Per a les dones que es dediquen al setè art les dades ofertes per l’Acadèmia de les Ciències Cinematogràfiques i Audiovisuals no poden ser més desoladors. De les 134 pel·lícules estrenades en 2006 a Espanya, tan sols set van ser signades per dones, i altres quatre, documentals, codirigides. A més, de les 41 òperes primeres, tan sols quatre tenien una realitzadora femenina i un paupèrrim 15% dels guionistes o productors van anar del seu sexe. Per això, i arran d’una taula rodona que va reunir a sis realitzadores fa quatre anys en el Festival de Màlaga, es va presentar ahir a Madrid l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (Cim) que pretén plantar cara a aquesta problemàtica.
La seva cúpula està copada per les directores -Josefina Molina, Icíar Bollaín, Cristina Andreu o Isabel Coixet- però entre les 110 sòcies, repartides en sis delegacions, hi ha també professionals tècniques, productores, crítiques, organitzadores de festivals o investigadores de cinema. «Ens preocupa que les imatges tenen a veure amb qui les crea, i aquí són només els homes. Estem apartades de construir i contar la realitat», va protestar Inés Paris, codirectora de «A la meva mare li agraden les dones» i presidenta de Cim. D’antuvi, la ministra de Cultura, Carmen Calvo, i Fernando Lara, director de l’Institut de les Ciències i les Arts Audiovisuals (ICAA), s’han compromès amb elles que la nova llei de cinema prioritzarà en les seves ajudes a les dones. «Abans no sortien nous realitzadors i es van prendre mesures que han funcionat», va continuar Paris.
Desconfiança
«Després del boom de cineastes dels noranta, què ha passat?», es pregunta en una carta *Bollaín, secretària de Cim, qui per primera vegada amb «Mata-haris/» assegura haver rodat esplaiada en el pressupost. «Triguem dues vegades més a aconseguir finançament i damunt és una quarta part de la d’ells. Hi ha una subtil desconfiança del productor», denuncia Chus Gutiérrez.
La seva intenció és també conscienciar a les televisions i ja han començat per cadenes públiques. «Per a triar els continguts de TVE, per primera vegada hi ha dues dones i sis homes», es felicita Mireia Ros, autora de La Trosses.
Cim ha encarregat un estudi quantitatiu sobre la dona en el cinema, les dades del qual encara no s’han donat a conèixer, però que s’assemblen als de l’Acadèmia. Han inaugurat un pàgina web (www.cimamujerescineastas.com) i planegen celebrar un congrés internacional a Andalusia la pròxima primavera. Elles són l’escalafó més alt de la piràmide i tractaran d’involucrar a les quals estan més baix. «El problema fonamental és que no es té accés als llocs de responsabilitat. En els rodatges hi ha moltes dones tallant el tràfic o en altres labors, però no dialogant amb el director o jugant-se el tipus econòmicament», lamenta Paris.
