També opten al premi el biòleg mexicà Rafael Navarro González i el Centre de Cirurgia de Mínima Invasió de Càceres
.
El jurat que fallarà dimecres que ve el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 2007 comença demà les seves deliberacions a Oviedo per a analitzar les quaranta-nou candidatures que opten al guardó. Entre les propostes remeses en aquesta XXVII edició dels premis figuren les de l’informàtic finlandès Linus Torvalds, creador del sistema operatiu Linux; el biòleg mexicà Rafael Navarro González, i el Centre de Cirurgia de Mínima Invasió (CCMI), amb seu a Càceres.
També són candidats el biòleg britànic Edward O. Wilson i la oncóloga italiana Maura Rita María Massimino, a més de James Lovelock, científic britànic que va llançar la «teoria Gaia», que establix que la Terra funciona com un organisme viu autorregulado. A més opten al premi, en una única candidatura, el bioquímicc belga Eric de Clercq, i el seu col·lega checa Antonin Holy pels seus descobriments per a plantar cara a malalties virals com la varicel·la i el herpes.
Del jurat formaran part, entre uns altres, el president del Grup Thyssenkrupp, José Luis Alvarez Margaride; el catedràtic de Paleontología Juan Luis Arsuaga; els exministres Ana Pastor i Eduardo Punset, i el catedràtic de Física Antonio Fernández-Rañada.
També integraran el jurat el oftalmólogo Luis Fernández-Vega Sanz; el bioquímicc Julio Rodríguez Villanueva; el conseller d’Indústria del Govern de Cantàbria, Miguel Angel Pesquera, i la seva homòleg de Salut en el Govern asturià, Rafael Sariego, així com l’expresident del CSIC César Nombela.
En els últims anys van ser distingits amb el premi els pioners en el desenvolupament d’Internet Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Llig (2002); Jane Goodall (2003); els oncólogos Joan Massagué, Judah Folkman, Tony Hunter, Bert Vogelstein i Robert Weinberg i el neuròleg portuguès Antonio Damasio, mentre que en 2006 va ser distingit el físic Juan Ignacio Cirac.
El guardó, dotat amb 50.000 euros i la reproducció d’una estatuilla dissenyada per Joan Miró, serà el tercer que es falla aquest any després que el guardó de Cooperació Internacional es concedís al ex vicepresident d’Estats Units AL Gore i el de les Arts al cantautor nord-americà Bob Dylan. Els premis seran lliurats pel príncep d’Astúries el pròxim mes d’octubre en la tradicional cerimònia que té com escenari el Teatre Campoamor d’Oviedo.
