Una jutge de Gavà (Baix Llobregat) ha denegat la custòdia compartida al pare d’una nena de quatre anys i un nen de vuit perquè considera, entre d’altres motius, que la coixesa que pateix «ha de afectar la ja de per si difícil tasca de cuidar dos nens d’aquestes edats», i tenint en compte també que la relació entre els pares dels petits, que es van separar el 2005, no és «prou fluida com per poder desenvolupar el règim adequadament».
Amb la seva decisió, la jutge de Primera Instància número 5 de Gavà declara dissolt per divorci el matrimoni format per Juan Carlos Castañé i Rosa C.F. i atorga la custòdia a la mare, fixant un «ampli» règim de visites a favor del pare i obligant-lo a pagar una pensió de 250 euros per a cada un dels nens. Així, Juan Carlos Castañé podrà gaudir dels petits un dia a la setmana i caps de setmana alterns, podent estar amb ells també part de les seves vacances.
La sentència explica que Juan Carlos i Rosa es van separar el setembre del 2005, després de més de deu anys de matrimoni. Segons ha avançat avui El País, el pare, de 46 anys, pateix una lleugera coixesa a causa d’una poliomielitis que va patir al poc de néixer i, actualment, és un dels esportistes paralímpics més llorejats, ja que entre 1984 i 1992 va obtenir fins a sis medalles com a nedador internacional en els Jocs Paralímpics.
La convivència entre Juan Carlos i Rosa es va fer «insostenible» el setembre del 2005 i, en aquell moment, tots dos van acordar una situació «transitòria» per la qual els nens estarien en el domicili familiar i ells acudirien a l’habitatge en setmanes alternes per estar amb els petits. El març del 2006, tot i això, van vendre la casa i llavors van decidir exercir la custòdia compartida per setmanes alternes.
En aquest sentit, la sentència assenyala que la relació entre els pares, «com és usual en moltes parelles després de la recent ruptura matrimonial, dista de ser prou fluida com per poder desenvolupar el règim de manera adequada». A més, per a la jutge, la decisió d’exercir la guàrdia i custòdia compartida no va ser «una situació reflexionada pels dos cònjuges» i, «en cap cas es va adoptar com a mesura amb vocació de permanència després del divorci».
D’altra banda, segons la sentència, els pares no estan d’acord en els criteris relatius a l’educació dels nens i «a això s’ha d’unir l’edat de la nena», que, amb quatre anys, «requereix evidentment un plus d’atencions» i «és gairebé un nadó aferrat a la mare». Per a la jutge, «la minusvalidesa del pare, encara que li suposi simplement un problema de mobilitat que no l’afecta per treballar, ha d’afectar la ja per si mateix difícil tasca de cuidar a dos nens d’aquestes edats».
El pare recorre la sentència
Per aquesta raó, no li «sorprèn» que el pare, de no ser-li concedida la custòdia compartida, no reclamés la custòdia en exclusiva com a mesura subsidiària, sinó que aquesta se li concedís a la mare amb un ampli règim de visites a favor seu, com finalment estableix la decisió. Juan Carlos Castañé, tot i això, ja ha recorregut la sentència davant de l’Audiència de Barcelona per reclamar la custòdia compartida, tal com va fer davant de la jutge de Gavà.
Tant ell, que treballa d’administratiu en el Consell Català de l’Esport, com la seva exdona, que també treballa d’administrativa en un ajuntament, viuen a Castelldefels (Baix Llobregat) i tenen ingressos i horaris laborals molt semblants.
