenir una agenda de persones per poder entrevistar en cas que es produeixi un feminicidi, que siguin expertes en violència i puguin donar una visió acurada i contextualitzada de la situació. D’aquesta manera, les notícies podrien no només donar una visió d’irreparabilitat dels crims, sinó exposar formes per prevenir-los. Però el que ocorre és que generalment es fa molt poca visibilització de la feina i els recursos que s’han generat des dels moviments feministes per tal d’aturar les violències masclistes i encara cal establir estratègies per arribar el públic general.
La forma en què les notícies són retratades sol comportar una revictimització de les agredides. Els detalls morbosos, les imatges del domicili, les seves dades personals, es tracta d’informació que no és rellevant per explicar el cas, però que generalment és donada i que provoca, d’una banda, un impacte negatiu i dolorós sobre les supervivents de violència de gènere i d’altra, la utilització d’aquesta informació per part d’altres maltractadors per amenaçar les dones dient-les que «això és el que les passarà a elles».
Aquests detalls van en la línia general d’espectacularització que prenen aquestes cobertures informatives, i que resulten en la justificació de l’agressor: la seva responsabilitat es redueix al ser considerat com a algú boig. De manera que l’estratègia dels noticiaris és la conversió de l’agressor en «l’altre» i la relació de la violència masclista amb identitats o cultures no habituals o externes a la nostra societat. En aquest sentit, la islamofòbia de gènere és una constant a les televisions, on es relaciona la violència masclista amb l’extremisme religiós.
Una reflexió entorn de l’estat actual de les redaccions periodístiques treia la conclusió de què actualment existeix un rebuig al masclisme i un ambient favorable a la denúncia les feminicidis, però tot i això, hi ha una sèrie d’elements arrelats a les formes de treball del periodisme que dificulten el camí cap a un tractament adequat sobre aquests casos. Existeix, per exemple, una arrelada tradició periodística entorn del relat de la crònica policial que porta a explicar els detalls del cas, a més de la pressió constant de les televisions per l’espectacularitat.
Tampoc els ritmes de feina ajuden a replantejar la cobertura de les notícies, ja que sempre es treballa a contrarellotge, amb molt pocs recursos i de forma improvisada. Això comporta que certs elements que estan obligats a ser-hi, com els testimonis o les imatges per retratar la notícia, siguin superflus en el primer cas i victimitzadors en el segon. D’aquesta manera, els informatius, que és allò que la gent més veu, esdevenen coladors de visions antigues sobre l’amor, relacionant la violència amb la idea de crim passional, i també de prejudicis que la societat ja té pel fet de no explicar bé el que ocorre. D’altra banda, aquesta cobertura accidental posa poca atenció a la piràmide de les violències i del maltractament quotidià que no acaba en feminicidi i moltes dones que les pateixen no se senten representades. També la concepció professionalista d’objectivitat és una trava per generar unes notícies transformadores. L’objectivitat genera el rebuig i reticència cap al fet de definir-se feminista, que ja és concebut com a una ideologia i una forma esbiaixada d’observar el món. Per això Origen segueix treballant: fa de pont entre mitjans i dones expertes, realitza accions formatives i obre espais de reflexió per tal d’expandir la mirada feminista i anar conscienciant a poc a poc entorn les violències directes i indirectes que vivim a la nostra societat.
