Catalunya impedirà que els cònjuges maltractadors puguin heretar de la seva parella en cas d’haver estat condemnats en ferm per violència sexista, una mesura que també s’aplicarà als fills que vexin els seus pares.
Aquesta és una de les novetats que figura en el projecte de llei de reforma del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions, que avui el Govern ha aprovat i remès Parlament.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha explicat que la nova normativa de successions «penalitzarà la violència domèstica». El canvi també afectarà els fills que maltractin els seus progenitors, ja que el text legal «és ampli i no distingeix entre l’autor de la violència domèstica, mentre resulti provat».
Amb aquesta modificació legal, Catalunya se situa al capdavant de les autonomies en la persecució de la violència sexista, ja que el dret foral català preval davant l’espanyol en la comunitat.
La reforma de successions manté figures històriques del dret català, com l’hereu o l’usdefruit viudal, però introdueix una sèrie de modificacions per modernitzar i actualitzar aquesta norma, va explicar Tura.
L’hereu –figura que tradicionalment ha servit per garantir la viabilitat de les explotacions agràries catalanes– ja no serà únicament el primogènit o un altre descendent, sinó també un tercer de fora de la família.
D’altra banda, s’amplien les garanties dels viudos que heretin en usdefruit –els que només poden usar i disfrutar un bé però sense ser propietaris, qualitat que es reserva als fills del cònjuge mort–.
Així, els viudos tindran dret a una quarta part de l’herència del difunt en propietat, amb l’opció de l’usdefruit sobre la vivenda conjugal més una vuitena part de l’herència.
Una altra novetat consisteix en la supressió de la possibilitat de testar davant el rector de la parròquia en cas que el perill de mort impedeixi anar al notari, i se substitueix aquesta figura per l’alcalde de la localitat.
La normativa equipara la persona que conviu en parella de fet al cònjuge viudo, amb la condició que aquesta situació s’hagi formalitzat en escriptura pública, hi hagi un fill en comú o s’acrediti la convivència durant almenys quatre anys.
