Article de Carme Capdevila, Consellera d’Acció Social i Ciutadania,
publicat a El Periódico de Catalunya
Des del Govern de la Generalitat volem contribuir a millorar la situació de les dones víctimes de la violència masclista. Sovint els mitjans de comunicació ens fan arribar les dures situacions que pateixen algunes dones. Aquest dimecres, el Parlament va acceptar tramitar la llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista.
Aquesta llei ha de contribuir a mitigar el viacrucis que passen les dones víctimes de maltractaments. I ha de suposar un pas endavant, perquè la llei esdevindrà un instrument per desenvolupar els drets de les dones i per donar suport a la lluita contra aquesta violència.
Per primera vegada, des de Catalunya, es legislarà sobre els drets femenins, cosa que implica allunyar-se d’actituds assistencialistes que impedeixen el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania de les dones, la seva autonomia i llibertat.
En aquesta llei es farà un reconeixement de les experiències de les dones que han passat per situacions de violència masclista. Cal treballar perquè puguin superar els traumes que els generen els maltractaments i aquesta és una premissa que ha d’impregnar totes les actuacions que es duguin a terme.
Perquè si s’oblida allò que les dones saben sobre elles mateixes, no només s’està usurpant la seva veu, sinó que també es pot atemptar contra la seva llibertat i, fins i tot, contra la seva seguretat. Se les considera, llavors, víctimes incapaces de canviar la seva realitat i només com a víctimes se’ls proporcionarà ajut.
La llei reconeixerà el paper històric i pioner dels moviments feministes, fonamentals per comprendre l’origen d’aquesta violència i eliminar-la. Tampoc es pot oblidar la importància de les actuacions dels ajuntaments que, per sobre de les seves obligacions competencials, treballen per lluitar contra la violència masclista. Aquest projecte de llei no és un punt i final, sinó un punt de partida que s’haurà de complementar amb les pràctiques de tots els agents implicats.
Una de les apostes més fermes és el terme violència masclista. El masclisme és el concepte que de forma més clara defineix el sistema social que empara les conductes de domini i abús de poder dels homes sobre les dones. Al llarg de la història, s’ha imposat un model de masculinitat que, tot i ser reduccionista, encara és valorat per part de la societat com a superior.
La violència masclista és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no només destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat i les llibertats de les dones. D’aquesta violència, la llei en distingeix diferents formes: física, psicològica, sexual i econòmica, que tenen lloc en àmbits concrets: la parella, la família, l’entorn laboral i el sociocomunitari.
Amb aquesta llei es donarà més importància als aspectes preventius i a les mesures de sensibilització, informació i detecció. També s’establiran els drets de les dones –així com de les seves filles i fills– en situacions de violència masclista, exigibles davant les administracions, i s’assegurarà l’accés gratuït als serveis públics.
Tot plegat respon al que preveu l’Estatut pel que fa a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones. Però, a més, el nou text anirà fins al límit en temes competencials, i aportarà aspectes innovadors. Està demostrat que moltes dones en situacions de violència masclista no poden exercir plenament els seus drets sense passar per la seva acreditació penal.
A partir d’ara, s’ampliaran les possibilitats per identificar aquesta violència. Així mateix, es recollirà el dret a l’assistència jurídica gratuïta, a percebre la renda mínima d’inserció i a les ajudes escolars, tenint en compte únicament els ingressos i les rendes individuals de cada dona. Finalment, cal remarcar el procés de participació a què ha estat sotmesa la llei.
Experts, partits polítics, sindicats i altres agents socials, però especialment els grups i entitats de dones del nostre país han enriquit i han millorat aquesta norma. La llei recollirà el saber col.lectiu de les dones, que intenten fer sentir la seva veu; una veu que històricament s’ha sentit poc perquè d’altres cridaven més.
