Des de la instauració dels Premis Nobel en 1901, només vuit científiques han estat guardonades amb ell. Un segle després el panorama no ha variat molt, almenys a Espanya.
El 16.9% de dones ocupen llocs rellevants en el Dorotea Barnés (Pamplona, 1904), una de les físiques més brillants del segle XX la carrera del qual va quedar truncada pel seu matrimoni. «A mi em va retirar de la ciència el meu marit», va declarar als 90 anys. Des de Madame Châtelet, amant de Voltaire i divulgadora de l’obra de Newton, fins a Marie Curie, que va viure per i per al poloni, les dones han aportat destacats coneixements a la ciència que, sovint, no han estat reconeguts per la societat.
Un dels escàndols més sonats en aquest àmbit, va anar la denegació del Premio Nobel a Rosalyn Franklin, les fotografies de la qual sobre l’estructura del ADN van ser utilitzades, després de la seva mort, per l’equip que van formar James Watson i Francis Crick, que sí va obtenir el prestigiós guardó. «Sent dona, universitària i del CSIC em sentia com un polp en un garatge», relata la química Pilar Tigeras recordant els seus primers passos en aquest organisme.
Un terç dels integrants del CSIC són dones, una xifra lleugerament inferior a la mitjana europea. D’entre els seus departaments, el de Ciència i Tecnologia d’Aliment és el qual més paritat presenta amb el 44,5% d’investigadores. Per a pal·liar aquesta desigualtat, el CSIC va crear en 2002 la Comissió ‘Dones i Ciència’, un grup de treball per a promocionar a la dona.
