Col·lectiu de Dones en l’Església, una entitat de catòliques progressistes, imparteix un crèdit de lliure elecció a la Universitat de Barcelona sobre teologia feminista que pretén combatre la lectura masclista dels textos bíblics
Les catòliques feministes agafen la paraula. Des de la tarima de l’aula 408 de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), Maria Assumpta Torrens es dirigeix als seus alumnes (12 dones i dos homes) per transmetre’ls «una visió crítica» de la lectura que des d’una perspectiva masculina s’ha fet de la Bíblia. És una de les professores del crèdit de lliure elecció La veu de les dones bíbliques, que s’imparteix per primer any a la UB i que ofereix l’oportunitat de conèixer personatges com ara Lilith, Vaixtí i Míriam, i de descobrir l’essència de la teologia feminista. Des del Col·lectiu de Dones en l’Església han aconseguit traslladar a la universitat la seva inquietud per mostrar «el que hi ha a la Bíblia i no s’ha explicat», com afirma Dolors Figueras, de la comissió permanent. Un exemple: «Vaixtí va ser la primera dona repudiada de la Bíblia i un model de mala esposa», explica Torrens. El seu pecat, però, va ser negar-se a mostrar-se nua en una festa davant del seu marit, el rei Xerxes, i els seus convidats. El monarca persa es va casar amb Ester, la que es va convertir en paradigma de la bona dona. De moment, però, qui ha tingut més èxit al curs ha estat Lilith, la primera dona d’Adam en la mitologia hebrea. Va ser creada del mateix fang però havia de fer de servent de l’home. Després de negar-s’hi, va ser expulsada del Paradís. Pel col·lectiu, les dues dones són exemples d’independència i de com s’han amagat altres models femenins.
Entre l’alumnat (majoritàriament membres del col·lectiu) destaca la presència de dos homes: Albert Lluch i Enrique García. El primer fa el doctorat sobre les dones a l’edat mitjana. Es troba «a gust» envoltat «de dones grans feministes» i afirma que «la Bíblia és el llibre del patriarcat». Garcia busca en el crèdit recursos per poder extreure conclusions pròpies dels textos religiosos. « No fa falta ser catòlic per assistir a classe», afegeix.
